Introducció. La infecció de la mucosa genital amb el virus papiloma humà (HPV) és una malaltia comuna de transmissió sexual, de la qual ara hi ha evidència concloent que té un paper important en l'etiologia del càncer de coll d'úter. La vacuna quatrivalent (Gardasil ®) s'ha demostrat que és molt efectiva, i ha estat recentment autoritzada per la Comissió Europea i actualment recomanada pel CDC (Centre of Diseases Control and Prevention d'Atlanta, Estats Units (USA)) a noies d'11 a 12 anys. És, doncs, l'hora d'investigar quines són les actituds de la societat anglesa envers aquesta vacuna, una vacuna que ha de tenir una àmplia cobertura per poder ser cost/efectiva: es podrà augmentar el període entre les citologies cervicals. L'edat de vacunació per a un màxim efecte ha de ser en la pubertat precoç i, certament, abans que la noia iniciï l'activitat sexual. Fins ara només hi havia estudis qualitatius sobre què en pensen els pares. En aquest estudi s'aborden aspectes quantitatius.

Objectiu. Determinar l'acceptabilitat de la vacuna HPV per a infants (percentatge d'acceptació i edat en què creuen les mares que s'ha d'administrar) i examinar els factors demogràfics, culturals i psicològics que en prediran l'acceptació.

Disseny. Enquesta de base poblacional (població escolaritzada).

Emplaçament i participants. Mares que tinguessin almenys una filla en edats entre 8 i 14 anys (anys escolars 4t a 9è a Anglaterra); si n'hi havia més d'una sempre s'havien de referir a la més jove, per contestar l'enquesta. Es va procurar agafar escoles amb prou varietat, escollint l'escola secundària més gran i dues escoles de primària a Guildford, Norfolk i Lambeth, i una de cada a Nottingham (es presenten dades socioculturals). Una es va retirar i van quedar deu escoles. Es van enviar 1205 qüestionaris per correu i van respondre 684 (els qüestionaris que no s'havien respost, es tornaven a enviar dues vegades més despés de 2 a 4 mesos) per ser inclosos en l'anàlisi (xifres situades entre 32 i 76 % per cada escola); d'aquests, 680 eren vàlids. Si hi havia algun apartat en blanc, es comptaven separadament de la resta de preguntes que estaven contestades.

Mètode. Abans de contestar el qüestionari, les mares havien de llegir una informació clara i breu sobre la infecció per HPV. Les característiques de les participants estan molt ben definides en l'article, així com el mètode per a avaluació de les respostes (en les qualitatives, hi havia 5 opcions, des de "definitivament no" a "definitivament sí"). Les dades es van analitzar amb paquet SPSS versió 14.0 i per a algunes variables, per exemple acceptació de la vacuna, es van dicotomitzar ("acceptadors" quan deien "definitivament sí " o "probablement sí", i "no acceptadors" quan deien "definitivament no" o "probablement no").

Resultats. El 75 % de les mares acceptaria la vacuna per a la seva filla (27 % deien "segur", 48 % "probablement"), 19 % estaven "indecises" i la resta (6 %) "no" o "probablement no". L'acceptació era més alta en mares que tenien algun càncer a la família (OR=1.61,IC:1.14-2.29), que tenien altres filles més grans (OR=1.15, IC:1.04-1.27), que percebien aprovació del seu entorn (OR=14.51, IC:6.15-34.25) i que creien que l'acceptació de la vacuna seria més normativa (OR=1.78, IC:1.59-2,01). Els factors dissuasius trobats foren: preocupació envers gran quantitat de vacunes (43 % de mares) (OR=0.22, IC:0.15-0.31), envers efectes secundaris de les vacunes (65 %) (OR=0.37;IC:0.280.50) o preocupació d'un imaginat augment en la promiscuïtat (12 % de mares) (OR=0.47, IC:0.36-0.62) o el 18 % que pensaven que hi hauria més risc de sexe no protegit. El 59 % de les mares referien com a edat adequada 12 anys o menys, i la tendència va ser de 12 anys, el 80 % deien entre 10 i 14 anys; en general pensaven que s'havien de vacunar de més grans les mares d'ètnia blanca, més grans i que es confessaven religioses; un cop tinguts en compte aspectes psicològics, l'ètnia no tenia ja valor. Els resultats no variaven significativament si es feia l'ajustament de dades demogràfiques per anàlisi multivariant.

El fet que les mares acceptessin la vacunació en edats precoces es va veure relacionat amb: sentir-se còmode i capaç de parlar amb les filles sobre sexe i temes afins (OR=1.37, IC 1.24-1.51) i la preocupació sobre la promiscuïtat (OR=0.61, IC:0.47-0.78). La majoria de mares (77 %) haguessin desitjat disposar de la vacuna quan elles eren joves, i el 70 % estarien contentes que la vacuna signifiqués abandonar l'obligació de fer tests de citologia cervical.

Discussió. El percentatge d'acceptació de la vacuna HPV va ser similar als que s'havia trobat als EU. La proporció de mares "indecises" és significativa malgrat que no és molt alta. Per tant les campanyes per augmentar la cobertura de la vacuna hauran d'anar molt dirigides a aquest grup. A més, tenint en compte que als EU la vacuna té licència per cobrir noies tan joves com de 9 anys, i que en aquest estudi anglès més d'un 40 % de mares no veuria bé que se'ls administrés a 12 o menys anys, els materials educatius hauran de justificar molt bé el fet de recomanar-la a noies joves. Els resultats també suggereixen que algunes mares, que no se senten còmodes parlant de sexe a les filles tan joves, preferiran parlar-los d'una "vacuna contra el càncer" o simplement "una vacuna més de les recomanades". Les limitacions que reconeix l'estudi són bàsicament dues: el fet que la població no sigui del tot representativa de tot el país (pel que fa a ètnia i creences religioses, sobretot) i el fet que el contingut específic del material donat prèviament per llegir (que es reconeix com a estàndard) podria haver condicionat les respostes.

Conclusions. En general hi va haver una resposta favorable envers la vacunació HPV. Perquè l'acceptació de la vacuna es vagi estenent seria convenient donar informació sobre beneficis immunològics i socials d'una vacunació precoç de les noies.

Conflicte d'interessos. L'estudi va ser aprovat per UCL Research Ethics Committee, i les mares participants entraven en un sorteig amb premis de 500, 250 i 100 lliures esterlines. El suport a l'estudi va anar a càrrec de Sanofi Pasteur MSD. Dues de les autores reben ajut econòmic del Cancer Research UK.

Comentari crític. És evident que Anglaterra no és Catalunya, però realment les conclusions que es veuen reflectides en aquest estudi ens han de fer pensar i ens han d'orientar envers les polítiques sanitàries que caldrà fer quan al nostre país s'introdueixi definitivament aquesta vacuna. Si recordem les campanyes per la meningitis C en adolescents, per exemple, i les cobertures obtingudes, podem imaginar l'esforç que ens costarà als serveis sanitaris poder-la administrar a un segment ampli de població. Una feblesa de l'estudi, no reconeguda pel mateix, és que en cap moment poden assegurar que les mares participants s'haguessin informat sobre el HPV a través de la informació que els van oferir. Recomano la lectura de l'article sencer sobretot per aquesta documentació prèvia, que l'extensió del resum no em permet d'incloure i amb molt de gust us faré arribar si algú ho demana.

Revisora
Marisol Oliva
EAP Vilanova del Camí