Objectiu. Determinar si el risc coronari (RC) és una bona aproximació al risc cardiovascular global (RCVG) i a la incidència acumulada de diversos esdeveniments cardiovasculars.

Disseny. Estudi de cohorts prospectiu.

Emplaçament. Atenció primària de Barcelona.

Participants. Una mostra aleatòria simple de 851 subjectes, de 35 a 74 anys, sense malaltia cardiovascular, que es van seguir 5 anys, procedents d'un estudi anterior efectuat als centres de salut Dr. Carles Ribas i la Marina de Barcelona.

Intervenció i mesures. Tots els participants havien de tenir dades basals, per tal de calcular els factors de risc cardiovascular, i estar lliures de malaltia cardiovascular i insuficiència cardíaca. A l'inici, es van estudiar les variables següents: edat, sexe, tabaquisme, hipertensió arterial, hipercolesterolèmia (definida com valors de colesterol total superiors a 250 mg/dl) i diabetis mellitus. Prospectivament, van enregistrar els pacients que presentaven un primer esdeveniment cardiovascular els 5 anys següents. L'RC es va calcular amb la proporció de subjectes que en el seguiment van presentar infart agut de miocardi (IAM) o angina. L'RCVG es va calcular igual, incloent-hi episodis de cardiopatia isquèmica, malaltia vascular cerebral i arteriopatia perifèrica d'extremitats inferiors. Es va mesurar la incidència acumulada per l'RC i per l'RCVG amb el seu interval de confiança (IC) del 95 %. Es va fer l'estimació del factor de multiplicació de l'RC per a obtenir l'RCVG d'aquesta cohort.

Resultats. De la cohort inicial de 906 subjectes es va completar el seguiment de 851. Les pèrdues, 55 casos, es van produir per trasllat a altres centres de salut. Van enregistrar-se 21 casos de cardiopatia isquèmica (9 per IAM i 12 per angina), 15 de malaltia vascular cerebral i 8 d'arteriopatia perifèrica. La incidència acumulada per a l'RC va ser del 2,5 % i per a l'RCVG del 5,2 % (diferència del 2,7 %; IC: 95 % de la diferència 0,9 % - 4,6 %; p< 0,05). Per estimar l'RCVG s'hauria de multiplicar l'RC per 2,1.

Conclusions. El risc coronari no és una bona aproximació al risc cardiovascular global. Cal determinar equacions que incloguin l'RCVG i no només l'RC.

Conflicte d'interessos. No hi és declarat.

Comentari crític. Des dels estudis de Framingham s'ha considerat que l'RC és una bona aproximació a l'RCVG.

Sabíem que: 1) El risc coronari representa 2/3 del risc cardiovascular global (1). 2) En multiplicar l'RC per 1,3 obteníem una bona estimació de l'RCVG (2).

No sabíem si això era, també, vàlid per a Estat espanyol. Els resultats d'aquest estudi indiquen que l'RC no és un bon estimador de l'RCVG, especialment, en una població com la nostra amb una mortalitat i una incidència de cardiopatia isquèmica diferents i que van disminuint (3).

Són necessaris nous estudis per determinar equacions que ens permetin calcular el risc cardiovascular global de la nostra població.

Bibliografia

1. Grundy SM. Primary prevention of coronary heart disease. Integrating risk assessment with intervention. Circulation 1999; 100: 988-998.
2. Jackson R. Guidelines on preventing cardiovascular disease in clinical practice. BMJ 2000; 320: 659-661.
3. Marrugat J, Solanas P, D'Agostino R, Sullivan L, Ordovas J, Cordón F et al. Estimación del riesgo coronario en Espanya mediante la función de Framingham calibrada. Rev Esp Cardiol 2003; 56: 253-261.

Revisora
Dolors Roselló
EAP Raval Nord