Introducció. La notificació a les persones en contacte sexual amb els afectats i les afectades per infeccions de transmissió sexual és una part important del seu maneig que inclou la identificació d'aquests contacte, i el fet de donar a aquestes persones informació, d'avaluar-les, tractar-les i, finalment, d'aconsellar-les i cribrar-les per altres possibles infeccions. La recerca dels contactes la pot fer el pacient mateix o el personal sanitari que actuï en nom del pacient. En l'atenció primària, es fa a través del pacient, que és la forma més barata, fàcil i ràpida.

Objectiu. Avaluar l'eficàcia dels mètodes per millorar aquesta notificació a les parelles, a partir del pacient.

Disseny. Revisió sistemàtica d'assaigs clínics aleatoritzats sobre qualsevol intervenció feta per completar la notificació del pacient.

Font. Cerca en set bases de dades electròniques, des de gener de 1990 fins a desembre de 2005, sense restricció idiomàtica.

Mètode. Es van considerar totes les infeccions de transmissió sexual i la revisió, la van dur a terme dos revisors independents.

El primer objectiu avaluat va ser la reducció de la incidència o prevalença de les infeccions de transmissió sexual en els pacients índex i quan això no va ser possible, es van avaluar els factors secundaris com ara el nombre de parelles tractades, el nombre de parelles avaluades o amb resultats positius i el nombre de parelles notificades o localitzades.

Anàlisi estadística. Quan dos o més estudis avaluaven la mateixa intervenció, s'utilitzava una metanàlisi.

Resultats. 14 assaigs examinaven 16 intervencions que incloïen 12.389 persones amb gonorrea, clamídia, uretritis no específiques, tricomones o amb una síndrome d'infecció de transmissió sexual. No es van trobar estudis rellevants en sífilis, virus de la immunodeficiència humana o d'altres.

Es van identificar tres estratègies:

- 6 estudis avaluaven la intervenció en què el cas índex donava el fàrmac o la prescripció als seus contactes. Una metanàlisi d'aquests va demostrar que es reduïen el risc d'infecció persistent o recurrent en pacients amb clamídia o gonococ, però no amb tricomona.

- En dos estudis es van comparar dues situacions: que el pacient doni el tractament o la prescripció a les parelles i que ho fes de forma suplementària amb informació sobre el tractament i la infecció. Els resultats van ser similars per a ambdós grups, malgrat que no es va poder fer una metanàlisi per falta de dades.

- En dos estudis es va avaluar el resultat si es donava al cas índex uns tests de diagnòstic ràpid per clamídia que eren utilitzats per les parelles a casa, comparat amb un grup de control en què el cas índex informava les seves parelles que anessin al metge a fer-se el test. En el cas del grup que es feia la prova a casa, es va detectar un increment de pacients avaluats per clamídia i un increment també de diagnòstics d'infecció de les parelles.

Conclusions. Fer que el cas índex comparteixi responsabilitat en el maneig de les seves parelles sexuals millora els resultats e l'estudi. S'haurien de considerar les estratègies de seguiment estudiades en aquesta revisió (que el pacient mateix doni el fàrmac o la prescripció als seus contactes, que se'ls faciliti el test de diagnòstic ràpid per poder-lo fer a casa o que es proveeixin d'informació addicional les parelles) i individualitzar-les per a cada pacient per abordar el seu tractament i el de les seves parelles.

Font de finançament. No hi consta.

Conflicte d'interessos. No hi consta.

Comentari crític. L'estudi i el tractament dels contactes sexuals és primordial en el maneig de les infeccions de transmissió sexual; s'ha de conscienciar el cas índex d'aquesta importància perquè comparteixi responsabilitats en el tractament dels seus contactes i se li han de donar eines perquè ho faci. Així, una important estratègia seria la de donar el fàrmac o la prescripció al cas índex, juntament amb la informació necessària perquè els lliuri als seus contactes, sempre en el cas d'infeccions en què hi ha evidència que aquest mètode és efectiu: infeccions per gonococ i clamídia o uretritis no específiques, però no en el cas de tricomones. Cal destacar que no es va trobar cap estudi rellevant per a pacients amb sífilis, VIH o altres malalties de transmissió sexual.

Revisora
Miriam de la Poza
EAP Dr. Carles Ribas