Tornar al web de l'ICSTornar a Índex
E-mailCrèdits
1341  Maneig de la claudicació intermitent

 

   

Cassar K. Intermittent claudication. Clinical Review. BMJ 2006; 333: 1.002-1.005.  
resum de l'article a Pubmed

Objectiu. Actualitzar les evidències en el diagnòstic, pronòstic, i maneig de la claudicació intermitent (CI).

Disseny. Revisió sistemàtica.

Font de dades. Medline, base de dades Cochrane i guies de pràctica clínica.

Criteris de selecció. Revisions sistemàtiques de la Cochrane en el maneig de la CI, i les revisions més rellevants a Medline del seu diagnòstic, pronòstic i tractament.

Resultats principals
A qui afecta? En la gran majoria de casos, l'arteriosclerosi és la patologia subjacent. El factor de risc més important és el tabac. Altres factors de risc són edat avançada, diabetis, hipertensió arterial, dislipèmia i hiperhomocisteïnèmia. En pacients joves la CI pot ser causada per l'atrapament de l'artèria poplítia, per malaltia quística adventicial, displàsia fibromuscular, i síndromes de compressió externa (en atletes d'alt nivell com els ciclistes).

Com es diagnostica? Per la localització i les característiques del dolor. L'absència o reducció dels polsos perifèrics, o la presència de buf no donen suport al diagnòstic de CI, però no l'exclouen.

Un índex de pressió turmell/braç (ITB) < 0,9 també recolza el diagnòstic. Si el dolor és típic i l'ITB és normal, s'hauria de mesurar aquest índex en exercici. Si hi ha una davallada substancial en la pressió del turmell després de l'exercici i, al mateix temps, els símptomes milloren es pot fer el diagnòstic de CI.

Quin és el pronòstic? Els pacients amb CI tenen una mortalitat més alta que els controls de la mateixa edat, un 12 % l'any. El 66 % de les morts són degudes a malaltia coronària i un 10 % a accidents vasculars cerebrals. Només en 1 de cada 4 pacients empitjoren els símptomes. Als 10 anys, un de cada 5 necessita revascularització de la cama. L'amputació cal, només, en un 1 % - 7 %, als 5 anys - 10 anys.

Com es tracta? 1. Prevenció secundària d'esdeveniments cardiovasculars: Cal identificar els factors de risc i tractar-los per obtenir-ne el control: consell antitabac, hemoglobina glicosilada < 7 % en diabètics, prescripció de tractament antiagregant i estatines a tots els pacients, tensió arterial (TA) < 140/85 i consell d'exercici físic. 2. Tractament simptomàtic: a) L'exercici regular 3 vegades per setmana millora la distància de claudicació i el temps màxim d'exercici. b) El tractament oral: cilostazol després de 12 a 24 setmanes de tractament millora significativament la distància de claudicació comparat amb placebo. El tractament té com a efectes secundaris freqüents: mal de cap, diarrea i palpitacions. No hi ha una evidència consistent de millora significativa dels símptomes amb pentoxifil·lina, buflomedil, vitamina E ni àcids grassos omega tres. 3. Revascularització: amb angioplàstia percutània transluminal o derivació (bypass).


Conclusions. La claudicació intermitent és la primera manifestació clínica de malaltia arterial perifèrica. Els afectats tenen un risc significativament més alt de mort per malaltia cardiovascular. Suposa un senyal d'alerta per a prendre, com més aviat millor, mesures per reduir el risc de mort i d'esdeveniments cardiovasculars majors.

Conflicte d'interessos. No hi és declarat.

Font de finançament. No hi consta.

Comentari crític. S'aconsegueix l'objectiu del treball. Punts clau: 1) La CI és una condició freqüent i, en molts casos, es diagnostica fàcilment. 2) S'associa amb un risc més alt de mort per malaltia cardiovascular. 3) Només una petita proporció de pacients necessita revascularització. 4) L'objectiu més important del tractament és reduir el risc de mortalitat per esdeveniments cardiovasculars. El consell antitabac, el control de la hipertensió arterial i la diabetis, i la prescripció d'estatines i fàrmacs antiagregants són els elements més importants del tractament de la CI. 5) L'exercici físic, l'angioplàstia i la derivació (bypass) milloren els símptomes de claudicació. Aplicacions a la nostra pràctica clínica: 1) Reconèixer els símptomes de claudicació intermitent al més aviat possible. 2) Confirmar el diagnòstic mesurant els índexs de pressió turmell/braç. 3) Identificar els factors de risc i obtenir-ne el control. 4) Recomanar exercici físic regular. 5) Prescriure estatines i fàrmacs antiagregants a tots els pacients, excepte contraindicació. 6) Enviar els pacients a cirurgia vascular si el diagnòstic és incert o la claudicació incapacitant. Aquesta revisió inclou: dues pàgines web d'informació als pacients en anglès, www.bhf.org.uk/default.aspx?page=7859 i www.patient.co.uk/showdoc/23068800.

Revisora
Dolors Roselló
EAP Sant Elies

Anar amunt

Institut Català de la Salut