Objectiu. Estimar les contribucions, absoluta i relativa, de nivells elevats i en el límit alt dels factors de risc en l'aparició d'esdeveniments coronaris.

Disseny. Estudi de cohorts prospectiu i nacional.

Emplaçament. Estats Units (EU).

Participants. Persones blanques i no hispanes dels estudis Framingham i el Tercer Examen General de Salut i Nutrició (NHANES III), de 35 a 74 anys i sense cardiopatia isquèmica.

Mesures principals. L'aparició dels primers esdeveniments coronaris d'acord amb 5 factors de risc majors de cardiopatia isquèmica: tensió arterial, nivells de colesterol LDL i HDL, intolerància a la glucosa i tabaquisme. Es van definir tres categories per a cada factor de risc basades en la guia nacional: òptima, límit i elevada. La proporció d'esdeveniments coronaris als 10 anys, específica per sexe, de l'estudi Framingham es va aplicar als nombres absoluts de riscos individuals estimats del NHANES III i al cens nord-americà de l'any 2000.

Resultats. El 26 % d'homes i el 41 % de dones tenien almenys 1 factor de risc límit a l'estudi NHANES III. D'acord amb les estimacions, més del 90 % dels esdeveniments coronaris van succeir en participants amb almenys 1 factor de risc elevat i, aproximadament, el 8 % van succeir en gent amb només nivells límit de múltiples factors de risc. El risc absolut als 10 anys de malaltia coronària excedia un 10 % en homes majors de 45 anys, que tenien 1 factor de risc elevat i 4 o més factors de risc en nivells límit i, en aquells que tenien almenys 2 factors de risc elevats. En dones, el risc absolut de cardiopatia isquèmica excedia un 10% només, en les majors de 55 anys que tenien almenys 3 factors de risc elevats.

Conclusions. Els factors de risc en nivells límit expliquen, només, una petita proporció dels esdeveniments coronaris.

Fonts de finançament. No hi consten.

Comentari crític. Els investigadors no han utilitzat models de regressió amb els factors de risc, que haurien caracteritzat millor els canvis en els nivells dels factors de risc i la seva associació en el temps amb els esdeveniments coronaris. Les dones tenen més angina com a manifestació de cardiopatia isquèmica i, la malaltia coronària es manifesta de 10 a 15 anys més tard que en l'home (1). El fet de limitar l'edat als 74 anys i el risc absolut individual d'esdeveniments coronaris als 10 anys, només, als greus que exclou l'angina, ha infraestimat la contribució dels factors de risc a la cardiopatia isquèmica en dones.

Aquest estudi es va dissenyar per conèixer si els factors de risc coronari en nivells límit explicaven molts esdeveniments coronaris o no. L'estudi aporta: 1) Els investigadors apliquen les proporcions d'esdeveniments coronaris als 10 anys de l'estudi Framingham als nivells de factors de risc mesurats en una nova mostra nacional; 2) Als EU, nivells límit de múltiples factors de risc coronari expliquen, només, una petita proporció dels esdeveniments coronaris. Aquests resultats no es poden extrapolar a la nostra població, ja que la població estudiada té un risc més alt que la nostra i és de raça blanca no hispana. Seria interessant investigar si això també passa a la nostra població o no.

Bibliografia

1. Lloyd-Jones DM, Larson MG, Beiser A, Levy D. Lifetime risk of developing coronary heart disease. Lancet 1999; 353: 89-92.

Revisora
Dolors Roselló
EAP Raval Nord