Objectiu. Provar si les persones que diuen que són sensibles al telèfon mòbil tenen més símptomes quan s'exposen a un senyal d'un mòbil que quan s'exposen a un senyal fals o sense pulsació.

Disseny. Cegament doble, aleatoritzat, dins d'un estudi de provocació als participants.

Emplaçament. Les oficines del King's College de Londres, entre setembre de 2003 i juny de 2005.

Participants. 60 persones "sensibles" que explicaven patir sovint símptomes de mal de cap, després de 20 minuts d'utilitzar el telèfon mòbil a través d'un sistema global per a comunicacions mòbils (GSM) i 60 participants de "control" que no tenien els símptomes.

Intervenció. Els participants estaven exposats a tres condicions: un senyal de telèfon mòbil GSM de 900 MHz, un senyal d'ona de transmissió sense pulsació, i una condició falsa sense senyal. Cada exposició durava 50 minuts.

Mesures. La mesura principal era la severitat del mal de cap que s'avaluava amb una escala analògica visual de 0 a 100.

Resultats principals. Com a resultats s'incloïen sis símptomes subjectius i l'habilitat dels participants per discernir si el senyal era present. Es mesurava si la severitat del mal de cap augmentava durant l'exposició i disminuïa immediatament després. No hi va haver cap evidència de qualsevol diferència significativa entre les diferents modalitats d'exposició en termes de severitat del símptoma. Tampoc s'evidenciava cap efecte diferencial entre els dos grups. La proporció de participants sensibles que creien que un senyal era present durant l'exposició de GSM (60 %) era similar a la proporció dels qui creien que era present durant l'exposició falsa (63 %).

Conclusions. No es va trobar cap evidència que indiqués que la gent que explicava ser sensible al telèfon mòbil que fa senyals pugués detectar aquests senyals o que reaccionés amb un augment de la severitat dels símptomes. Com que l'exposició falsa era suficient per provocar símptomes severs en alguns participants, es creu que els factors psicològics poden tenir un paper important en la provocació de símptomes.

Font de finançament. Per Programme Management Committee (PMC) of The Mobile Telecommunications and Health Research (MTHR).

Conflicte d'interessos. No es declara.

Comentari crític. Són molts els pacients que consulten els seus metges de capçalera i demanen consell sobre els diferents aparells emissors d'ones de radiofreqüència (microones, televisors de tub catòdic, telèfons mòbils...) en el sentit que tenen una capacitat potencial de ser perjudicials per a la salut. No es qüestiona que, per damunt de determinats nivells, els camps electromagnètics poden desencadenar efectes biològics. Però el problema o els interrogants sobre si nivells baixos de radiacions electromagnètiques (radiacions domèstiques) a llarg termini poden interferir en el benestar de les persones no està resolt i encara falten uns quants anys per poder respondre algunes de les qüestions.

Existeix una àmplia gamma d'influències del medi que produeixen efectes biològics, però tot "efecte biològic" no és equivalent a "perill per a la salut". En freqüències baixes, els camps elèctrics i magnètics exteriors indueixen petits corrents circulants a l'interior de l'organisme que, en pràcticament tots els medis normals, són massa petits per produir efectes manifestos. El principal efecte dels camps electromagnètics de radiofreqüència és l'escalfament dels teixits de l'organisme.

El Projecte Internacional CEM de l'OMS (1) es va iniciar per respondre amb rigor científic i de forma objectiva les preocupacions de la societat pels possibles perills dels camps electromagnètics de baixa intensitat. Tot i les abundants investigacions dutes a terme, fins ara, no hi ha proves que permetin concloure que l'exposició a camps electromagnètics de baixa intensitat sigui perjudicial per a la salut de les persones. Les investigacions internacionals se centren en l'estudi de possibles relacions entre el càncer i els camps electromagnètics, en freqüències de ràdio i de xarxa elèctrica.

No és nova la idea, i la història de la medicina l'avala, que la ment i el pensament poden ser potents generadors de símptomes. Davant l'oposició d'alguns sectors socials contraris a la telefonia mòbil, i sense que la bibliografia mèdica, a través d'estudis seriosos, hagi pogut demostrar que aquesta sigui la causa d'efectes adversos per a la salut, ens trobem amb un estudi que utilitzant una metodologia senzilla és capaç de demostrar una vegada més la manca d'evidència en exposicions a curt termini.

Bibliografia

1. http://www.who.int/peh-emf/project/es/

Revisor
Xavier Bayona Huguet
SAP l'Hospitalet