Hipòtesi. Les persones que reben la informació del programa CHIP (Cardíac Home Information Program) experimenten nivells inferiors de destret psicològic, major capacitat de funcionament físic i menys simptomatologia adversa que aquelles que només reben la informació estàndard quan se'ls dóna l'alta.

Objectius. Determinar l'efecte d'un programa d'informació en el moment de l'alta en malalts sotmesos a cirurgia coronària (bypass) que inclou informació sobre les experiències previsibles durant el període de recuperació domiciliària i instruccions per abordar-les.

Disseny. Assaig clínic randomitzat

Emplaçament. Unitat de cirurgia cardíaca intermèdia. Hospital Universitari d'Aguts a Cleveland (800 llits).

Participants. Mostra de 180 individus, homes (53,3 %) i dones (46,7 %), sense diferències demogràfiques significatives entre ambdós grups. Per tal d'assegurar un nombre suficient de dones i persones que pertanyien a minories, es van incloure tots els subjectes d'aquests dos grups que complissin els criteris d'inclusió, mentre que només es va incloure 1 de cada 4 homes (mostreig aleatori estratificat).

Intervenció. El CHIP és una casset de 15 minuts que descriu les experiències físiques i psicològiques habituals durant la recuperació després d'un bypass. A diferència dels programes d'informació per a l'alta estàndards, proporciona orientació temporal quant a la seqüència d'aparició de les diferents experiències que són considerades "normals", n'explica les causes i dóna suggeriments sobre com abordar-les.

La proposta de participar en l'estudi, el consentiment informat i el lliurament de la casset, en els casos convenients, es va fer entre el 4t i el 5è dia de postoperatori. Tant el grup control com l'experimental van rebre la informació estàndard en el moment de l'alta.

Instruments de mesura. Per a la determinació del destret psicològic es van utilitzar les escales del POMS (Profile of Mood States); el SIP (Sickness Impact Profile) per a la mesura del funcionament físic; i el Symptom Inventory (Escala de símptomes específica per a la recuperació de cirurgia cardíaca) i les subescales de fatiga i energia del POMS per a la identificació de la freqüència de símptomes.

També es van determinar 3 covariables que tenen una gran influència en l'estat funcional després de cirurgia cardíaca: l'edat, l'estat funcional cardíac previ a la intervenció - mitjançant la Classificació de la NYHA- i la comorbiditat. Aquestes dades van ser recollides el 4t o 5è dia després de la intervenció quirúrgica (IQ) mitjançant una entrevista de 45 minuts i 1 mes després de l'alta, mitjançant una entrevista telefònica.

Per determinar l'efectivitat del CHIP en el total de la mostra i també de forma independent en homes i en dones, es va emprar l'ANOVA i l'ANCOVA.

Resultat principal. El programa CHIP té efectes positius en la recuperació del funcionament físic i en el nivell d'energia. No es van observar diferències entre el grup experimental i el control quant al nivell de destret psicològic ni al de fatiga. Els efectes del CHIP en el funcionament físic, però, són diferents entre els homes i les dones. Un cop controlada l'edat, la comorbiditat i l'estat funcional cardíac previ a la IQ, les dones segueixen presentant un funcionament físic pitjor i major freqüència de símptomes. No hi ha diferències quant al destret psicològic.

Conclusions. Les diferències entre els gèneres trobades en l'estudi suggereixen que els homes i les dones responen de manera diferent a les intervencions informatives. Atesos els efectes positius del programa CHIP, el seu baix cost, i la seva acceptació per part dels pacients, sembla que aquesta és una activitat terapèutica adequada per preparar els malalts de cirurgia cardíaca per al període de recuperació domiciliària.

Font de finançament. Beca núm. 96009410 de l'American Heart Association.

Comentari crític. El programa CHIP es basa en la teoria de l'autoregulació en l'adaptació als canvis de l'estat de salut de JE Johnson, la qual descriu un model de resposta adaptativa paral·lela, en el qual el funcionament físic i el funcionament psicològic es veuen influenciats per la informació de forma diferent. Els resultats d'aquest assaig corroboren aquesta teoria, i això és un bon indicador de la interrelació entre la teoria, la recerca i la pràctica clínica infermera. Atès que es tracta d'avaluar una intervenció sanitària, el tipus d'estudi, l'assaig clínic aleatori, és el més adient encara que les característiques de la intervenció fan difícil emprar tècniques d'emmascarament. En el mostreig, tot i que no s'inclou el diagrama de flux, sí que es descriu tota la informació de la proposta CONSORT sobre exclusions, retirades i abandonaments amb un índex total inferior al 7 %. La validesa interna dels instruments emprats ha estat establerta, prèviament, en altres estudis amb pacients de cirurgia cardíaca. Els resultats de l'assaig, a més de confirmar la utilitat d'aquest tipus d'eina terapèutica, estableixen diferències genèriques, la qual cosa també es correspon amb els resultats d'investigacions prèvies. Atès que el CHIP es centra sobretot en les sensacions físiques associades a la recuperació postoperatòria a domicili i no fa incidència en les situacions socials, físicament estressants per a la dona, com ara les dificultats per dur a terme les responsabilitats familiars o la dependència d'altres membres de la família respecte de la dona, és probable que s'hagin de dirigir esforços investigadors per determinar els tipus més adients d'intervencions, com són el suport instrumental o sociosanitari (ajuts en les tasques de la llar, suport per al compliment dels rols familiars - cangurs, cuidadors...) en aquesta població de malaltes. A més a més, com que el CHIP es centra més en l'ajuda en el control de símptomes (autocontrol) que en la disminució de la seva incidència, possiblement hauria estat més correcte determinar el destret produït pels símptomes que no pas per la seva freqüència. La tendència a l'alta hospitalària precoç i als retalls en la compra dels serveis que les infermeres ofereixen, fan encara més necessari aquest tipus d'intervencions, no només per ajudar als malalts a completar adequadament els tractaments mèdics o quirúrgics, sinó també per contribuir a la prevenció de complicacions i potenciar l'autonomia dels malalts, i així, indirectament, per contribuir a racionalitzar els motius de consulta (telefònica o presencial) als serveis d'urgència, a les unitats d'hospitalització, o a les ABS. La comprensió i previsió dels esdeveniments (experiències) que es poden produir en el postoperatori a domicili, augmenta la confiança i la capacitat dels pacients per desenvolupar conductes que potenciïn la seva recuperació i disminueixin la seva dependència dels serveis sanitaris.

Bibliografia.

1. Moore SM. The effects of a discharge information intervention on recovery outcomes following coronary artery bypass surgery . Int J Nurs Stud 1996; 33: 181-9.
   
   

2. Artinian NT. Age differences in patient recovery patterns following coronary artery bypass surgery . Am J Crit Care 1993; 2: 453-0.
   
   

3. Goldman L, Hashimoto B, Cook F, Loscalzo A. Comparative reproducibility and validity of systems for assessing cardiovascular functional class . Circulation 1981; 64: 1227-34.
   
   

4. Johnson JE. Self-regulation theory and coping with physical illness . Res Nur Health 1999; 22: 435-48.
   
   

Revisora. Eulàlia Juvé
Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge