Introducció. La síndrome respiratòria aguda greu, Severe Acute Respiratory Syndrome (SARS), es va diagnosticar a 8.422 pacients en 31 països, des de novembre de 2002 a agost de 2003. Tot i que inicialment va incidir sobre els recursos hospitalaris, els i les professionals d'atenció primària, com a referents sanitaris de la comunitat, van tenir un paper fonamental en la prevenció i el control de la malaltia. La diferència en l'estructura sanitària i cultural dels dos països, la Xina i el Canadà, probablement també es va manifestar en actuacions clíniques diferents. És l'objectiu d'aquest article detectar si van haver-hi pràctiques diferents i contrastar l'impacte del brot epidèmic sobre els i les professionals de l'atenció primària.

Mètode. Les dades s'obtenen d'un qüestionari enviat a 183 tutores i tutors amb afiliació a la Universitat Xinesa de Hong Kong i a 150 metgesses i metges d'atenció primària amb afiliació a la Universitat de Toronto.

Resultats. La taxa de resposta de la Universitat Xinesa va ser del 74,8 % i la de la canadenca del 34 %. Tothom coincideix que la SARS va modificar les seves conductes clíniques. El quadre adjunt resumeix les dades expressades en percentatges (%):

Canvi relacionat amb el control de la infecció	Canadà	Hong Kong
Cribratge de la temperatura del/de la pacient com a pràctica habitual	47,1	68,1
Ús de mascareta durant la consulta	52,9	97,7
Neteja de la superfície de treball amb antisèptics almenys una vegada al dia	52,9	92,6
Ús de mascareta per al personal de suport	68,6	97,8
Guants per a l'exploració del/de la pacient	62,7	48,9
Rentat de mans a cada pacient	84,3	70,5
Tancament del servei a causa de la SARS	37,5	7,4
Quarantena pròpia fins a confirmació	77,1	19,4
Quarantena pròpia durant 10 dies	83,3	55,6

En totes hi havia una diferència significativa (p<0,05)

Conclusions. Existeixen notables diferències en com el personal mèdic tracta la SARS entre les dues ciutats. Tenint en compte que la SARS és una malaltia emergent, cal entendre aquestes diferències en la pràctica del pesonal mèdic de diferents països, per tal de facilitar la globalització de la salut pública.

Conflicte d'interessos. Els autors són editors de Evidence Based Medicine Guidelines (EBMG).

Comentari crític. L'article és molt interessant, tant pel risc actual d'una nova pandèmia relacionada amb la grip aviària, com pels resultats de l'enquesta, tot i la poca resposta dels facultatius i de les facultatives del Canadà. En el cas de la Xina, facultatius i facultatives apliquen més mesures preventives de salut pública relacionades amb l'autoprotecció i, en el del Canadà, fan més ús de la quarantena i del tancament del servei en un percentatge gens menyspreable. Crec que podria tractar-se de manifestacions del mateix fenomen però amb aparença diferent, d'acord amb els recursos i cultures del país. Com que el brot a Hong Kong va ser més intens i comunitari, l'alerta i la vulnerabilitat generada entre professionals també va ser més alta.

La probabilitat d'una pandèmia gripal [per la seva letalitat alta coneguda (superior al 50 %), la seva ràpida evolució des de l'exposició a l'inici de la malaltia i el risc d'una ràpida expansió d'aquesta a través dels veloços mitjans de transport actuals] fa imprescindible: 1) no sols l'accessibilitat a una informació epidemiològica just a temps, sinó també la coordinació entre diferents estaments amb competències de salut pública (especialment, salut veterinària), 2) una estratègia de protecció del personal sanitari implicat i, per tant, de disponibilitat de recursos adequats que permetin mantenir la confiança del menor risc possible de contagi i 3) la ràpida adopció de mesures eficaces (locals i internacionals) que interrompin la cadena de transmissió (1). El procediment que cal seguir podria incloure la definició de sospita de cas, les mesures d'aïllament i la disponibilitat dels recursos de protecció laboral efectius (control de temperatura, mascaretes eficients certificades, roba adequada, antivirals, etc.) i un pla d'actuació davant d'un esclat epidèmic. L'impacte mediàtic i l'interès per minimitzar les possibles conseqüències econòmiques de la baixada del consum de pollastre han predominat sobre l'assessorament professional en mesures d'autoprotecció i procediment davant la sospita d'un cas. És poc probable que qualsevol centre d'atenció primària no disposi de pacients que viatgin a llocs de risc. Casos a Anglaterra i França han ocasionat, recentment, falses alarmes. Volem i tenim el dret d'estar preparats per actuar amb el màxim benefici possible per a la població i el personal quan aparegui la SARS real. En una situació d'escassetat de professionals i d'augment progressiu de la població assignada, la projecció dels resultats de l'estudi revisat aporten dades del que podria passar: tancament de serveis en un 37 % de casos i quarantenes en més del 75 % de casos podrien tenir un impacte indesitjable en el control de la pandèmia.

Cal desenvolupar sistemes d'informació i alerta que permetin abordar un brot epidèmic greu amb els recursos de protecció personal adequats.

Bibliografia

1. Avian Influenza A (H5N1). Infection in Humans. N Engl J Med 2005; 353: 1.374-1.386.

Revisor
Josep Lluís Clua
EAP Tortosa 1 est