Introducció. La durada dels tractaments antibiòtics que administrem a l'atenció primària és una assignatura pendent; potser per això moltes vegades no insistim que els pacients prenguin els seus tractaments amb la durada recomanada.

Objectiu. Comparar l'efectivitat de discontinuar el tractament amb amoxicil·lina després de tres dies de tractament antibiòtic o bé vuit dies d'amoxicil·lina en pacients hospitalitzats amb una pneumònia no greu que havien millorat prèviament amb una pauta de tres dies de tractament antibiòtic.

Disseny. Assaig clínic aleatori, doble cec, controlat amb placebo.

Emplaçament. Nou hospitals d'Holanda.

Participants. Adults amb una pneumònia adquirida en la comunitat no greu (amb una puntuació en el Pneumonia Severity Index < 110).

Intervenció i mesures. S'inclogueren pacients que havien millorat substancialment després de tres dies de tractament amb amoxicil·lina endovenosa. Aleshores es van assignar a dos grups de tractament: amoxicil·lina 750 mg/8 hores durant cinc dies més, o bé, placebo. La variable de resultat principal va ser resolució clínica en el desè dia. Les variables secundàries van ser resolució clínica en el dia vint-i-vuitè, resolució de símptomes, resolució radiològica als 10 i 28 dies i reaccions adverses.

Resultats. Les característiques basals van ser comparables amb excepció de la gravetat dels símptomes que va ser més important en el grup de tres dies de tractament antibiòtic. Tant en el grup assignat a tres dies de tractament antibiòtic com en l'assignat a vuit dies, la resolució clínica en el dia 10 va ser del 93 %; en el dia 28è, les resolucions van ser del 90 % i 88 %, respectivament. Ambdós grups van presentar similar resolució dels símptomes. Els percentatges de resolució radiològica van ser en el dia 10 del 86 % en el grup assignat a la pauta curta antibiòtica i del 83 % en el grup assignat a la pauta llarga i en el dia vint-i-vuitè, del 86 % i 79 % respectivament, sense observar diferències estadísticament significatives. On s'observaren diferències estadístiques va ser en el percentatge d'efectes adversos (11 % amb la pauta curta i 21 % amb la pauta llarga).

Conclusions. Discontinuar el tractament amb amoxicil·lina després de tres dies d'haver millorat substancialment d'una pneumònia no greu no s'acompanya d'un pitjor pronòstic que seguir el tractament antibiòtic durant cinc dies més.

Font de finançament. Aquest estudi va rebre una beca del Sistema Holandès de Salut.

Conflicte d'interessos. No declarats.

Comentari crític. Aquests resultats posen de manifest una incertesa clínica molt freqüent que s'està arrossegant des de fa temps: la durada del tractament antibiòtic.

Sabem que com més llarga és la pauta més resistències se'n generen, més efectes secundaris poden aparèixer i més incompliment es produeix. En els darrers anys s'ha avançat en la reducció de pautes antibiòtiques, com en el cas de les profilaxis quirúrgiques, en les uretritis i en les cistitis no complicades en dones joves no embarassades, però en la resta de les infeccions no està documentada la no inferioritat de les pautes curtes.

Recentment s'ha publicat un treball advocant per una pauta curta amb cefalosporines de cinc dies, però no s'hi guanya gaire respecte el tractament d'elecció (fenoximetilpenicil·lina). Que els autors hagin triat la pneumònia i que hagin vist aquests resultats, és una bona notícia encara que no sabem res de l'eradicació microbiològica assolida. De totes maneres i segons els resultats d'aquest estudi i un cop instaurat un tractament amb amoxicil·lina a dosis altes en un pacient amb pneumònia, caldria citar-lo al cap de tres dies per observar la seva evolució; en cas de millora, podríem discontinuar el tractament antibiòtic ja que la continuació d'aquest tractament durant més dies no aporta major guariment.

Revisor
Carles Llor
EAP Jaume I