Introducció. Els símptomes associats a la bufeta hiperactiva afecten al voltant d'un 17 % de dones i la seva prevalença s'incrementa amb l'edat fins a arribar al 30 % de dones de 65 anys o més. Habitualment, s'associen a una significativa pèrdua de la qualitat de vida, a una incidència augmentada de depressió i a problemes per dormir. Tot i aquest impacte negatiu sobre el benestar físic i emocional, una part de les persones afectades no consideren que sigui un problema que s'ha de plantejar al seu metge, perquè és una evolució normal de l'envelliment. Pocs estudis han avaluat les actituds i conductes de les persones afectades per aquest problema.

Objectiu. L'objectiu principal d'aquest estudi és la recerca dels hàbits, actituds i conductes de les dones afectades; l'avaluació dels símptomes presents; la interacció amb el metge referent; i l'ús de medicació específica.

Metodologia. Han participat 757 dones amb un o més símptomes relacionats amb el control vesical: freqüència (8 o més vegades al dia), urgència (ganes d'orinar, però micció nul·la o escassa), incontinència urinària d'estrès (pèrdua involuntària d'orina per esforços, en tossir, riure, fer exercici físic o per canvis sobtats de posició, una o més vegades per setmana), nictúria < 82 o més vegades per nit), urgència (ganes imperioses d'orinar o sobtades una o dues vegades per setmana, amb pèrdues de poca o molta quantitat). Es van enviar 25.000 missatges per correu electrònic a dones entre 40-70 anys perquè participessin en un qüestionari per definir quines complien els criteris per entrar a l'estudi, que incloïa contingut psicomètric i preguntes sobre actituds, símptomes, conductes i ús de medicació relacionades amb possibles problemes urinaris. Es contestava per Internet, en uns 30 minuts, i era remunerat amb 5 dòlars. Hi van haver 4.207 respostes de les quals van ser incloses en l'estudi 757 que es van seleccionar per formar part de 12 grups focals que es van crear per aprofundir en el coneixement dels objectius de l'estudi. Mitjançant un programa de regressió múltiple, es va construir un algoritme per classificar les participants.

Resultats. La majoria de les participants van referir més d'un símptoma: incontinència d'esforç o d'estrès (72 %), miccions freqüents (56 %), nictúria (45 %), incontinència urinària d'urgència (43 %) i urgència en les miccions (33 %). També manifestaven l'ús generalitzat de múltiples intents per tractar els símptomes (miccions freqüents programades, plànols dels llocs on s'ubiquen els serveis, posició amb una cama sobre l'altra, ús de compreses i productes similars). Al voltant del 30 % de participants es sentien incòmodes quan parlaven del problema amb el seu metge. Un 56 % de les que prenien alguna medicació, la consideraven efectiva. Els grups focals objectiven, principalment, l'impacte negatiu del problema sobre la qualitat de la vida diària i la manca d'informació apropiada.

Conclusions. Una persona més gran de 40 anys de cada 5 té símptomes compatibles amb una bufeta hiperactiva, associada o no a incontinència urinària. A més d'una malaltia infradiagnosticada, és un problema social, de pèrdua d'autoestima, i d'higiene per a la persona que la pateix. L'atenció primària hauria de fer esforços per prendre mesures adreçades a prevenir aquesta malaltia, detectar-la a temps i tractar-la.

Font de finançament. Finançat per Johnson & Johnson.

Conflicte d'interessos. No en declaren.

Comentari crític. Tot i que l'estudi ha estat finançat per una empresa amb possibles conflictes d'interès (Johnson & Johnson Pharmaceutical Services) i el biaix introduït per la metodologia de selecció de la població, cal reconèixer la importància del problema ja que, en més o menys grau, una persona de cada cinc entre les més grans de 40 anys té símptomes compatibles amb una bufeta hiperactiva, associada o no a incontinència urinària (1), i és més freqüent en les dones (23,6 %) que en els homes (15,4 %). Aquest estudi també reflecteix la reticència de més del 50 % de les afectades a consultar el seu metge per vergonya, per la creença que és un mal inevitable o per manca d'informació quant a l'existència de tractaments efectius. Per tant, és una malaltia significativament infradiagnosticada.

Els efectes d'aquesta malaltia són que les dones desenvolupen elaborades estratègies d'adaptació pròpies, com ara les descrites a l'estudi, però que tenen un impacte significatiu sobre la seva vida de relació, ja que la malaltia disminueix el nombre de viatges que fan, afecta la qualitat de la seva sexualitat o condiciona les seves sortides només a llocs on l'existència d'un bany els permeti evitar situacions sobtades indesitjables. Per a les persones que tenen aquesta malaltia és un problema social, de pèrdua d'autoestima i d'higiene. Campanyes com la de "Información Nacional sobre Pérdidas de Orina y Urgencia Miccional" amb el lema "Que no se te escape... no más apuros" també són un reflex clar de la importància de la malaltia. Al final, sempre és necessari un diagnòstic correcte i un tractament adequat per reduir els efectes del problema.

Atès que la prevalença més gran es dóna en població envellida i que, de vegades, s'acompanya d'incontinència fecal, el problema implica, a més, els familiars i els cuidadors. Davant d'aquesta realitat, l'atenció primària hauria de fer esforços per prendre mesures adreçades a prevenir la malaltia, detectar-la a temps i tractar-la des de tots els àmbits assistencials: (avaluació rutinària en el programa d'activitats preventives, accessibilitat a estudis d'urodinàmia i mesures pal·liatives, i formació dels professionals), ja que pot donar lloc a una millora notable de la qualitat de vida de qui la pateix.

Bibliografia

1. Prevalencia de vejiga hiperactiva en España. Jano On-line. http://db.doyma.es/cgi-bin/wdbcgi.exe/doyma/press.plantilla?ident=46457

Revisor
Josep Lluís Clua
EAP Tortosa 1 est