Introducció. La manca de compliment del tractament prescrit és una de les causes més freqüents del dèficit de control del pacient hipertens, ja que li incrementa el risc de patir una malaltia vascular.

Objectiu. Comparar l'efecte d'una activitat específica de suport del personal d'infermeria als pacients hipertensos amb les xifres de control inapropiat, per millorar el compliment de la prescripció amb el procés habitual de seguiment.

Participants. Un total de 245 pacients hipertensos amb xifres tensionals > 150 o > 90 mm Hg.

Material i metodologia. Els participants van ser aleatoritzats per rebre l'atenció habitual de la seva hipertensió arterial o per rebre un suport afegit del personal d'infermeria per reforçar el compliment del tractament prescrit mitjançant la descripció de les dificultats més habituals del pacient per complir la prescripció.

Intervenció i mesures. La intervenció consistia en una sessió estandarditzada de reforç del compliment de la prescripció d'una duració màxima de 20 minuts (intervenció 1), seguida d'una altra de més curta, de 10 minuts, als dos mesos (intervenció 2). Als 6 mesos de l'inici es mesurava la tensió arterial (intervenció 3). En totes les sessions es mesurava la tensió arterial electrònicament. Al grup de control també se li mesurava la tensió arterial en el mateix període, però sense reforçament del compliment i amb un temps per sessió que era la meitat del temps del grup d'intervenció.

Resultats. Ajustant per edat, sexe, nombre de medicaments, i grup terapèutic, no es va detectar cap diferència significativa entre els dos grups pel que fa al compliment de la prescripció (87 % vs. 90 %) i als nivells de tensió arterial sistòlica i diastòlica aconseguits, però sí que es va detectar, pel que fa al cost més alt del grup d'intervenció.

Conclusió. Ll'estudi sembla que és que una actuació explícita afegida de suport per millorar el compliment del tractament no millora els resultats del control de la hipertensió arterial.

Font de finançament. Medical Research Council Training Fellowship in Health Services Research (KS).

Conflicte d'interessos. No declarat.

Comentari crític. Si bé el disseny de l'estudi és modèlic, la població inclosa és un subgrup de persones hipertenses no controlades i, per tant, amb un conjunt de circumstàncies probables no descrites a l'estudi que no faciliten el bon control de la seva malaltia: malalties associades, anys d'evolució, possibles complicacions, factors de risc associats, experiència prèvia en tractaments farmacològics, etc.

Voldria comentar especialment la importància de la informació, que, en aquest estudi, no considero òptima. En les recents recomanacions fetes pel Fòrum europeu sobre política sanitària (1) es reconeix que l'accés a la informació és un dret fonamental, indispensable a l'hora de prendre decisions favorables per a una bona salut, però la qualitat de la informació relativa a la salut posada a disposició dels pacients ha generat molta polèmica, ja que la informació només és útil si és rellevant, apropiada, oportuna, actualitzada, comprensible i concreta. Tampoc en tots els casos una informació que compleix aquestes condicions és capaç d'originar un benefici a qui la rep. Per què? Podem considerar que:
1. la informació sanitària forma part d'una bona assistència sanitària, però no pot substituir un entorn adequat i una assistència qualitativa prestada per professionals competents.
2. el flux de la informació ha d'emmarcar-se en un procés d'intercanvi bilateral i no en una substitució de la capacitat de decidir.
3. la comprensió del grau de necessitat de la informació en l'entorn individual és fonamental per influir en el canvi de comportament dels individus.
4. en la informació sanitària també influeix allò que no es diu, com ara tractaments alternatius o efectes secundaris.
5. cal avaluar si la intervenció efectuada té un valor afegit per al receptor.
6. la paradoxa de la prevenció: les pèrdues de salut per la manca d'adherència al tractament són una probabilitat i, fins i tot, podrien no produir-se (2).

Aquestes són algunes de les variables no controlades que poden ajudar a què els resultats de l'estudi siguin els descrits, especialment quan la llibertat de decidir inclou afrontar un risc. El fet d'informar, per si mateix, no inclou l'efecte desitjat. Per altra banda, professionals sense capacitat de comunicació no poden informar, i persones sense informació no poden participar en la presa de decisions fonamentades. La Ley Básica Reguladora de la Autonomía del Paciente y de Derechos y Obligaciones (Ley 41/2002) dictamina que el pacient ha deixat de ser un subjecte passiu i que ha de coparticipar en la seva cura. La mesura d'aquesta coparticipació depèn, també, de les nostres habilitats en comunicació.

Bibliografia

1. Comité Permanent des Medecins Européens. Recomendaciones sobre la Información Sanitaria. Bruselas: Consejo del Comité Permanent des Medecins Européens; 2005.
2. Ortun Rubio V. La economía en sanidad y medicina: instrumentos i limitaciones. Barcelona: Editorial Euge; 1990.

Revisor
Josep Lluís Clua
EAP Tortosa 1 est