Introducció. Als Estats Units, dos terços de la població té sobrepès. Un dels sistemes recomanats més populars per lluitar contra aquest fet és la dieta d'Atkins (baixa en hidrats de carboni i alta en proteïnes i greix), i s'han dut a terme diversos estudis no controlats que comproven la pèrdua de pes en períodes de fins a un any. D'aquests estudis, però, només un es va fer en persones diabètiques, població que es podria veure beneficiada per una pèrdua de pes.

Objectiu. Determinar els efectes sobre certs paràmetres bioquímics d'una dieta molt estricta baixa en hidrats de carboni en pacients obesos amb diabetis mellitus tipus 2.

Disseny. Comparació de dues dietes consecutives en pacients hospitalitzats/ades.

Emplaçament. Centre general d'investigació clínica d'un hospital universitari.

Participants. Deu pacients amb obesitat i diabetis mellitus tipus 2, que van ser reclutats/ades per anuncis a la premsa i a l'hospital mateix, sense cap compensació econòmica per participar a l'estudi. Havien de portar el mateix tractament des dels 3 mesos previs a la inclusió, i es van descartar els que fumaven, tenien altres malalties endocrines o bé cardiovasculars, pulmonars o renals importants. Dels 10 pacients, 7 prenien antidiabètics orals, 8 fàrmacs antihipertensius i 3 fàrmacs hipolipemiants.

Intervenció i mesures. Els i les pacients van fer la seva dieta habitual (cuinada per l'hospital segons les indicacions de cadascú) durant la primera setmana (dies de l'1 al 7), i després la dieta amb una mitjana de 21 g d'hidrats de carboni (HC) durant les dues setmanes següents (dies del 8 al 21). Es va mesurar, els dies 7 i 21 els paràmetres bioquímics següents: hemoglobina A_1c , sensibilitat a la insulina, excreció de 24 de cetones per l'orina, i perfils de glucosa i insulina en plasma, així com colesterol i triglicèrids (i altres valors que el resum no comenta) en plasma. També el pes corporal i la seva composició en aigua, la ingesta i despesa calòriques (mitjançant unes taules molt acurades que transformaven els aliments en principis immediats) i la satisfacció amb la dieta mesurada amb escala visual analògica.

Els nutrients es van mesurar en aquests grups: hidrats de carboni (total, simple, complex), fibra, proteïnes, greix (àcids grassos saturats, monosaturats, poliinsaturats i transaturats, i altres greixos).

Resultat principal. La ingesta calòrica mitjana va baixar de 3.111 a 2.164 kcal/dia mentre feien dieta baixa en HC. El dèficit de calories mitjà de 1.027 kcal/dia va provocar una pèrdua mitjana global d'1,65 kg (2,02 kg amb la reducció per canvis en l'aigua corporal) en els 14 dies. Els perfils mitjans de 24 hores de glucèmia es van normalitzar, l'hemoglobina A_1c mitjana va baixar de 7,3 % a 6,8 % i la sensibilitat a la insulina va millorar en un 75 %, aproximadament. Els nivells de triglicèrids i colesterol en sang van baixar en 35 % i 10 %, respectivament.

Conclusions. La conclusió principal, a part dels resultats en si, va ser que el fet d'haver escollit una dieta que forçosament sigui baixa en HC fa que hi hagi hagut una reducció calòrica de manera espontània, que passa a ser l'adequada per les característiques antropomètriques de cada participant; l'estudi no pot concloure que això sigui per diferent utilització metabòlica dels macronutrients. De totes maneres es conclou també que segueixen incerts els efectes a llarg termini d'una dieta d'aquestes característiques, sobretot perquè en reduir els HC es redueix també molt la ingesta de fibra.

Font de finançament. Aquest estudi va rebre beques dels National Institutes of Health i de l'ADA (American Diabetes Association) encara que cap d'ells va participar el l'elaboració de l'estudi.

Conflicte d'interessos. No declarats.

Comentari crític. No deixa de sorprendre que alguna entitat científica es plantegi dur a terme un estudi amb tan pocs pacients, però sí que la lectura del text ens dóna molta informació sobre la manera que han tingut de mesurar els diferents paràmetres, sobretot el registre i anàlisi dels components de la dieta. L'estudi mateix ja indica les seves principals limitacions: curta durada, pocs participants i absència de grup control. Si l'he escollit és perquè ens dóna un motiu més per aconsellar sempre dietes baixes en calories però equilibrades en principis immediats quan volem aconseguir que els nostres diabètics obesos redueixin pes de manera gradual i mantinguda.

Revisora
Marisol Oliva
EAP Vilanova del Camí