Introducció. El consum d'èxtasi [l'anomenada metilendioximetanfetamina (MDMA), derivada de l'amfetamina] s'ha incrementat en els darrers anys associat a ambients com ara els de la música "màquina", l'àcid house, els fora-d'hores (after hours) i les rave (festes multitudinàries amb música techno) i, consegüentment, han augmentat les urgències per la presa d'aquestes drogues de disseny.

Objectiu. Analitzar les consultes produïdes pel consum d'èxtasi i altres derivats amfetamínics en el servei d'urgències d'un hospital universitari.

Participants. Malalts que consultaven a urgències i que referien haver consumit èxtasi o altres derivats amfetamínics i altres malalts, l'anàlisi toxicològica dels quals resultava positiva per aquests tòxics.

Emplaçament. Servei d'Urgències de l'Hospital Clínic de Barcelona.

Mesures. Es van registrar dades epidemiològiques, constants vitals, resultats de les exploracions complementàries i evolució final.

Resultats. Es van identificar 230 casos, dels quals, 135 (58,7 %) presentaven un motiu de consulta relacionat directament amb el consum d'èxtasi o d'altres derivats amfetamínics. La mitjana d'edat era de 23,6 anys (DE: 5,4) i el 68,1 % eren homes. En 96 ocasions la visita es feia entre les 00.00 h i les 12.00 h i en 100 casos el cap de setmana, vigílies de festiu o dies festius. Els principals motius de consulta eren ansietat, agitació, alteracions del pensament, disminució del nivell de consciència i crisis comicials o moviments anormals. Per història clínica les drogues més consumides van ser l'èxtasi (81,5 %), l'alcohol etílic (51,9 %), i la cocaïna (24,4 %); mentre que l'anàlisi toxicològica practicada en el 40 % dels casos va mostrar que les tres primeres drogues més consumides van ser l'èxtasi, la cocaïna i l'alcohol etílic. L'estada mitjana a urgències va ser de 4 h i 36 min. En el 91,9 % la destinació final va ser el domicili, el 3,7 % van sol·licitar l'alta voluntària i el 2,2 % van ingressar al servei de psiquiatria. Tres pacients van presentar criteris de gravetat (dos, van resultar èxitus).

Conclusions. El consum d'èxtasi genera consultes freqüents en els serveis d'urgències, amb manifestacions clíniques potencialment mortals.

Fonts de finançament. No hi consten.

Comentari crític. A causa que és un treball retrospectiu, perdem gran quantitat d'informació, alhora que, la que obtenim, no és homogènia. Només el 40 % de dades sobre el consum de drogues s'obtenen de forma objectiva (són les aconseguides a través de l'anàlisi toxicològica); això pot fer que s'esbiaixin les dades de consum real (sobretot en aquells casos en què hi ha hagut una barreja de drogues).

Com els autors mateixos reconeixen, probablement hi ha hagut una infravaloració del nombre de consultes, quant a què el pacient oculta el consum de drogues i el facultatiu no sospita que pugui consumir-ne.

L'èxtasi es fa servir com a droga d'ús recreatiu (3,4). Un 12,5 % dels joves i adolescents de 14 anys a 19 anys manifesten haver consumit aquest tipus de drogues (1). El seu consum pot desencadenar hipertèrmia, coagulació intravascular disseminada, rabdomiòlisi, fallida renal aguda, arítmies cardíaques i neurotoxicitat. Una altra afectació és l'hepàtica. Resulta interessant, davant d'hepatitis en adults joves o adolescents, descartar d'entre les etiologies que la poden causar, la ingesta d'èxtasi(2).

Els derivats de les amfetamines, com ara la MDMA, formen part de les drogues de club (club drugs), en referència a les sales de festes (nightclubs) en què es consumeixen. També es consumeixen a festivals musicals, raves i festes de música dance (dance parties), perquè milloren el contacte social i provoquen l'estimulació sensorial. Formen part de les drogues de club, altres drogues com ara el gammahidroxibutirat (GHB); flunitrazepam (Rohipnol®); i ketamina (Ketolar®) (3). El policonsum de drogues és la norma. En aquest context sembla que l'actitud des de l'atenció primària ha de ser una intervenció preventiva i assistencial que tingui com a objectiu fonamental reduir els danys i els riscos del consum d'aquestes drogues (1).

Bibliografia

1. Royo-Isach J, Magrané M, Blancafort F, Ferrer J. Drogas de síntesis: del uso al policonsumo. Algunos riesgos asociados y una propuesta de intervención terapéutica. Atención Primaria 2004; 33: 209-213.
2. Núñez O, Bañares R, Barrio J, Menchén L, de Diego A, Salinero E, Clemente G. Variabilidad de la expresión clínica de la toxicidad hepática por éxtasis. Gastroenterol Hepatol 2002; 25: 497-500.
3. Gahlinger PM. Club drugs: MDMA, gamma-hydroxybutyrate (GHB), Rohypnol, and ketamine. Am Fam Physician 2004; 69: 2.619-2.626.
Revisor Quintí Foguet EAP Camprodon