Tornar al web de l'ICSTornar a Índex
E-mailCrèdits
1228 L'ús de corticoides tòpics inhalats no augmenta el risc de fractures en nens i adolescents

   

Schlienger RG, Jick SS, Meier CR. Inhaled Corticosteroids and the Risk of Fractures in Children and Adolescents. Pediatrics August 2004; 114(2): 469-473.
resum de l'article a Pubmed
Article de Revisió
   

Objectiu. Determinar si els nens i adolescents tractats amb corticoides inhalats tenen més risc de fractura en relació amb els individus no tractats.

Disseny. Estudi de cas-control retrospectiu.

Emplaçament. Població inclosa a la base de dades informatitzada de medicina general de l'United Kingdom (UK-GPRD), que inclou 3 milions de persones.

Participants. Es van seleccionar els pacients entre 5 anys - 17 anys. Es va identificar el grup d'estudi: els pacients que havien estat registrats amb el diagnòstic de fractura (n= 3.774). El grup de control es va seleccionar en la relació 1 : 6 per cas i era equivalent en edat, gènere i anys d'enrolament a la base de dades.

Intervenció i mesures. Es va fer un estudi de regressió logística per explorar l'associació entre el risc de fractura i el tipus d'exposició a corticoides (oral, inhalada o no exposició corticoteràpica), el temps d'exposició (que era, més o menys, de 180 dies, entre els pacients que en prenien en el moment de l'estudi) i el tipus de corticoide inhalat utilitzat (beclometasona, budesònida i fluticasona).

Resultats. De 21.757 nens, entre 5 anys - 17 anys, 3.774 nens van patir fractures. Més de la meitat tenien entre 10 anys - 14 anys i eren de sexe masculí. Es van considerar negligibles les fractures que es devien a fàrmacs (benzodiazepines, p.e.) o a altres processos comòrbids (malnutrició, hiperparatiroïdisme, p.e.). El 54 % de les fractures va afectar les mans i els avantbraços. No es va trobar cap significació estadística entre l'ús de corticoides inhalats i el risc de fractura [odds ràtio (OR): 1,01; interval de confiança (IC): 0,90 - 1,13], inclosos els pacients crònics (ús de > 180 dies; OR: 1,15; IC: 0,89 - 1,48). Entre els usuaris de corticoides orals, el risc ajustat entre els pacients tractats crònicament amb corticoides inhalats, respecte dels no tractats va ser d'1,21 (IC: 0,99 - 1,49). El tipus de corticoide inhalat es va distribuir en: 76,5 % de beclometasona, 21,7 % de budesònida i 2,1 % de fluticasona. El risc de fractura no va variar entre els diferents corticoides tòpics.

Conclusions. En aquest estudi, l'exposició a corticoides inhalats no incrementa el risc de fractura entre els nens i adolescents en relació amb els individus no exposats. De tota manera, l'estudi evidencia que els individus exposats crònicament a corticoides inhalats amb exposició puntual a corticoteràpia oral, el risc de fractura s'incrementa lleugerament, però no és significatiu estadísticament.

Conflicte d'interessos. No declarat.

Comentari crític. L'asma afecta el 6,4 % de la població entre 4 anys -17 anys. Les guies clíniques actuals recomanen l'ús de corticoides inhalats en nens i adolescents amb asma moderada persistent o severa. Els corticoides tòpics exerceixen la seva acció antiinflamatòria directament sobre la mucosa bronquial, disminuint l'absorció i minimitzant els efectes secundaris sistèmics.

Hi ha estudis que demostren l'absorció sistèmica dels corticoides inhalats. De tota manera, hi ha contradiccions en si el seu ús pot provocar l'alteració del recanvi ossi, i per tant, afavorir les fractures.

Què ens aporta aquest estudi?
L'estudi s'ha fet utilitzant les dades informatitzades d'una població gran. Estudis previs han demostrat la utilitat i fiabilitat d'aquesta mateixa base de dades.

S'ha evidenciat el nul increment de risc de fractura entre els nens i adolescents usuaris de corticoteràpia inhalada, atesa la manca de dades entre aquest grup de població.

Quines debilitats presenta aquest treball?
Es tracta d'un estudi de cas-control retrospectiu. Qualsevol estudi fet sobre una base de dades sempre es pot veure esbiaixat per manca de registre. De fet, els autors comenten quatre situacions en aquest sentit: manca de registre del tabaquisme d'aquesta població (també, del factor de risc d'osteoporosi), de l'activitat física, de l'estatus socioeconòmic, i de l'índex de massa corporal. A més a més, es pot subestimar l'ús de corticoteràpia oral, atesa la manca d'informació del tractament rebut a l'àmbit hospitalari en les exacerbacions.


Revisor
David Riba
EAP Tremp

Anar amunt
Institut Català de la Salut