Introducció. La recomanació que es feia abans de fer dormir els nadons de bocaterrosa va donar lloc a un augment de la mortalitat per la mort sobtada de l'infant, motiu pel qual es va encoratjar els pares perquè evitessin aquesta postura quan posaven els seus fills a dormir. Aquest canvi d'hàbits va acompanyar-se d'una disminució en la mortalitat dels nadons.

Objectiu. Comprovar els hàbits de dormir dels nadons a Nova Zelanda en el període comprès entre el 1992 i el 2005 avaluant, al mateix temps, la mortalitat per la síndrome de la mort sobtada de l'infant.

Disseny. Estudi transversal fet el 2005. Es van comparar les dades amb les obtingudes el 1992.

Emplaçament. Nova Zelanda.

Participants. Mares que havien tingut els seus fills en l'hospital ginecològic d'Auckland. Es va fer un mostreig aleatori de mares de manera que la meitat dels infants tenia entre 6 i 8 setmanes i l'altra meitat, entre 3 i 4 mesos.

Intervenció i mesures. Es van enviar qüestionaris durant els mesos d'abril i de maig de 2005 a les mares seleccionades; en cas que no responguessin en 2-3 setmanes se les trucava. La pregunta clau que es feia en el qüestionari era: en quina posició o posicions ha posat a dormir el seu fill la passada nit? La mortalitat per la síndrome de la mort sobtada es va recollir de la base de dades nacional de Nova Zelanda.

Resultats. Dels 400 qüestionaris enviats, es van rebre 278 correctament emplenats (69,8 %). El 67,8 % de les persones que van contestar es trobava en el grup etari més gran i el 71,9 % es referia als infants d'entre 6 i 8 setmanes. El percentatge d'infants que van dormir de panxa enlaire augmentà del 24,4 %, el 1992, fins al 72,3 %, el 2005. En aquest any, només l'1,4 % dormien de bocaterrosa, el 14 % de costat i el 12,2 % de costat i de panxa enlaire. Durant aquest temps, el percentatge d'infants que van dormir de bocaterrosa i de costat minvà des del 75,6 % de 1992, fins al 27,7 % de 2005. Durant el mateix període de temps, la mortalitat per aquesta síndrome va minvar en un 39 % - 48 %, depenent aquest percentatge de la correcta definició de dormir de costat i de panxa enlaire.

Conclusions. Els resultats d'aquest estudi donen suport a seguir recomanant als pares que posin els seus fills menors de 6 mesos a dormir de panxa enlaire.

Font de finançament. No hi consta.

Conflicte d'interessos. Declaren no tenir-ne.

Comentari crític. La mortalitat per la síndrome de la mort sobtada en l'infant va disminuir ja de forma evident a tot el món en la dècada dels noranta, coincidint amb la campanya massiva que es va fer adreçada als pares perquè evitessin posar a dormir els nadons de bocaterrosa, de manera que el 1992, el nombre de pares que posaven els seus fills a dormir de bocaterrosa era pràcticament negligible.

Aquest estudi té dues limitacions importants; en primer lloc, no s'explica com es va fer la selecció de les mares malgrat que s'assegura l'aleatoritat; a més, es van tenir en compte només les dones que van anar a parir en un únic hospital de Nova Zelanda. En segon lloc, la taxa de respostes no arribà al 70 % i cal tenir present que les persones que col·laboren amb els professionals, en aquest cas, emplenant un qüestionari, són les que també segueixen més els consells que aquests els proporcionen. No obstant això, s'evidencia clarament en aquest treball que la postura més innòcua per evitar la mortalitat per aquest procés és la de dormir de panxa enlaire i caldria també evitar de posar els nadons de costat i assegurar-se que es col·loquen en decúbit supí.

Revisor
Carles Llor
EAP Jaume I