Antecedents. Les malalties prevenibles a través d'una vacunació adequada són la causa de més d'un milió de morts d'infants en els països en vies de desenvolupament. Tot i que els treballadors sanitaris són necessaris per a fer les vacunacions, el paper que desenvolupen els recursos humans com a determinants del nivell de la cobertura vaccínica a la població no s'ha investigat.

Objectiu. Valorar l'associació positiva entre la densitat de professionals sanitaris i la cobertura vaccínica infantil en els països en vies de desenvolupament.

Mètode. Per a realitzar l'anàlisi es va construir un model d'anàlisi multivariada. Es van buscar com a variables dependents les cobertures de tres vacunacions, vacuna MCV (xarrampió), DTP3 (diftèria, tètanus i Bordetella pertussis) i polio3 (poliomielitis). Com a variables independents, la densitat agregada de treballadors sanitaris per a un model, i per a un altre es van separar en densitat de personal facultatiu i d'infermeria. Es van introduir com a variables de control la renda per càpita anual, el nivell d'estudis de les dones adultes i l'àrea geogràfica (en quilòmetres quadrats).

Resultats. La densitat total de treballadors sanitaris es va associar de forma significativa amb la cobertura de les tres vacunacions (MCV p= 0,0024; DTP3 p= 0,0004; polio3 p= 0,0008). Però quan s'analitzava el personal mèdic i d'infermeria per separat, només la densitat del personal d'infermeria assolia significació estadística per a les tres vacunacions (MCV p= 0,0097; DTP3 p= 0,0083; polio3 p= 0,0089), i el de medicina per a cap (MCV p= 0,7953; DTP3 p= 0,7971; polio3 p= 0,7885). El nivell d'estudis de les dones adultes s'associava positivament i l'àrea geogràfica (extensió del país), negativament. El nivell de renda del país no tenia cap tipus d'associació amb el nivell de cobertura.

Conclusions. Una densitat de treballadors sanitaris (personal d'infermeria) més elevada augmenta la possibilitat que els serveis de vacunació, en espai i temps, millorin la probabilitat de vacunar els infants. Després de controlar-ho per altres determinants, el nivell de renda no millora, però influeix en la millora de la immunització. Els treballadors sanitaris poden ser el factor limitant més important per a la cobertura vaccínica en els països en vies de desenvolupament.

Conflicte d'interessos. No se'n declaren.

Comentari crític. Dins de les mesures preventives, les campanyes de vacunació sistemàtica ocupen un lloc considerable. Són mesures amb una efectivitat alta, una excel·lent relació entre cost-eficàcia i cost-efectivitat. Cal destacar que és una mesura amb capacitat real d'extinció de malalties infectocontagioses, amb una gran quantitat de beneficis directes i indirectes, tan des del punt de vista social (estalvi de dies d'incapacitat, per exemple) com des de la salut pública (disminució d'incidències i prevalences).

És sorprenent que amb un perfil clínic i preventiu tan favorable, si analitzem els nivells de cobertura per a la correcta administració de les diferents vacunes sistematitzades, trobem una variabilitat excessivament gran, molt més evident en edats adultes, fins i tot en persones amb patologia crònica.

Aquesta variabilitat s'incrementa quan el mètode de recerca utilitzat és la presència d'anticossos específics respecte de les dosis que s'han administrat o que s'han distribuït (estimació indirecta) que tendeix a sobreestimar la cobertura vaccínica.

Avui dia ja no sorprèn que la millora de la cobertura vaccínica s'associï a una densitat més alta de professionals d'infermeria i que no estigui influïda per la de personal mèdic; és quelcom sabut, tot i que no s'havia analitzat. El col·lectiu de professionals d'infermeria és, per definició, el que obté millors resultats en programes d'abast comunitari.

Revisor
Xavier Bayona
SAP l'Hospitalet de Llobregat