Objectiu. Valorar la relació entre l'obesitat, mesurada amb tres mètodes diferents, i el risc d'infart de miocardi (IM).

Disseny. Estudis de cas-control.

Emplaçament. Canadà. Population Health Reserch Institut, Universitat McMaster i Hamilton Health Sciences.

Participants. 27.098 participants de 52 països de tots els continents. 12.461 van ser casos i 14.637, controls. Estaven representats la majoria dels grups ètnics.

Intervenció i mesures. L'obesitat, la van mesurar amb l'índex de massa corporal (IMC), els perímetres de cintura i maluc, i la raó cintura-maluc (RCM). Els individus de control tenien la mateixa edat i sexe que els casos, però no tenien història de malaltia cardiovascular. Es van administrar qüestionaris estructurats i es van fer exploracions físiques iguals a ambdós grups. Es va recollir informació de dades demogràfiques, socioeconòmiques, estils de vida, factors de risc i història personal i familiar de malaltia cardiovascular. Es va calcular l'oportunitat relativa, odds ratio (OR) amb l'interval de confiança del 95 % (IC: 95 %) per a les associacions amb IM dels diferents quintils de cada mètode de mesura de l'obesitat. Els càlculs es van ajustar per edat, sexe, regió i tabaquisme. També van calcular els riscs atribuïbles d'IM i els seus IC: 95 %.

Resultats. L'IMC va mostrar una associació modesta i gradual amb IM (OR: 1,44; IC: 95 %; 1,32 - 1,57; el quintil més alt vs. el quintil més baix abans d'ajustar-lo), que es va reduir substancialment després d'ajustar-lo per l'RCM (1,12; 1,03 - 1,22), i no va ser significatiu després d'ajustar-lo per altres factors de risc (0,98; 0,88 - 1,09). Per a l'RCM, les OR per a cada quintil successiu van ser significativament més grans que les immediatament anteriors ajustades per edat, sexe, regió i tabaquisme (2n. quintil: 1,15, 1,05 - 1,26; 3r. quintil: 1,39, 1,28 - 1,52, 4t. quintil: 1,90, 1,74 - 2,07; i 5è quintil : 2,52, 2,31 - 2,74). El perímetre de cintura (OR ajustada: 1,77, 1,59 - 1,97) i el de maluc (0,73, 0,66 -0,80) van ser, ambdós, significativament més alts després d'ajustar-los per l'IMC (p < 0,0001, el més alt vs. la resta de quintils). L'RCM i els perímetres de cintura i maluc es van associar (p < 0,0001) amb risc d'infart de miocardi, també després d'ajustar-los pels altres factors de risc (OR per als quintils més alts vs. els quintils més baixos; 1,75, 1,33; i 0,76, respectivament). El risc atribuïble d'IM per a l'increment de l'RCM en els dos quintils més alts va ser de 24,3 % (IC: 95 %; 22,5 - 26,2) comparats amb només 7,7 % (6,0 - 10,0) per als dos quintils més alts de l'IMC.

Conclusions. La raó cintura-maluc va mostrar una associació gradual i significativament més alta amb el risc d'IM arreu del món. La redefinició d'obesitat mesurada amb l'RCM i no amb l'IMC incrementava l'IM estimat atribuïble a l'obesitat en la majoria de grups ètnics.

Conflicte d'interessos. Els autors declaren que no n'hi va haver.

Comentari crític. Sabem per diferents estudis que l'obesitat augmenta el risc de malalties cardiovasculars. Les dades disponibles de països no desenvolupats eren escasses abans d'aquest estudi. No es coneixia si els diferents mètodes de mesurar l'obesitat mostraven la mateixa associació amb el risc d'IM, ni si aquestes mesures eren similars entre diferents grups ètnics, entre homes i dones, i entre edats diferents. Els resultats dels estudis previs eren conflictius per l'escàs nombre d'esdeveniments cardiovasculars que havien inclòs. Dos estudis anteriors, amb una mostra petita, postulaven que els marcadors d'obesitat central (especialment, la raó cintura-maluc) podrien ser millors indicadors del risc d'IM que l'IMC, el més utilitzat a la pràctica clínica diària. La prevalença d'obesitat és més alta en països desenvolupats i més baixa en països asiàtics. Si l'obesitat es mesurés amb l'RCM i no amb l'IMC la proporció classificada com a obesa, arreu del món, augmentaria substancialment, especialment a l'est mitjà, al sud i al sud-est asiàtic. En aquest estudi, l'RCM era la millor mesura antropomètrica que es va associar amb risc d'IM en persones d'ambdós sexes, joves i ancianes, en diferents regions i en diferents grups ètnics.

Aquest estudi té una limitació important, no es va mesurar directament la composició del cos. Hi podria haver diferències considerables en el percentatge de greix i magre en la massa corporal entre persones amb un IMC similar, especialment quan aquest índex es comparava entre diferents grups ètnics (1). La millor relació entre l'RCM i el risc d'IM en aquest estudi podria subestimar la vertadera contribució del greix visceral al risc de malaltia cardiovascular. Per exemple, la liposucció de grans quantitats de greix abdominal subcutani dóna importants reduccions del perímetre de cintura, però no té cap efecte en els factors de risc cardiovasculars (2). Per contra, la resecció de petites quantitats de greix intraabdominal millora la tolerància oral a la glucosa, la sensibilitat a la insulina i els nivells plasmàtics de lípids i glucosa amb una pèrdua de pes semblant (3).

Bibliografia

1. Deurenberg P, Yap M, van Staveren WA. Body mass index and percent body fat: a meta-analysis among different ethnic groups. Int J Obes Relat Metab Disord 1998; 22: 1.164 - 1.171.
2. Klein S, Fontana L, Young VL, et al. Absence of an effect of liposuction on insulin action and risk factors for coronary heart disease. N Engl J Med 2004; 350: 2.549 - 2.557.
3. Thorne A, Lonnqvist F, Apelman J, et al. A pilot study of long-term effects of a novel obesity treatment: omentectomy in connection with adjustable gastric banding. Int J Obes Relat Metab Disord 2002; 26: 193-199.

Revisora
Dolors Roselló
EAP Raval Nord