Antecedents. L'eutanàsia és un tema d'actualitat. Casos recents han portat a l'opinió pública el debat sobre l'eutanàsia. La majoria dels casos en què es planteja la decisió mèdica sobre la limitació terapèutica en situacions irreversibles afecten població de totes les edats, però també nadons.

Objectiu. Esbrinar la freqüència amb què s'han de prendre decisions mèdiques relacionades amb situacions terminals prèvies a la mort d'infants i les característiques d'aquests processos de presa de decisions a Holanda.

Emplaçament. Holanda.

Material i mètode. S'han fet 2 estudis. El primer és un estudi sobre certificats de defunció, en què tots els 129 metges que firmaven una defunció infantil (infants d'un any a 17 anys), en el període comprès entre agost i desembre de 2001, van rebre un qüestionari escrit. El segon, és un estudi d'entrevistes presencials a 63 metges que treballen als serveis de pediatria hospitalària.

Resultats. El 36 % de totes les defuncions d'infants d'edats compreses entre 1 any i 17 anys en el període estudiat van ser precedides de decisions mèdiques quant a la situació terminal dels casos: el 12 % per una decisió de limitar els tractaments que, potencialment, podien perllongar la vida; el 21 %, per una disminució del dolor o dels símptomes amb l'efecte possible d'escurçar la vida; i el 2,7 % per l'ús de fàrmacs amb la intenció explícita de facilitar la mort. Aquesta decisió es va fer a demanda de l'infant en el 0,7 % dels casos, i a demanda de la família en el 2 % de casos restants.

L'estudi d'entrevistes va revisar 76 casos de presa de decisions en pacients terminals. Aquestes decisions es van discutir amb tots els infants competents, que eren 9; amb els 3 parcialment competents; amb els pares, en tots els casos; amb altres metges, en 75 casos; i amb les infermeres, en 66 casos.

Conclusions. El percentatge de decisions en pacients infantils terminals va ser molt menor que en els casos d'adults i de nadons. La majoria d'infants es considera que no són capaços de participar en el procés de presa de decisions. Les decisions, normalment, es discuteixen amb els pares, altres cuidadors i, si és possible, amb l'infant.

Font de finançament. Estudi finançat pel Ministeri de Salut, Benestar i Esport, i pel Ministeri de Justícia, d'Holanda.

Conflicte d'interessos. No hi consta.

Comentari crític. La medicina de fa un segle, abans del descobriment dels antibiòtics, es centrava en diagnòstics i pronòstics, amb poc paper per a la terapèutica. Durant els darrers setanta anys, la medicina ha viscut una evolució de la terapèutica que ha fet que la societat, en general, es sentís omnipotent. Només en el període més recent s'ha començat a parlar de què passa en aquells casos en què la terapèutica no pot fer res per millorar una situació terminal, o que la pot empitjorar. Quan aprofundim en aquest tema, quan parlem d'eutanàsia, parlem de què és la vida, i de quin és el tipus de vida digne de ser viscut. Parlar de situacions terminals en què es planteja l'eutanàsia és parlar dels límits del sofriment estèril, és parlar de l'acarnissament terapèutic i de molts altres aspectes.

Sembla que la medicina, en l'era en què s'investiguen les teràpies genètiques, reconeix un vessant més humà, pren consciència que el sofriment segueix present. En aquest cas, sabem que el sofriment i la mort dels infants existeixen. Aquest reconeixement ha fet que es desenvolupin programes de cures pal·liatives pediàtriques en alguns hospitals. Alguns casos han obert el debat. Aquest article és el resultat de la investigació d'un grup que ha pogut fer recerca sobre aquest tema.

Revisora
Concepció Ricart
EAP Pallars Sobirà