Objectius. Comparar diferents indicadors que avaluen la qualitat de la prescripció farmacològica en l'asma i establir el seu grau de coincidència per identificar aquells metges que, aparentment, no s'adhereixen a les guies terapèutiques.

Disseny. La prova de correlació d'Spearman es va utilitzar per avaluar, entre les puntuacions autoreportades dels metges de capçalera, els indicadors de prescripció de forma conjunta i de forma individualitzada. Els valors de Kappa es van calcular com a mesura de consens per identificar una baixa adhesió a les guies.

Emplaçament. Holanda. En aquest país, s'ha qüestionat la validesa d'alguns dels indicadors de qualitat. L'estudi actual forma part del Projecte europeu d'educació farmacològica.

Participants. 181 metges de capçalera.

Intervenció i mesures. Les dades de les prescripcions dels metges de capçalera es van obtenir de les farmàcies, de les companyies d'assegurances o de les bases de dades computades dels propis metges. Els metges van rebre, primer, un qüestionari que valorava la seva competència en el tractament dels malalts amb asma. Tres mesos després van rebre una sèrie de 16 casos escrits d'asma en què se'ls preguntava quin tractament farien en cada cas.

Resultat principal. Les correlacions entre les puntuacions basades en l'instrument autoreportat i els indicadors basats en les dades de prescripció reals van ser majoritàriament no significatives, variant entre 0 i 0,21. Els metges identificats pels indicadors per la seva poca adhesió a les guies van presentar, freqüentment, resultats elevats en les puntuacions autoreportades. Es van observar correlacions d'entre 0,20 i 0,55 en els indicadors basats en les dades de prescripció conjunta i també en els d'individualitzada. La coincidència per identificar una baixa adhesió va ser petita amb valors de kappa d'entre 0,19 i 0,30.

Conclusions. Els indicadors basats en instruments autoreportats donen una estimació excessiva de l'adhesió a les guies. Els indicadors que avaluen la qualitat de la prescripció de conjunt donen resultats clarament diferenciats dels indicadors que avaluen les dades de la prescripció del pacient individual. S'ha de tenir precaució a l'hora d'utilitzar aquests indicadors de prescripció per identificar la baixa adherència a les guies. Seran necessaris nous estudis de validació que comparin un gold standard per definir el millor dels possibles indicadors.

Font de finançament. No consta.

Comentari crític. És un treball amb un gran rigor metodològic. El treball demostra el salt o la discrepància que hi ha entre el coneixement del que s'ha de fer (competència) i el que realment s'acaba fent (actuació). El valor dels indicadors basats en casos simulats per avaluar la qualitat del tractament està afectat per la discrepància entre la intenció de comportament i el comportament real. A més, quan investiguem l'adhesió a les recomanacions de les guies, els instruments d'autoreportar donen, sovint, una estimació per sobre de la real, per la qual cosa no són bones mesures de qualitat. Hem de tenir en compte, quan utilitzem bases de dades de prescripció, que poden haver-hi algunes causes de confusió. En primer lloc, la inclusió de prescripcions per a no asmàtics si utilitzem una base de dades que no tingui informació sobre les indicacions. En segon terme, un altre factor de confusió seria que l'ús dels fàrmacs està estimat a partir del nombre total de dosis donades al pacient durant el període de l'estudi. Per tant, si només s'ha dispensat una prescripció segons la demanda durant el període de l'estudi, serà difícil estimar-ne de forma acurada la seva utilització. Finalment, els indicadors estan basats en prescripcions recollides pels pacients, la qual cosa representa una amalgama de conductes de pacients i metges.

Revisor. Albert Salazar
Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge