|
Introducció.
Els immigrants a la seva arribada als països receptors tenen unes
condicions de vida i salut inferiors a les estàndard del país d'acollida.
Tot i que l'accessibilitat als serveis sanitaris és un dret individual,
la població immigrada ha identificat diferents barreres per a l'ús
normalitzat dels serveis sanitaris. L'objectiu d'aquest article
és revisar l'evidència disponible sobre les diferents situacions
potencials identificades com una dificultat per a l'ús dels serveis
sanitaris.
Metodologia.
Es va fer la recerca a Medline,Embase, Psycinfo, Cinahl , Web of
Science de tots els tipus d'articles publicats en el període 1990-2003
amb els següents termes/clau "serveis sanitaris", "ús"
i "minories ètniques" . D'un total de 309 articles, 56 van
ser seleccionats.
Resultats.
Es van identificar tres tipus de barreres potencials als serveis
sanitaris referides a: 1/ característiques dels pacients, 2/ a nivell
dels proveïdors dels serveis sanitaris, i 3/ per característiques
del sistema sanitari. S'exposen de forma resumida en les taules
següents:
|
Possibles barreres
relacionades amb els pacients
|
| Edat |
Menys de 24 anys i cura prenatal. |
| Sexe |
Els diferents rols exposen
a diferents riscos de salut. |
| Estat civil |
Necessitats que un facilitador
de l'accessibilitat. |
| Educació |
Un dèficit
de formació. |
| Nivell socioeconòmic |
El baix nivell de renta o
la manca d'ingressos per les necessitats o la compra d'una assegurança. |
| LLoc on viu |
La inseguretat condiciona
l'accessibilitat a cures prenatals. |
| Estils de vida |
Drogoaddicció i hàbits
d'alimentació de l'ètnia d'origen. |
| Suport familiar |
La manca de suport familiar
i social. |
| Ètnia d'origen. Religió |
La percepció cultural
dels símptomes i les necessitats d'atenció és
fonamental pel reconeixement de les necessitats. El rol de la
família i la comunitat en relació amb l'individu
són fonamentals per poder planificar el tractament i
el seguiment d'un problema. L'ús de remeis culturals
propis. |
| Temps de residència |
Curta durada de la residència
i la manca de legalitat en el treball o la residència. |
| Coneixement de
la llengua local |
La relació
amb els serveis és fonamentalment vertical per les diferències
lingüístiques, cognitives i institucionals. |
| Traductor |
Els intermediaris en la traducció
solen ser amics, la parella, els fills d'altres membres de la
família. No sempre són els millors traductors
de la persona que representen. Disposar d'un traductor professional
millora la qualitat de la comunicació. |
| Situació legal |
Condiciona els ingressos,
el treball, la disponibilitat d'una assegurança i l'accessibilitat
a un proveïdor de serveis sanitaris, especialment per les
cures prenatals. |
|
Possibles barreres
relacionades amb els proveïdors
|
| Pràctiques invasives |
Els procediments invasius. |
| Interpretació de la
primera queixa |
Orientació clínica
basada en la primera interpretació. |
| Manca de programes d'acollida |
Origina un major nombre de
consultes a urgències. |
| Dificultat de comunicació |
Disminueix la probabilitat
d'un diagnòstic correcte. Tot i que els professionals
siguin bilingües, la interpretació correcta de problemes
complexos requereix nivells avançats de la segona llengua.
Hi ha una relació original entre la llengua, els costums
i les expressions que comporten una marca distintiva. |
| Actitud esbiaixada |
Xenofòbia, discriminació
o manca d'empatia condicionen el resultat de qualsevol acte
sanitari, especialment en els grups d'alt risc. |
| Estil d'informació |
L'ús de terminologia
especialitzada, directa i en un format autoritari. Cal un traductor
per orientar correctament el context de la informació
a l'ús d'expressions idiosincràtiques, i avaluar
si cal la presència del líder familiar. |
| Coneixement cultural |
La manca de coneixement del
context familiar i social de l'individu, pràctiques culturals
i de risc condiciona qualsevol activitat de tractament, promoció
de la salut i prevenció de la malaltia. |
|
Possibles barreres
relacionades amb el sistema sanitari
|
| Coneixement de com utilitzar-lo |
Informació impersonal
i no adaptada al context cultural propi. |
| Proximitat dels serveis |
Serveis de referència
allunyats. Necessitat de transport sanitari. Oferta d'horaris
compatible. Temps d'espera. |
| Cost dels serveis |
Manca d'associació
entre el consumisme sanitari i el cost social. |
| Manca de reconeixement de
les necessitats religioses |
Especialment en cas d'ingrés
hospitalari ocasiona greus sensacions d'aïllament. |
Conclusions.
L'article presenta que les minories ètniques tenen múltiples barreres potencials per a l'ús dels serveis sanitaris. Aquestes poden ser diferents d'un país a un altre i d'una minoria un altra, i en funció de l'específica realitat d'un individu. Atès que la presència d'un grup poblacional amb més vulnerabilitat pot tenir un impacte important sobre l'ús dels serveis sanitaris, caldrà més recerca sobre el seu impacte especialment qualitatiu.
Fonts de finançament.
Estudi finançat per ZonMw, The Netherlands Organisation for Health Research and Development. Beca 14350023.
Comentari crític.
L'arribada d'immigrants des de països amb una cultura, idioma, i , de vegades, amb malalties diferents a les del nostre medi, afavoreix la creença que poden modificar la seguretat en la salut pública actual per la possibilitat d'introduir o augmentar la incidència de malalties importades. No obstant això, la marginació, la pobresa, la irregularitat administrativa, la precarietat laboral, el desconeixement del sistema sanitari i les malalties reactives(1) són les condicions que més risc afegeixen al suposat impacte de la immigració sobre la salut pública. I precisament aquestes condicions són les que supediten l'accessibilitat al sistema sanitari i la necessitat d'adaptar-nos a una demanda diferent feta per persones de diferents cultures.
Catalunya és un focus d'atracció de migració, intercanvis professionals i turisme. Tots aquests aspectes s'han incrementat pels canvis socioeconòmics i polítics com l'obertura de fronteres a la Unió Europea, que faciliten la presència de nous ciutadans d'altres nacionalitats a Catalunya. D'altra banda, la bonança econòmica estimula els corrents migratoris. La conseqüència és que Catalunya ha esdevingut una societat diversificada que té per llei dret a l'assistència sanitària pública. Passada la primera etapa des de l'any 1999 en què s'inicia el gran moviment migratori, ja es disposa de dades bàsiques sobre les principals necessitats i trastorns de la població immigrant i, per tant, es pot plantejar una anàlisi detallada sobre les necessitats específiques presents i futures en l'àmbit de la salut.
D'una banda, s'identifica amb facilitat que la major part dels condicionants de l'accessibilitat als serveis sanitaris són els mateixos de la intensitat d'ús en les poblacions d'acollida, i d'altra banda, cal considerar també que a mesura que els immigrants es converteixen en població estable, hi ha la tendència a incorporar els patrons de consum de la societat d'acollida. Per tant, la millora de les barreres potencials hauria de tenir l'externalitat positiva de millorar l'accessibilitat de la població total. En l'actualitat les conseqüències sanitàries d'aquest fenomen demogràfic sembla que no van més enllà de la seva contribució significativa a la natalitat, però en el futur i, d'acord a l'experiència d'altres països, el gradual envelliment d'aquesta població aportarà un augment de la incidència dels problemes de salut mental associats a les condicions de marginació, pobresa i precarietat afegits a la manca d'una xarxa social o cultura d'origen amb què identificar-se (2).
Cal preparar el sistema sanitari i els seus professionals per aquests nous reptes.
Bibliografia
1.
La atención al inmigrante. Documentos semFYC. Núm 17. Barcelona 2002.
2.
Palomo L, Ortun V, Benavides F, Marquez-Calderon S.
La salud pública frente a los efectos secundarios del progreso.
Gac Sanit 2006; 20 (Supl 1):209-21.
Revisor
Josep LLuís Clua
EAP Tortosa 1 est
|
