Es tracta d'un editorial relatiu al concepte dels metges de capçalera amb interessos específics, general practitioners with special interests (GPwSIs), sorgit al Servei Nacional de Salut del Regne Unit, l'any 2002 (1). La importància de la comunicació i la coordinació entre els metges de capçalera, general practitioners (GP) i els especialistes per organitzar-se i millorar els resultats dóna lloc al concepte de GpwSIs. Hi ha un pla per implementar en els propers anys set programes: gastroenterologia, diabetis mellitus, malaltia pulmonar, malaltia cardiovascular, salut mental, cures pal·liatives i urologia. És una iniciativa per reduir les derivacions inapropiades, els temps d'espera i els costos, i millorar el coneixement de l'evidència i l'ús dels recursos en el tractament dels grups de patologies.

Aquesta editorial identifica alguns factors facilitadors de la participació dels GpwSIs en els serveis de gastroenterologia.

El primer factor és l'oportunitat dels GP per accedir als serveis hospitalaris i donar serveis integradors a patologies dins el marc comunitari. Això inclou la possibilitat de practicar endoscòpies i altres tests diagnòstics com ara la prova de l'alè.

El segon és la disponibilitat d'estructures per a un entrenament apropiat dels GpwSIs. Al Regne Unit, uns 256 GP treballen als hospitals de referència com a endoscopistes, i un 90 % tenen més de cinc anys d'experiència com a tals.

El tercer factor és la necessitat d'oferir un servei de gastroenterologia. A Finlàndia hi ha un programa des de l'any 1990 en què 11 GP donen cobertura a prop de 250.000 persones fent endoscòpies en 11 dels 13 centres d'atenció primària i hospitals de referència. Al Regne Unit, 28 GP fan endoscòpies en zones rurals. A la República Txeca, els GP són els responsables del Programa de cribratge de càncer colorectal d'àmbit nacional. Aconsegueixen reduir els temps d'espera i obtenen uns nivells de satisfacció alts entre els pacients.

Finalment, el quart factor fonamental per a l'èxit d'iniciatives com aquesta és la planificació conjunta entre l'atenció primària i l'especialitzada. La formació, supervisió i entrenament dels GpwSIs pels serveis de referència hauria de minimitzar les sospites sobre la qualitat dels serveis que ofereixen.

Comentari. La similitud de la proposta amb diverses iniciatives actuals a Catalunya en fa interessants les aportacions, molt especialment en el camp del desenvolupament professional futur.

Combinar en un context facilitador les millors experiències, treballs i idees de diversos àmbits per resoldre una necessitat assistencial és un objectiu llargament perseguit. Fer-ho, donant als professionals l'oportunitat de participar-hi d'acord amb les seves habilitats, seria una sinergia interessant, possible i incentivadora.

A tots els centres d'atenció primària hi ha algun professional interessat en una àrea específica: cirurgia menor, crioteràpia, isquèmia cardíaca, ecografia, patologia respiratòria, salut mental, cribratge hospitalari de patologia urgent, etc.; i també, espontàniament, en quasi tots s'hi ha creat una oferta d'algun tipus de servei amb recursos que no estaven inclosos en els plans d'equipament (automesura de la pressió arterial, monitoratge ambulatori de la pressió arterial, petita cirurgia, ajuda per deixar de fumar, etc.). Fins i tot s'han definit vies de coordinació i comunicació entre nivells assistencials que faciliten l'accessibilitat i resolen necessitats (sessions conjuntes, vies clíniques, guies clíniques, línies telefòniques, correu electrònic, etc.).

Per tant, hi ha una oportunitat clara per a una actuació directiva clínica que generi sinergia, amb aquestes iniciatives puntuals: aprofitar l'interès del professional en una àrea clínica determinada (entrenament, acreditació i supervisió per especialitat de referència), facilitar-li el desenvolupament d'aquest interès (amb els recursos necessaris), regular-lo (incompatibilitats, estandardització de l'activitat i avaluació de la demanda) i contractar una oferta de servei que hi estigui relacionada (com a activitat complementària, no substitutiva de les de l'EAP mateix). Tot això, com una forma de resoldre necessitats assistencials canviants.

Bibliografia

Revisor
Josep Lluís Clua
EAP Tortosa 1 Est