Objectiu. Determinar la relació entre la degeneració macular de la retina (DMR) i la incidència d'infart cerebral en persones ≥ 40 anys.

Disseny. Estudi de cohorts prospectiu de base poblacional.

Emplaçament. Estats Units d'Amèrica.

Participants. La població base de l'estudi Atherosclerosis Risk in Communities a Minnesota, Maryland, Mississippí, i Carolina del Nord. 10.405 persones entre 49 i 73 anys sense antecedents d'infart cerebral o de malaltia coronària.

Intervenció i mesures. Els participants tenien fotografies de la retina fetes entre 1993 i 1995. Es va utilitzar un protocol estandarditzat per avaluar en les fotografies la presència de drusses i d'altres signes de DMR. Els infarts cerebrals incidents es van identificar i validar amb recordatori de revisió de casos.

Resultats. Hi va haver 498 casos de DMR precoç i 10 casos de DMR tardana a la cohort (n= 508). En un període de 10 anys, 241 persones van patir un infart cerebral incident. Després d'ajustar per edat, sexe, ètnia i lloc, els autors van trobar que les persones amb DMR precoç tenien una incidència acumulada d'infart cerebral més alta que les persones sense la malaltia (4,08 % vs. 2,14 %). La presència de DMR precoç es va associar amb un risc ajustat d'infart cerebral: ràtio d'atzar, 1,87 (IC: 95 %; d'1,21 a 2,88). A més, l'ajustament per a la pressió arterial sistòlica, diabetis, fumar cigarrets, i la utilització de fàrmacs antihipertensius no va canviar substancialment aquesta associació: ràtio hatzar, 1,85 (IC: 95 %; d'1,19 a 2,87). L'associació entre DMR precoç i la incidència d'infart cerebral variava amb el lloc de l'estudi i amb l'ètnia. Les ràtios d'atzar multivariants ajustades van ser de 3,15 i 1,07 en mostres de pacients de raça blanca a Minnesota i Maryland, respectivament; 3,77 en una mostra d'africans americans de Mississippí; i 0,33 en una mostra de la majoria de pacients de raça blanca (91 %) a Carolina del Nord. No van poder determinar com pot contribuir l'ètnia en les diferències observades pel lloc d'estudi perquè no hi havia un nombre suficients d'africans americans i de pacients de raça blanca inclosos en cada lloc de l'estudi.

Conclusions. Les persones de mitjana edat amb signes de DMR precoç tenien un risc més alt d'infart cerebral, independentment dels factors de risc tradicionals d'infart cerebral.

Conflicte d'interessos. No declarat.

Font de finançament. Institut Nacional del Cor, Pulmó i Sang dels Estats Units d'Amèrica i Fundació per a la Innovació Tecnològica Científica.

Comentari crític. Limitacions de l'estudi. 1) Hi van haver pocs casos de DMR tardans. 2) La població de la cohort impedia determinar les diferències atribuïbles al lloc i a l'ètnia que els autors van trobar. Sabíem que: L'evidència entre la degeneració macular de la retina i la seva relació amb l'infart cerebral només provenia d'estudis cas-control. Contribució d'aquest estudi: Una àmplia cohort de base poblacional va ser seguida d'una mitjana de 10 anys per a determinar la incidència d'infarts cerebrals fins al 2002. En els 498 participants amb DMR precoç, la incidència d'infart cerebral va ser més alta que en aquells participants sense DMR precoç i després d'ajustar el resultat pels factors de risc d'infart cerebral, la ràtio de risc va ser de l'1,87 (IC: 95 %; d'1,21 a 2,88). Precaucions. 1) L'infart cerebral i la DMR van ser relativament infreqüents en aquesta cohort d'adults. 2) Només una fotografia de la retina es va fer amb les pupil·les no dilatades. Implicacions. Aquest estudi augmenta la probabilitat que la degeneració macular de la retina precoç sigui un factor de risc més per a l'infart cerebral.

Revisora
Dolors Roselló
EAP Raval Nord