Objectiu. Descriure la prevalença de la disfunció renal subclínica, valorada amb la filtració glomerular (FG), i identificar a quins factors de risc cardiovascular (FRCV) s'associa en població laboral activa espanyola.

Disseny. Estudi epidemiològic transversal.

Emplaçament. Mútues laborals de diferents institucions i empreses espanyoles.

Participants. 11.582 treballadors actius i treballadores actives (78 % homes) amb una mitjana d'edat (desviació estàndard) de 40,2 (10,7) anys.

Intervenció i mesures. Les dades es van recollir de les revisions anuals de 2004. La disfunció renal es va classificar per l'FG, valorada amb la fórmula abreviada de l'estudi Modification of Diet in Renal Disease (MDRD), amb la fórmula Cockroft-Gault (CG) i amb el quocient pes/creatinina. El diagnòstic de la síndrome metabòlica (SM) es va fer amb els criteris de l'Adult Treatment Panel III modificats.

Resultats. Les 3 fórmules d'estimació de l'FG van aportar valors diferents. Els valors mitjans d'FG van ser més grans amb la fórmula CG: 99,0 (25,0) ml/min/1,73 m², seguits pels de la fórmula MDRD: 90,2 (18,5) ml/min/1,73 m² i pels del quocient pes/creatinina: 81,2 (18,3) ml/min/1,73 m². La prevalença de disfunció renal lleu (FG: 60-89 ml/min/1,73 m²) va oscil·lar entre el 35,7 i el 50,8 % en funció de l'equació utilitzada, i la de disfunció renal moderada-greu (FG <60 ml/min/1,73 m²) entre un 1,2 % i un 2,6 %. Tots els FRCV van ser més prevalents en les categories de disfunció renal més gran. L'anàlisi de regressió multivariant va mostrar que la hipertrigliceridèmia [oportunitat relativa, odds ratio (OR)= 1,2], l'SM (OR= 1,2), el sobrepès (OR= 1,2) i la hipercolesterolèmia (OR= 1,5) s'associaven independentment a la disfunció renal lleu. La hipertensió (OR= 1,6), la hipercolesterolèmia (OR= 1,6), una concentració baixa de colesterol unida a lipoproteïnes d'alta densitat (OR= 2,4), i la diabetis mellitus (OR= 3,2) s'associaven amb la disfunció renal moderada-greu.

Conclusions. La disfunció renal lleu va ser molt prevalent i s'associava independentment als factors de risc cardiovascular clàssics i a la síndrome metabòlica.

Font de finançament. Beca de la Societat Espanyola de Cardiologia (Sevilla 2003) i la Secció de Cardiologia Preventiva i Rehabilitadora. També ajut il·limitat dels laboratoris Lácer.

Comentari crític. Molts estudis han documentat la important morbiditat i mortalitat cardiovascular associada a la disfunció renal. Només els resultats de la fórmula MDRD van tenir associacions estadísticament significatives en l'anàlisi multivariant. La fórmula CG és la més utilitzada en la pràctica clínica habitual, però el fet d'incloure el pes com una de les variables fa que, en persones amb sobrepès o obesitat, pugui proporcionar valors erròniament elevats. La fórmula ideada per l'estudi MDRD evita aquest fenomen, però proporciona valors sensiblement inferiors de l'FG. El sobrepès i l'obesitat eren suficientment prevalents en la població d'aquest estudi (un 43 % i un 16,8 %, respectivament) com perquè fos adequat recomanar la utilització de la fórmula MDRD per a l'estimació de la filtració glomerular en individus sans sense evidència de malaltia laboralment limitant, assumint que la prevalença de disfunció renal lleu sembla estar sobreestimada. La tendència a una major prevalença de la majoria dels FRCV en relació amb el descens de la funció renal, especialment, diabetis mellitus i hipertensió arterial és un fet constatat per nombrosos estudis. És molt rellevant que més de la tercera part dels treballadors i treballadores amb activitat laboral tinguessin disfunció renal lleu amb xifres normals de creatinina.

Un altre resultat important va ser que l'SM fos un factor de risc independent de disfunció renal lleu, amb xifres normals de creatinina. Les xifres de pressió arterial altes, però no diagnòstiques d'HTA; de glucèmia basal elevada, però no indicativa de diabetis mellitus o el sobrepès tenen un marcat augment del risc cardiovascular, tot i que solen infravalorar-se en la pràctica diària.

Els resultats d'aquest estudi només representen un col·lectiu d'homes laboralment actius i lliures de malaltia limitant. Hem de tenir present que l'objectiu d'aquest treball no era l'objectiu principal de l'estudi. Hi ha pocs homes més grans de 60 anys. També hi ha poques dones que tenen un risc més gran d'insuficiència renal crònica. El sobrepès i l'obesitat els van avaluar amb l'índex de massa corporal i no amb el perímetre abdominal que tendeix a subestimar la prevalença de la síndrome metabòlica. No hi ha informació en relació amb el tabac. Un estudi transversal no permet identificar una relació causal, però sí que permet veure les associacions entre entitats clíniques; per tant, no poden aclarir si hi ha una relació causa-efecte, però sí que fa que es conclogui que la presència d'SM i altres FRCV s'associa amb diferents graus de disfunció renal.

Revisora
Dolors Roselló
EAP Raval Nord