Antecedents. Els estudis d'avaluació de l'impacte de les activitats de millora contínua en les organitzacions sanitàries mostren una gran variabilitat en els resultats. Mentre alguns demostren que les organitzacions amb sistemes de millora contínua tenen resultats més bons, altres no hi troben diferències significatives. Aquesta variabilitat en els resultats ha fet créixer l'interès en la metodologia de millora que es fa servir de cara a conèixer si hi ha aspectes del mètode que condueixen a tenir bons resultats.

Objectius. Descriure el procés dels projectes de millora i el seu impacte en els resultats de les organitzacions que els han implantat.

Disseny. Estudi descriptiu transversal.

Emplaçament. 32 organitzacions sanitàries americanes formades per hospitals, centres de llarga estada i clíniques associades.

Participants. 92 projectes de millora escollits segons conveniència durant un període de 3 anys (1998-2000).

Mesures. Qüestionari autoadministrat, no validat, que recull 70 característiques dels projectes de millora (annex al text).

Resultats principal. Mitjana de la durada dels projectes (13 mesos); mitjana de reunions per projecte (14, de 90 minuts de durada, un cop al mes); 2 projectes resulten en una reducció de costos, 11 demostren millora en la satisfacció dels clients, 7 augmenten la quota de mercat, 56 milloren els resultats per pacient (morbiditat, temps d'espera, accés, etc.) i 46 milloren les condicions de treball dels professionals.

Conclusions. Les organitzacions que posen en marxa la millora contínua poden esperar millores en els resultats per als pacients i per als professionals, però no millores significatives en els costos o en la quota de mercat; cal millorar la metodologia dels projectes de millora, especialment, reduir-ne el temps de durada.

Font de finançament. No n'hi ha constància.

Comentari crític. L'objectiu de l'aplicació de la metodologia de la millora contínua en les organitzacions és aconseguir una millora en els seus resultats, bé siguin millores per al client, per als professionals que hi treballen, o per a les finances de l'organització. Per tant, és raonable que les organitzacions, abans de posar en marxa activitats de millora contínua, es facin dues preguntes: Aquesta metodologia ha demostrat que millora els resultats? I, si ha demostrat que els millora, a quin cost? Tot i que la metodologia emprada en aquest estudi impedeix generalitzar les seves conclusions pel que fa a la primera pregunta (la mostra és de conveniència i la transversalitat fa que els projectes estiguin en diferents fases de seguiment) ens serveix per aprendre com es pot escurçar el temps de realització dels projectes. El fet que els projectes de millora tinguin el suport d'un equip de professionals implicats en el problema a resoldre o l'oportunitat a aprofitar fa que es consumeixi temps d'aquestes persones. Un temps que cal treure de les seves activitats habituals i que pot suposar un cost molt alt per a l'organització. Per tant, deixant de banda la utilitat del projecte, és bàsic disminuir el seu cost en temps. Aquest estudi dóna idees per escurçar la durada dels projectes com, per exemple, que els equips podrien reunir-se més sovint enlloc d'un cop al mes, fer les reunions més curtes repartint l'ordre del dia amb antelació i disposant d'un moderador, prescindir de diagramar detalladament els fluxos o basar-se en estimacions subjectives dels propietaris del procés en comptes de destinar temps a recollir dades. Atès que la mostra no és prou gran per trobar quins aspectes del mètode condueixen a l'èxit en els resultats, l'estudi continua recollint projectes. Si voleu seguir l'evolució de l'estudi o hi voleu participar, podeu connectar amb el seu web: www.onlineimprovement.com/production/index.html.

Revisora. Roser Marquet
EAP Vilassar de Dalt-Cabrils