De vegades, ens sorprenem nosaltres mateixos si a la consulta busquem, entre les nostres reserves de recursos propis i aliens, formes i construccions per fer-nos entendre quan expliquem al pacient algun aspecte mèdic. Per aconseguir-ho, no tan sols hem de simplificar el contingut del nostre missatge sinó que, a més, hem de construir aquest missatge de forma que sigui més intel·ligible per al nostre interlocutor. Encara que fem tot això, no sempre sabem com els pacients ens entenen. L'objectiu d'aquest article és explorar com els pacients, amb un domini de l'anglès limitat i influenciat per la seva llengua pròpia, i els seus metges col·laboren per comprendre, prevenir o tractar els problemes; és el projecte PLEDGE (Patients with Limited English and Doctors in General practice: Education issues).

Més del 30 % dels pacients atesos no tenien l'anglès com a llengua primera. Entre les conclusions més importants de l'article destaca l'observació que quan hi ha diferències culturals, a més de les lingüístiques, la intenció del pacient en fer una consulta pot ser mal interpretada, ja que el receptor la pot entendre segons les seves expectatives. La confluència de consultes breus, dèficits lingüístics i problemes banals és una associació sospitosa, ja que la pràctica demostra que és necessari més temps per fer una interpretació adequada del que demana el pacient.

La disponibilitat de recursos lingüístics que facilitin l'empatia i la interpretació adequada hauria de sumar-se, com una habilitat més, en la formació dels professionals d'atenció primària.

Comentari crític. Catalunya és un focus d'atracció per a la immigració, els intercanvis professionals i el turisme. Tots aquests aspectes s'han incrementat pels darrers canvis socioeconòmics i polítics, com ara l'obertura de les fronteres de la Unió Europea, que faciliten la presència de nous ciutadans d'altres nacionalitats a Catalunya. La bonança econòmica també estimula els corrents migratoris. La conseqüència és que Catalunya ha esdevingut una societat multilingüe que té per llei el dret a l'assistència sanitària pública. És per aquesta raó que l'Institut Català de la Salut ha de facilitar que les diferències lingüístiques no siguin una barrera d'incomunicació. La comunicació s'inicia quan l'usuari s'adreça al taulell d'informació, segueix en l'elaboració de la història clínica i acaba amb l'explicació intel·ligible del diagnòstic, del tractament prescrit, de la informació de la situació del pacient als familiars i de l'atenció als seus problemes socials i administratius. Aquesta comunicació necessita, a més d'una actitud amable, la utilització de la llengua adequada a cada cas (1).

El repte és important. A més d'iniciatives com la del Lèxic bàsic de conversa sanitària i d'aquelles que facilitin la integració cultural, el fet d'incorporar iniciatives com la del PLEDGE seria interessant per millorar el maneig dels pacients amb dificultats d'expressió en l'idioma oficial. Es tracta d'una col·lecció en vídeo que recull 232 consultes de 19 metges d'atenció primària experimentats, tant en situacions ordinàries com en urgents, que reflecteixen la realitat de la pràctica clínica. A més de ser una base de dades per al maneig de pacients amb recursos limitats d'anglès, forma part del contingut formatiu amb valor curricular dels metges interns residents. L'experiència aporta que l'ús de l'anglès és insuficient. S'utilitzava un total de 30 llengües diferents, un 20 % de totes les consultes provenien de pacients que no parlaven l'anglès i les expressions que utilitzaven contenien aspectes específics de la seva cultura. Hi ha una relació única entre la llengua, els costums i les expressions, que comporta una marca distintiva, una connotació cultural de la llengua; tal vegada per això, l'ús exclusiu de l'anglès no és la panacea.

Bibliografia

1. Institut Català de la Salut. Lèxic bàsic de conversa sanitària. Barcelona: Institut Català de la Salut; 2000.

Revisor
José Luis Clua
EAP Tortosa 1-est