Tornar al web de l'ICSTornar a Índex
E-mailCrèdits
1352  Prevalença i característiques del pírcing i del tatuatge entre alumnes de secundària

 

   

Deschesnes M, Demers S, Fines P. Prevalence and characteristics of body piercing and tattooing among high school students. Can J Public Health 2006; 97(4): 325-9.  
resum de l'article a Pubmed

Objectiu. Estimar la prevalença del pírcing i del tatuatge entre una mostra de població representativa d'alumnes d'una regió quebequesa d'ensenyament secundari, així com descriure les principals característiques clíniques d'aquesta pràctica.

Disseny. Estudi transversal dut a terme el 2002 en una mostra de població d'adolescents d'edats compreses entre els 12 anys i els 18 anys.

Emplaçament. Entren en l'estudi tots els alumnes de les 23 escoles de secundària de la regió quebequesa d'Outaouais.

Participants. Va ser escollida una mostra representativa i sistemàtica de 2.700 alumnes entre els 20.700 adolescents possibles.

Intervenció i mesures. No hi ha cap intervenció, i les mesures que es prenen són descrites en termes de prevalença i percentatges en un moment puntual de l'any 2002.

Resultats. D'una població seleccionada de 2.700 alumnes van participar en l'estudi 2.180 (81 % de taxa de resposta), d'edats compreses a l'entorn d'una mitjana de 15 anys (± desviació típica de 15: ± 1,7 anys). El 8 % dels alumnes afirma tenir un tatuatge en el seu cos i el 27 % un pírcing, apart dels forats a les orelles. Les noies tenen una propensió estadísticament significativa més alta al tatuatge i al pírcing que els nois; i en la majoria dels casos, l'edat incrementa el nombre d'aquestes pràctiques. Els nois escullen majoritàriament les celles per als pírcings i les noies el melic. L'1,5 % de les noies i el 3,6 % dels nois escullen la zona genital per localitzar-hi aquests guarniments del cos. L'estudi reflecteix la progressiva extensió de la llengua com a lloc preferit per al pírcing. En els tatuatges, la inflamació local (19 %) i el sagnat inusual (10 %) són les complicacions més assenyalades, mentre que en el pírcing, la infecció arriba fins al 46 %, i la irritació de la pell al 32 %.

Conclusions. El present estudi mostra que el pírcing i el tatuatge són pràctiques ben comunes entre la població adolescent escolaritzada en una regió administrativa a prop de la ciutat del Quebec. L'estudi, finançat pel ministeri de sanitat d'aquell país, mostra que més enllà de la regularització oficial d'aquest tipus de pràctiques i de l'impacte que té per a la salut la modificació d'una part del cos d'un adolescent, convé millorar el nivell de formació i pràctica dels professionals d'aquest sector de la salut i la informació que reben els seus joves usuaris.

Conflicte d'interessos. No declarat.

Comentari crític. Treball interessant, ben executat i relativament extrapolable a la nostra població adolescent. Es tracta d'un estudi mostral i representatiu de la població adolescent de secundària, entre 12 i 18 anys d'edat, d'una regió del Québec; en aquest es mostra l'alt nivell de modificació del cos dels adolescents a través de les pràctiques del tatuatge i del pírcing. L'edat i el sexe es presenten com els principals modificadors de la prevalença d'aquestes activitats. En aquest treball es mostra que molts dels problemes que apareixen després de tatuar-se una part del cos o posar-se un pírcing (fora de l'orella) podrien ser evitats amb uns millors i més alts nivells de formació i informació dels professionals del sector i dels seus joves usuaris.

Revisor
Rafael Abós
EAP Ripolet

Anar amunt

Institut Català de la Salut