Antecedent. Durant molt de temps s'han utilitzat els impostos sobre el tabac com a mètode dissuasori per reduir el consum de tabac. Aquest estudi demostra que els factors socials també tenen efecte sobre el consum de tabac, encara que el seu impacte no s'havia quantificat abans.

Objectiu. Mesurar l'índex d'inacceptació social del tabac, basat en les respostes individuals a preguntes sobre en quins llocs s'hauria de permetre o prohibir fumar.

Disseny. Una anàlisi de regressió estadística de dades d'enquestes poblacionals.

Emplaçament. Estats Units d'Amèrica (EUA).

Participants. Unes 133.000 persones en cada una de les 5 enquestes que es van dur a terme.

Intervenció. S'utilitzen censos poblacionals i enquestes que recullen informació sobre les actituds individuals respecte a les prohibicions de fumar.

Mesures principals. Les enquestes, patrocinades pel Institut Nacional del Càncer, es van passar el setembre de 1995, gener de 1996, maig de 1996, setembre de 1998 i gener de 1999 a unes 133.000 persones cada vegada.

Es feien preguntes d'opinió sobre la publicitat de tabac i sobre la pertinència d'àrees sense fum a bars, restaurants i a casa.

Es va calcular un índex d'inacceptació social del consum de tabac, combinant dades de les enquestes dels cinc diferents períodes estudiats, de fumadors i no-fumadors dels 50 estats, amb una anàlisi de regressió estadística.

Resultats. Entre 1996 i 1999, hi va haver un augment de l'índex d'inacceptació social del tabac del 10'3 %, que es va relacionar amb una disminució del 3,7 % en el consum de tabac, en els 4 anys.

Per a cada 10 % d'increment en el preu de les cigarretes, disminueix un 3,8 % el consum de tabac. A cada 10 % d'increment en l'índex d'inacceptació social del consum de tabac, s'hi associa un 3,7 % de descens en el consum de tabac.

Els restaurants lliures de fum van ser votats favorablement per la majoria de no-fumadors.

Conclusions. Aquests resultats indiquen que les mesures orientades a augmentar la conciència social dels perjudicis de fumar són molt efectives. Donen suport als programes de control del tabac que reforcen les normes dels espais sense fum i insisteixen en els perills ambientals del tabac.

Font de finançament. Els autors estan al Centre de Recerca i Educació per al Control del Tabac de la Universitat de Califòrnia, San Francisco.

Comentari crític. Les prohibicions de fumar en l'àmbit laboral i en certs locals, així com les campanyes que remarquen els efectes nocius del tabac, fan disminuir el consum de cigarretes.

L'experiència d'aquestes mesures al nostre país és molt recent. Als EUA van començar a implantar algunes iniciatives per disminuir el consum de tabac fa més de vint anys. Les polítiques de locals sense fum i d'informació sobre els efectes nocius del tabac s'endegaren als EUA a la dècada dels anys 80. Entre 1995 i 1999 es van recollir les enquestes per esbrinar les opinions del públic sobre les mesures en qüestió.

Els resultats de les campanyes indiquen que tant la pressió social com el preu afecten els nivells de consum. La creixent conciència social ha mostrat influència, repetidament, tant en l'inici de l'hàbit tabàquic com en el seu abandonament.

Això s'explica per la teoria de l'aprenentatge social en la construcció del model social que determina l'actitud de l'individu respecte a l'hàbit de fumar. En aquest aprenentatge de comportaments també hi influeixen les actituds dels pares i dels companys.

Sobretot a l'estat de Califòrnia, els canvis en l'opinió pública han fet disminuir el consum de tabac. Això ens indica que altres factors també influeixen sobre l'hàbit tabàquic, però ens orienta sobre els resultats que es poden esperar de campanyes com les que existeixen al nostre país.

Tant l'augment del preu del tabac com l'augment de la inacceptació social del tabac tenen efectes similars en la reducció del seu consum i ambdós efectes són independents l'un de l'altre.

Revisora
Concepció Ricart
EAP Pallars Sobirà