Antecedents. La prevalença puntual de trastorns mentals en els infants al Canadà és del 14 % (1). Segons l'OMS, les alteracions psicològiques en la infància tenen una prevalença general del 5 % - 15 %. A l'Estat espanyol, no hi ha estudis epidemiològics sobre prevalença de trastorns mentals en la infància i l'adolescència, en població general i d'àmbit nacional. En un estudi realitzat al municipi de València, en una mostra aleatòria de nens i nenes de 8 anys a 15 anys, seleccionada a partir del cens, la prevalença global de trastorns mentals va ser del 21,7 % (2) i el treball de Pedreira et al, en infants atesos a les consultes pediàtriques, va observar una prevalença del 30,2 % (3). Els trastorns mentals dificulten el desenvolupament de la població infantil. Freqüentment, persisteixen i provoquen malestar durant l'edat adulta, amb el consegüent cost individual, familiar i social. Els programes dirigits a la prevenció en salut mental poden influir en els factors de risc i resultar protectors, ja que redueixen l'aparició de símptomes i diagnòstics d'aquests trastorns.

Objectiu. Identificar i revisar la millor evidència disponible sobre l'efecte dels programes preventius en els trastorns de la conducta, l'ansietat i la depressió en la població de 0 a 18 anys.

Font de dades. Medline, PsycINFO, Cochrane i cerca manual de les revisions identificades. Estudis publicats en llengua anglesa entre 1981 i 2003, duts a terme en població de 0 a 18 anys.

Criteris d'inclusió. Assaigs clínics aleatoritzats i controlats (ACA), amb seguiment d'un any o més. Descripció clara de les característiques dels participants, l'àmbit i les intervencions. Resultats principals: reducció de símptomes i diagnòstics de trastorn de la conducta, ansietat i depressió. Els estudis inclosos en la revisió eren almenys d'una qualitat moderada (puntuació 26-36/45 i mediana de 32/45).

Resultats. Dels 465 articles inicials, 30 descriuen els 15 ACA inclosos en la revisió: 9 dirigits a la prevenció dels trastorns de la conducta, un a l'ansietat, 4 a la depressió i un adreçat als tres tipus de trastorns. Durant el seguiment, 10 ACA van mostrar una reducció significativa de símptomes i diagnòstics. Per als trastorns de la conducta, els programes amb resultats més significatius van ser els dirigits a infants amb més risc i de menys edat, amb intervencions de formació dels pares i d'educació dels infants en habilitats socials. El tractament cognitiu-conductual, aplicat a tota la població infantil durant l'etapa escolar, es va mostrar eficaç en l'ansietat i el mateix tractament aplicat a la població general i de risc ho va ser en la depressió.

Conclusions. La magnitud dels efectes dels programes preventius va ser modesta, però consistent. Pocs estudis van estimar els costos dels programes i cap va avaluar-ne els possibles danys. Atesa la prevalença dels problemes estudiats, una reducció aproximada d'un 10 % en la incidència de trastorns de la conducta, ansietat i depressió, pot evitar l'aparició de més 20.000 casos nous d'aquests trastorns.

Conflicte d'interessos. El treball s'ha fet per orientar les decisions polítiques en salut mental al Canadà i ha rebut finançament de: The Canadian Population Health Iniciative del Canadian Institute for Health Information, the New Emerging Team Program del Canadian Institutes of Health Research i de l'Human Early Learning Partnership amb la University of British Columbia. No es declaren conflictes d'interessos.

Comentari crític. La salut mental i el benestar social i emocional són fonamentals per construir una societat saludable, integradora i productiva i són essencials per al desenvolupament saludable dels infants. Segons l'OMS (4), la prevenció és l'única estratègia sostenible per reduir la càrrega de malaltia associada als trastorns mentals, per tant, hauria de ser una prioritat en les agendes dels polítics i dels professionals.

Els autors han revisat la millor evidència disponible sobre les intervencions preventives dels trastorns mentals més prevalents en la població de 0 a 18 anys. Les intervencions amb resultats més rellevants en els trastorns de la conducta són la formació dels pares i l'educació en habilitats socials dels fills (feta a preescolars de risc). El tractament cognitiu conductual durant l'etapa escolar, en població infantil general i de risc, s'ha mostrat útil en la prevenció de l'ansietat i la depressió.

Els revisors mateixos comenten diverses limitacions dels estudis inclosos en la revisió: la falta d'emmascarament, la insuficient exposició de les mesures de resultats principals, les absències en la magnitud de l'efecte i el fet de centrar-se en els símptomes més que en els diagnòstics (incidència). El treball descriu amb claredat l'estratègia de cerca, la selecció dels treballs, l'extracció de dades i l'avaluació de la seva validesa, però mostra certa pobresa en la síntesi quantitativa de les dades. Els estudis inclosos són molt heterogenis en intervencions, disseny, participants, mesures i temps de seguiment. Això pot justificar que no es combinin els resultats, ni sigui adequada l'anàlisi de sensibilitat, però no s'hi fa cap referència. Tampoc es descriuen les principals mesures d'efecte, la gestió de dades absents, ni els possibles biaixos de publicació.

Els autors fan èmfasi en la necessitat d'avaluar l'efectivitat i el cost-efectivitat dels múltiples programes preventius actuals, aplicats a àmbits concrets. Coincidint amb altres professionals, també suggereixen la necessitat de més estandardització dels assaigs clínics sobre prevenció, especialment pel que fa a la durada del seguiment a llarg termini, la mesura de la magnitud dels efectes i l'avaluació de la reducció de la incidència.

Bibliografia

1. Waddell C, McEwan K, Shepherd CA, Offord DR, Hua JM. A public health strategy to improve the mental health of Canadian children. Can J Psychiatry. 2005; 50(4): 226-233.
2. Gómez Beneyto M, Bonet A, Catalá MA, et al. The prevalence of child psychiatric disorders in the city of Valencia. Acta Psychiatr Scand 1994; 89: 352-357.
3. Pedreira-Massa JL, Sardinero-García, E. Prevalencia de trastornos mentales en la infancia en atención primaria pediátrica. Actas Luso Esp Neurol Psiquiatr Cienc Afines. 1996; 24 (4): 173-190.
4. World Health Organization. Prevention of Mental Disorders: Effective Interventions and Policy Options. Geneva: World Health Organization; 2004.

Revisora
Enriqueta Pujol
Institut d'Investigació en Atenció Primària Jordi Gol