Antecedents. Diferents observadors clínics, investigadors i pacients afectats han estat els impulsors dels estudis que han permès definir els criteris clínics d'una síndrome clínica amb una entitat diferenciada. És l'anomenada síndrome de sensibilitat a múltiples compostos (SMC).

Objectiu. Article de revisió bibliogràfica sistemàtica sobre la sensibilitat a múltiples compostos que pretén donar a conèixer la malaltia als metges clínics, atesa la importància de la seva prevalença i la forma com afecta la qualitat de vida dels malalts.

Font de dades. PubMed i articles publicats en revistes espanyoles accessibles informàticament. Criteri de recerca: multiple chemical sensitivity, toxicant-inducer (induced) loss of tolerance.

Selecció dels estudis i extracció de dades. No està exposada a l'article.

Resultats i conclusions. L'SMC és una síndrome clínica caracteritzada per l'aparició de signes i símptomes després de l'exposició a alguns components químics (Ex. perfums, asfalt, parquet, retoladors, esmalts d'ungles, ambientadors, fum del tabac, desinfectants, insecticides, gasolines, encencs, etc.), encara que sigui en concentracions no tòxiques per a la població general. L'SMC és una malaltia definida per 6 criteris: cronicitat, reproductibilitat després d'una nova exposició, aparició per contacte amb baixes concentracions de tòxics, manifestacions causades per molts components químics diferents i no relacionats entre si, millora en eliminar els incitadors i afectació multiorgànica. La prevalença és elevada (es creu que és del 5 %), segons les enquestes poblacionals. La fisiopatologia s'explica per dues fases: una d'iniciació (contacte amb tòxics en dosis altes) i una de provocació (contacte amb nous tòxics en dosis no tòxiques que desencadena la clínica). Els mecanismes són desconeguts, tot i que hi ha hipòtesis psicològiques, toxicològiques, genètiques i d'hipersensibilitat. La teoria més acceptada és la hipersensibilitat individual potenciada per la combinació de tòxics.

El diagnòstic és clínic i les proves complementàries serveixen per descartar altres malalties suggerides per l'anamnesi i l'exploració física. Cal fer el diagnòstic diferencial amb altres malalties d'afectació general, com ara la fibromiàlgia; la síndrome de fatiga crònica, atesa la coincidència de les queixes somàtiques; i el trastorn somatoforme, en alguns casos.

Amb els anys els pacients van sentint-se millor, tot i l'elevada morbiditat que comporta la malaltia: abandonament del lloc de treball, evitació de les substàncies que la provoquen, etc.

El tractament es basa a evitar les noxes ambientals i a donar suport emocional per les conseqüències de la noxa.

Conflicte d'interessos. No és declara.

Comentari crític. L'SMC és una malaltia que és més prevalent del que aparentment sembla. Com altres malalties d'elevada prevalença (arteriosclerosi, Alzheimer, etc.) està en relació amb l'occidentalització, no tant per l'envelliment de la població que aquesta implica, sinó pel gran nombre de substàncies químiques i de barreges d'aquestes substàncies que envolten la nostra quotidianitat. De fet, la malaltia es comença a descriure des de fa uns quaranta anys, època que coincideix amb l'augment del consum de productes derivats del petroli. L'SMC provoca des de símptomes "rars" (com ara inflor a la llengua, dificultat de concentració, sentiments d'irrealitat, fatiga exagerada) i fins a altres de comuns (sensació d'ofec, miàlgies, parestèsies, cefalea, irritació ocular). L'alerta per al metge de família ha de ser la relació que manifestarà el pacient amb el contacte amb aquestes substàncies provocadores. La cronicitat de la malaltia i l'afectació de l'esfera emocional ens converteix en els professionals de referència per a tractar el pacient i acompanyar-lo en el seu dolor.

Revisor
David Riba
EAP Tremp