Introducció. L'ús d'indicadors de prescripció fa evident que hi ha variabilitat en la prescripció de medicaments entre els professionals de l'atenció primària. Diferents estudis conclouen que les recomanacions i intervencions dels farmacèutics poden optimitzar l'ús dels medicaments i la qualitat de la prescripció. No obstant això, els facultatius tenen actituds diverses pel que fa al paper dels farmacèutics i al seu nivell de cooperació. A més, la informació facilitada per la indústria farmacèutica influeix en el perfil qualitatiu de la prescripció. Els facultatius que reben visites regulars fan una prescripció més cara i menys basada en l'evidència.

Objectiu. Actualitzar la correlació entre la qualitat de la prescripció dels professionals d'AP i el paper dels farmacèutics i de la indústria.

Mètodes. El nombre de facultatius inclosos a l'estudi va ser de 1.434. Es van avaluar 20 indicadors de prescripció de la Guia de pràctica clínica del Col·legi Holandès de Metges Generals (1), els resultats de les auditories farmacoterapèutiques (2), i una escala (3) basada en 17 ítems sobre les actituds dels facultatius en relació amb les funcions del farmacèutic. La freqüentació (nombre de visites per mes) dels visitadors de la indústria farmacèutica va ser utilitzada com a variable independent.

Resultats. La regressió lineal simple mostra que com més es potencien els factors següents: les visites de la indústria, l'edat, el temps de pràctica, i el fet de treballar a una àrea suburbana, menys adherència a les guies de pràctica clínica. L'ús de la prescripció electrònica s'associa significativament amb una qualitat més alta de la prescripció. La regressió lineal múltiple identifica el nombre de visites de la indústria i el fet de treballar en una zona suburbana com les variables que tenen una correlació negativa més forta amb la qualitat de la prescripció. No s'objectiva cap associació significativa entre la qualitat i el tipus de cooperació amb el farmacèutic o les actituds sobre les seves funcions.

Comentaris. Coincidint amb la lectura d'aquest article, la premsa publicava que dels 14 fàrmacs que es van incloure com a nova prestació, cap aportava beneficis clínics nous en relació amb els anteriors i que el cost incrementat era l'única aportació nova (4). Si això fos veritat, podríem pensar que la contínua presentació de nous productes de la indústria farmacèutica té uns objectius diferents als de la millora dels resultats en el tractament.

La reforma de l'atenció primària va permetre la desaparició d'alguns dels factors afavoridors d'una prescripció poc qualitativa com ara l'aïllament del metge, la manca de protocols de tractament, la manca d'accessibilitat a nous coneixements en matèria de farmacologia, la manca d'horari assistencial, etc. La incorporació dels especialistes en medicina familiar i comunitària també ha comportat un canvi en els temes de farmàcia (5). El Comitè d'Avaluació de Nous Medicaments facilita informació útil dels nous fàrmacs. Finalment, l'inici del projecte de prescripció mitjançant la recepta electrònica, en fase pilot, hauria d'ajudar a millorar els resultats.

L'Institut Català de la Salut té instaurat un sistema d'indicadors de qualitat en la prescripció que permet els professionals participar directament en els resultats de cost-efectivitat de la seva prescripció. Els resultats en l'evolució dels costos de la factura farmacèutica a Catalunya confirmen l'encert d'aquesta mesura, tot i que caldria revisar la participació dels especialistes de referència, intrahospitalaris i extrahospitalaris per millorar encara més els resultats i avaluar els motius de la tendència a la baixa en el percentatge de professionals d'atenció primària que compleixen els objectius. La problemàtica associada a la prescripció induïda és la més referenciada pels professionals d'atenció primària a l'últim Fòrum de farmàcia i la caiguda del percentatge dels qui compleixen els objectius pot ser superior al 30 %. El mateix incentiu, inicialment exclusiu per als objectius de farmàcia, s'ha ampliat progressivament amb altres continguts que han relativitzat el seu valor.

Les diferències en la prescripció poden atribuir-se a la ineficiència dels professionals o equips, o també es poden explicar per una determinada combinació de factors sociodemogràfics i sanitaris? Al nostre medi, s'identifiquen (6) 15 variables significatives a la regressió lineal simple amb "despesa/habitant i any". Explicarien al voltant del 60 % - 70 % de la variabilitat de la despesa farmacèutica i, entre elles, apareix també la influència de la indústria farmacèutica. No és un estudi qualitatiu ni quantitatiu, però inclou l'impacte quantitatiu sobre la despesa farmacèutica. Si bé la majoria de variables identificades pertanyen al grup de les característiques estructurals de les àrees bàsiques de salut (ruralisme, envelliment de la població, metges per habitant, personal de suport, temps d'atenció continuada, freqüentació de la població, volum de població, estat socioeconòmic), hi ha una similitud pel que fa a la identificació del ruralisme i el nombre de visitadors com a factors condicionants de més despesa farmacèutica. Les propostes futures haurien d'anar dirigides a modificar els aspectes negatius relacionats amb l'estructura i a identificar i substituir aquells de tipus idiosincràtic dels prescriptors.

Bibliografia

1. Muijrers PEM, Janknegt R, Sijbrandij J, Grol RPTM, Knottnerus JA. Prescribing indicators. Development and validation of guide-line prescribing indicators as an instrument to measure the variation in the prescribing behavior of general practitioners. Eur J Clin Pharmacol 2004; 60(10): 739-746.
2. Watkins ©, Moore L, Harvey I, Carthy P, Robinson E, Brawn R. Characteristics of general practitioners who frequently see drug industry representatives: national cross sectional study. BMJ 2003; 326(7.400): 1.178-1.179.
3. Muijrers PEM, Knottnerus JA , Sijbrandij J, Janknegt R, Grol RPTM. Changing relationships: attitudes and opinions of general practitioners and pharmacists regarding the role of the community pharmacist. Pharm World Sci 2003: 53(493); 235-241.
4. El Periódico 28/01/2006.
5. Espigares M, Montes G, Altimiras J, Iglesias JM, Brioso F. Factores predictivos de la prescripción farmacéutica: perfil del médico hiperprescriptor. Gac Sanit 1994; 8(49): 25-29.
6. Catalan Ramos A, Parellada Esquius N. Variables que intervenen en la despesa farmacèutica dels Equips d'Atenció Primària. Anàlisi i possibilitats de gestió. Barcelona: Institut Català de la Salut; 1995.

Revisor
Josep Lluís Clua
EAP Tortosa 1 est