Introducció. La controvèrsia sobre la suposada associació entre autisme i la vacuna triple vírica (TV), preventiva de rubèola, parotiditis i xarampió, ha provocat una baixada de cobertura i un augment d'aquestes patologies al Regne Unit i a Irlanda; en altres països, també molts pares han expressat preocupació sobre la seguretat de la vacuna i, si això es transformés en una conducta habitual, podria amenaçar el control d'aquestes malalties. La contradicció aparent entre la informació disponible i la percepció dels pares sobre la seva veracitat pot indicar la necessitat d'un canvi en l'estratègia de comunicació. Fins ara, no s'ha estudiat quin efecte tenia sobre les actituds dels pares la informació didàctica disponible. El fet de proporcionar-la a través de la xarxa té tres avantatges: capta persones que d'altra manera no visitarien els serveis sanitaris, ho fa des d'un punt de vista científic i fiable, a la vegada que no apel·la les emocions dels pares, i també permet que la informació sigui interactiva ja que, a través de l'enquesta, es pot captar l'opinió de les persones que visiten la pàgina.

Objectiu. Cal determinar si un "ajut a la decisió" (decisión aid) basat en l'evidència disponible sobre la vacuna TV canvia les actituds dels pares envers la decisió de vacunar.

Disseny. Estudi d'intervenció (abans-després) efectuat a Austràlia.

Emplaçament i participants. 158 persones de les 1.277 que van visitar una web sobre el tema, a la qual s'accedia mitjançant un motor de cerca, pàgines diverses dirigides a pares i mares i també pàgines web sobre temes sanitaris. Les 158 persones són les que van contestar una enquesta en línia entre el 20 d'abril de 2004 i el 31 de gener de 2005 (l'eina no obligava a donar les dades demogràfiques). Aquest estudi està basat en les respostes obtingudes.

Material i mètodes. La intervenció va ser un "ajut a la decisió" basat en l'evidència i mitjançant una pàgina web (The MMR decisión aid), amb text i representació gràfica sobre els possibles "outcomes", que serien els resultats o les conseqüències (és un terme difícil de traduir) de les malalties xarampió, rubèola i parotiditis comparats amb els possibles efectes de la seva vacunació preventiva. Els criteris emprats eren extrets de la Cochrane Review Decisión Aids i la informació incloïa grans estudis epidemiològics internacionals, revisions sistemàtiques i metaanàlisis. També es presentaven xifres, sobretot basades en població australiana. La pàgina en qüestió era de l'Australia Nacional Center for Immunisation Research and Surveillance (www.ncirs.usyd.edu.au/decisionaid).

Mesures principals. Actituds sobre la vacunació de la TV. Les persones enquestades havien de definir-se d'entrada com a "més aviat inclinades a vacunar", "indecises" o "més aviat inclinades a no vacunar", i en cada ítem (avantatge, desavantatge) la persona enquestada havia de pronunciar-se en un d'aquests tres sentits: "molt important per a mi", "poc important per a mi", "gens important per a mi".

Resultats. 158 persones van contestar l'enquesta, de les quals 62 (39 %) van facilitar les seves dades demogràfiques; d'aquestes, 52 (84 %) tenien fills en edat de vacunar. D'entrada, el 61 % de les persones enquestades eren indecises; l'avantatge percebuda a favor de la vacunació més important era la protecció contra els símptomes seriosos de les tres malalties el 98 % entre el grup A (el de les persones que s'inclinaven més cap a la vacunació) i el 84 % entre el grup B (el de les persones indecises o que s'inclinaven més cap a no vacunar). Després d'usar "l'ajut a la decisió", l'augment de persones que volien vacunar era significatiu (39 % vs. 55 %, p < 0,001). Comparant el grup A amb el grup B, la raó que més els feia decidir era protegir els seus fills de les complicacions potencials de la malaltia (98 % vs. 84 %) i protegir-los d'altres infants que per contraindicació mèdica no es podien vacunar (68 % vs. 25 %). Entre el grup B, les raons per no vacunar eren preocupació envers els poc freqüents efectes secundaris de la vacuna (78 % vs. 57 %), preocupació envers l'autisme i la malaltia intestinal (78 % vs. 27 %) i sensació anticipada de culpa si el fill sofrís un efecte secundari de la vacuna (77 % vs. 50 %). Fins i tot després d'usar l'eina, el 50 % encara veien com a molt important la poc fonamentada relació entre TV i autisme.

En el grup A hi havia més persones que sentien ateses les seves necessitats d'informació i coneixien les seves opcions que entre el grup B (83 % vs. 48 %).

Si agrupem les persones enquestades d'entrada en tres grups (A, indecises i no favorables a vacunar) i les avaluem després d'haver usat "l'ajut a la decisió", observem que 98 (62 %) no van alterar l'opinió, mentre que 48 (30 %) es van mostrar més favorables que abans i 12 (8 %) menys.

Es va observar que una part de les persones enquestades no vivien a Austràlia.

Conclusions. Un "ajut a la decisió" a través de la web va millorar de manera significativa les actituds dels pares i mares envers la vacuna TV; de tota manera, van persistir en alguns, malgrat sentir-se ben informats, les actituds negatives fomentades per barreres o pors envers les complicacions poc probables i ambigües (que ja s'havia vist en un altre estudi que tenen més força que la por a les complicacions conegudes). El sistema és barat i no necessita manteniment. L'impacte de l'eina és ampli i s'estén fora del país al qual va dirigit. De totes maneres l'estudi té alguna limitació, la principal és que resulta difícil saber la representativitat de les persones enquestades en la població general; de totes maneres, han consultat l'eina un 61 % de persones indecises (en realitat, seria la població diana)

Fonts de finançament. Finançat per The Commonwealth Department of Healthand Ageing and The NSW Department of Health and The Children's Hospital at Westmead.

Conflicte d'interessos. No es declara.

Comentari crític. El tema de les reticències a vacunar entre les persones que tenen algunes ideologies concretes o, fins i tot, entre les que no les tenen però no accepten la vacuna és ja d'una gran transcendència, però segons la meva opinió, l'interès més gran que té l'article és el fet d'oferir una eina molt adequada per a la societat del segle XXI. Que els usuaris dels sistemes de salut, cada vegada més, s'informin a través de la xarxa d'internet és un fet que ja no té marxa enrera; per tant, considero molt adequat que aquesta informació es pugui presentar d'una manera més científica i basada en l'evidència i que, a més, es pugui obtenir des de portals més populars; la vacunació és un dels temes possibles que s'han de tractar, però no pas l'únic. A l'article no s'esmenta, però visitant la pàgina he vist que inclou també referències de literatura científica sobre el tema i enllaços a pàgines web rellevants com ara la del Centre for Diseases Control o la de l'Organització Mundial de la Salut. També, al final de l'eina, s'exposen les cinc opcions disponibles: posar les dues dosis de TV segons l'establert, posposar la decisió fins a parlar amb el proveïdor de salut, posposar-la fins a parlar amb la parella i la família, posposar-la fins que el/la fill/a sigui més gran o decidir que no es vacuni. En realitat, penso que, amb visió de futur, els nostres serveis sanitaris podrien usar aquesta eina en alguns temes concrets.

Revisora
Marisol Oliva
EAP Vilanova del Camí