L'exercici de la reflexió crítica és desitjable en qualsevol temps i lloc i sobre qualsevol tema; tot i així, ens estabilitzem en una certa inèrcia que ens fa repetir una vegada i una altra les mateixes accions, encara que vegem que es podrien millorar. La manca de temps i d'hàbit d'aturar-se a reflexionar sobre allò que anem a fer o a dir, la por al canvi i a les seves conseqüències, i fins i tot, una certa creença que hi ha coses que no són qüestionables poden ser els motius d'aquesta inèrcia. L'entrada a l'Espai europeu, conseqüència d'uns acords signats fa anys amb el desig de "modernitat", ens aboca de ple a la necessitat de reflexionar sobre com ens afecta aquesta entrada i com volem que ens afecti, en totes i en cadascuna de les facetes de la vida. L'entrada a l'Espai europeu d'educació superior ens obliga a una adaptació, gens fàcil, que afecta tota la comunitat acadèmica. La capacitat de reflexió sobre les directrius que marquen el procés és el que podrem utilitzar com a eina per a la millora dels estudis universitaris en general, i d'infermeria en particular. En una línia de reflexió crítica sobre l'essència de la professió d'infermeria i la seva docència, el Dr. Molina, en aquest article (el tercer que es publica a la mateixa revista), ens proposa revisar la font del coneixement de la infermeria com a ciència i la forma de transmissió dels coneixements en el vessant acadèmic. La innovació, la reflexió crítica, el fet de permetre l'entrada del dubte, i la utilitat de "desaprendre" ens han de permetre veure, pels intersticis dels pensaments dominants, què ens aporten altres mirades en la manera d'entendre les nostres pràctiques assistencials, docents i investigadores.

El professor Molina ens apropa a la idea que el judici clínic que fa el o la professional d'infermeria no pot ser el resultat d'un procés lineal: el de la recollida d'informació, la formulació del diagnòstic, la planificació, execució i avaluació, que convertirien l'acció professional en una aplicació "des de fora" d'una sèrie de regles a una realitat aliena al professional, que practicaria, només, una racionalitat tècnica.

L'autor analitza el recorregut de les diferents teoritzacions sobre el coneixement en infermeria, la proposta de Schön, que fonamenta la competència sobre la reflexió en l'acció, és el mecanisme que genera el coneixement professional (pràctic).

"La reflexión en la acción implica que el profesional forma parte de la realidad en la que interviene y que, para entenderla, es necesario que comprenda la forma en que él se relaciona con ella".

La proposta de Benner, l'any 1984, és la primera que introdueix la teoria de Schön en la infermeria, i alerta de la discrepància entre el saber teòric i el coneixement pràctic en el camp de la formació dels i de les professionals.

"El trabajo (de Benner) demuestra la existencia de un conocimiento implícito que se activa con la acción de la enfermera y que permite el reconocimiento instantáneo de situaciones problemáticas y respuestas intuitivas características de una práctica professional experta."

Els judicis de la situació i la reflexió en l'acció són més importants en la resolució de problemes que qualsevol altre coneixement teòric o tècnic que la infermera o l'infermer hagi rebut durant la formació, que formen part d'un aprenentatge descontextualitzat.

El professor Medina es pregunta com és que, encara, el coneixement pràctic està supeditat i ocupa un segon ordre respecte al coneixement teòric en l'estructura curricular. Creu que és perquè només es considera legítim, en els mitjans acadèmics, el saber teòric i tècnic, no el pràctic.

Comentari. Com a infermera d'atenció primària, amb 20 anys d'exercici; professora associada de l'Escola Universitària d'Infermeria de la Universitat de Barcelona al Campus de Bellvitge, que fa tasques de tutora del Pràcticum de Salut Comunitària a alumnes de 3r. d'infermeria; i com a professional preocupada, com la majoria del col·lectiu, per l'activitat docent integrada a la professional, però també per com ens han d'afectar els canvis proposats i acordats amb Europa, he trobat aquest article del tot aclaridor. Constata respostes que ja s'intuïen i es comentaven pels passadissos, entre les persones que fem tutories als i a les alumnes. A més a més, aquest article ajuda el col·lectiu d'infermeria a respondre amb arguments, altres col·lectius professionals que es qüestionen la validesa científica de certs estudis, i a posicionar-se davant dels canvis que ja s'estan produint i les propostes polítiques, docents i professionals que ens van arribant.

És per tot això que recomano la seva lectura, però també el seguiment de les aportacions que el professor José Luís Medina Moya fa, com a pensador, sobre la professió d'infermeria i, com a coneixedor de la nostra realitat, sobre els pensaments d'altres autors, que ens apropa i contextualitza.

Revisora
Carme Codorniu
EAP El Papiol