Resum narratiu o descriptiu. L'autor d'aquest article especial realitza una crítica constructiva a l'article editorial que encapçala el mateix número de la revista Health Economics¹. En aquell, la directora general de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Gro Harlem Brundtland, explica quins són els seus dos punts de major preocupació al capdavant d'aquesta institució: el desenvolupament dels sistemes de salut (SDS) i el fet que les recomanacions de l'OMS estiguin basades en l'evidència i no pas en la creença.

La mateixa directora general recorda quins són els cinc objectius prioritaris que qualsevol SDS ha de perseguir (maximitzar la salut de la població, reduir les desigualtats en salut, maximitzar la responsabilitat, reduir desigualtats en les responsabilitzacions i obtenir un finançament al cost més baix) així com quines han de ser les funcions bàsiques d'un SDS (proveir serveis i generar recursos, finançament i participació). La Sra. Gro Harlem Brundtland afirma també que la implantació d'aquests criteris és una tasca molt incipient i que encara hi ha diferents problemes per resoldre (la responsabilitat final del funcionament dels SDS encara és dels governs, el rendiment del capital invertit en salut és molt baix, els SDS no es preocupen d'augmentar la salut de la seva població sinó de protegir-la del cost de curar malalties i els responsables sanitaris no consideren el finançament privat del sector).

L'autor vol fer veure al lector que el què es presenta i el com es presenta, en aquell informe, hauria d'engrescar els diferents governs a canviar la mentalitat gestora de la creença per la de l'evidència. L'autor analitza, un per un i de manera crítica, diversos indicadors macroestructurals que permeten caracteritzar un SDS com a bon o mal complidor dels postulats principals que recomana l'OMS en aquesta matèria.

Al llarg de l'article els diversos indicadors utilitzats reben una acurada anàlisi de la metodologia emprada en el seu càlcul. L'autor identifica un seguit de punts que posen nombrosos dubtes sobre la validesa i fiabilitat tècnica del càlcul dels indicadors i que, de retruc, fan perillar la credibilitat dels resultats (la població enquestada per a la construcció d'un ítem prové d'una mostra no representativa d'usuaris d'internet; el nombre de països tinguts en compte, depenent de l'ítem utilitzat, són 191, 156 o menys de 30; d'un qüestionari amb 42 preguntes -utilitzat per construir un altre ítem de treball- només se n'explota la informació de 7; dels resultats de molts índexs només interessen els totals i les mitjanes i en cap cas ni les posicions marginals ni els outliers; i finalment, que la informació no disponible és substituïda per càlculs d'extrapolació indirecte).

Al capdavall, l'autor afirma que hi ha molt d'ingeni analític darrera l'informe però que les dades emprades destil·len una dubtosa qualitat intrínseca i esdevenen estimadores de dades antigues. D'aquesta manera l'informe es torna una eina opaca, d'interpretació poc clara, amb implicacions vagues, sense cap lloc pràctic on aplicar-les i que en el fons afavoreix la creença com a base del poder decisori en detriment de l'evidència. La directora general de l'OMS necessita crear un entorn intel·lectual més obert i més acurat tècnicament en el seu staff.

Font de finançament. No consta.

Comentari crític. L'autor de l'article engruna una per una les inconsistències d'una metodologia analítica feble, utilitzada per l'OMS. Un article interessant de llegir i especialment seleccionat per a persones preocupades per l'ús acurat de l'evidència científica i per aquelles que han de prendre decisions en matèria de salut emprant dades incompletes, que provenen de fonts diferents.

Bibliografia.