Tornar al web de l'ICSTornar a Índex
E-mailCrèdits
1295  Quina és la millor manera de diagnosticar la menopausa?

 

   

Kahwati LC, Haigler L, Rideout S, Markova T. What is the best way to diagnose menopause? J Fam Pract. 2005; 54: 1.000-1002.  
resum de l'article a Pubmed
Article de revisió

La menopausa natural es defineix clínicament com el final del període menstrual. La millor forma de diagnosticar-la és que hi hagi una amenorrea de 12 mesos. Alguns estudis de seguiment longitudinals consideren que les característiques que millor prediuen la transició a la menopausa en 4 anys són: amenorrea de 3 mesos a 12 mesos de durada, irregularitats en els cicles en 12 mesos d'edat ≥ 50 anys. També és útil la percepció global de la dona sobre l'inici de la menopausa. No hi ha estudis que identifiquin la utilitat de les proves de laboratori o radiològiques en dones perimenopàusiques, per predir la transició a l'estat postmenopàusic.

Els factors sovint utilitzats per al diagnòstic de perimenopausa inclouen; edat, anys en què la mare va tenir la menopausa, símptomes vasomotors i vaginals, nivells de Follicle Stimulating Hormone (FSH) i percepció global de la dona d'iniciar la perimenopausa. Altres mètodes proposats inclouen ultrasons vaginals per mesurar el volum de l'ovari, nombre de fol·licles antrals i anàlisi dels nivells d'inhibines.

Només l'edat ja pot ser útil com a predictor per a la perimenopausa; la majoria de dones inicien o completen la menopausa als 50 anys i gairebé totes a l'edat de 55 anys.

El símptomes típics com ara sufocacions, suor nocturna i sequedat vaginal són tan específics com els tests de laboratori, però són menys sensibles. L'autopercepció de l'estat menopàusic és de moderada a altament sensible, però el rang d'especificitat és molt ampli. Un dels tests de laboratori és l'elevació de l'FSH, però és variable en funció de l'índex de massa corporal i també té una variabilitat ètnica.

La Societat de Menopausa Nord-Americana recomana a les dones que no deixin d'estar protegides de l'embaràs fins que no hagi passat almenys un any d'amenorrea o hi hagi uns nivells d'FSH consistentment elevats (FSH > 20 UI/L).

L'Associació Americana d'Endocrinòlegs Clínics recomana una història detallada, un examen i una determinació d'FSH. El diagnòstic de menopausa es confirma amb nivells d'FSH > 40 UI/L; encara que, en dones perimenopàusiques, l'elevació de l'FSH és intermitent i, per tant, no vàlida per establir l'inici de la menopausa.

Algunes dones acudeixen a les consultes quan comencen a experimentar els símptomes perimenopàusics. El diagnòstic de menopausa només indicarà una cessació de la infertilitat. Cal, però, mentre no es confirmi la menopausa, encoratjar la dona a què continuï utilitzant mètodes anticonceptius (preferentment de tipus barrera, ja que els contraceptius orals poden emmascarar els símptomes perimenopàusics i invalidar les determinacions hormonals).


Comentari crític. La menopausa és un procés fisiològic que ocorre en la dona com a part normal de l'edat, es defineix com la data de la darrera menstruació. La menopausa natural és reconeguda després de 12 mesos consecutius d'absència de períodes menstruals que no estan associats amb causes fisiològiques (com ara la lactància) o patològiques (1).

La medicalització excessiva d'entitats, que creiem que no han de ser considerades patològiques, també afecta la menopausa. Estem d'acord amb Pérez quan diu: "es tracta d'obviar la simple veritat del climateri com una fase de la vida de la dona, per realçar l'esdeveniment inicial, la menopausa. Una fase, el climateri, que pot ser brillant i feliç, en el vessant personal i en el professional, molt lliure en la sexualitat, i serena, en veure l'acompliment de grans metes, com el treball estable, el reconeixement social, la criança dels fills, i la convivència amorosa i tranquil·la" (2). És ètic sotmetre una dona a exploracions complementàries per esbrinar si està o no entrant a la menopausa?

Semblaria que només en determinades ocasions seria útil la determinació d'hormones per veure si està en la postmenopausa, com ara en aquelles dones que han estat histerectomitzades (per l'absència de menstruació) (3).

Es fa difícil entendre per què cal cercar altres eines diagnòstiques, quan en primer lloc, la menopausa és un procés natural i, en segon, ja tenim un criteri diagnòstic útil, econòmic i d'indubtable certesa.


Bibliografia

1. National Institutes of Health. National Institutes of Health State-of-the-Science Conference statement:management of menopause-related symptoms. Ann Intern Med. 2005; 142: 1.003-1.013.
2. Pérez M. Ética y encarnizamiento médico con las mujeres. La terapia hormonal en la menopausia y el climaterio. Semergen. 2004; 8: 373-374.
3. Bailón E, Landa J, López A, Isasi C. Menopausia. FMC Protocolos 2003; 10 (Supl. 1).

Revisor
Quintí Foguet
EAP Camprodon

Anar amunt

Institut Català de la Salut