Repensar el paper dels gestors públics en les nostres administracions ha estat l'objectiu del Primer Congrés Català de Gestió Pública que va tenir lloc a Barcelona els dies 26 i 27 de setembre de 2002. Els resultats del treball que s'ha dut a terme semblen indicar que els reptes actuals en el camp de la gestió pública són, concretament, estudiar la relació entre: gestió pública i serveis públics; gestió pública i gestors públics; gestió pública i tecnologies de la informació i la comunicació; gestió pública i societat actual; i gestió pública i adaptabilitat als canvis. Són aquests els eixos principals d'avenç plantejats a les administracions públiques catalanes. Gestionar correctament significa entendre i atendre útilment aquestes grans qüestions.

Una paraula que els ponents del Congrés han utilitzat en nombroses ocasions ha estat CANVI, amb les implicacions sobre noves estructures socials i nous valors de la societat actual que aquest mot comporta. En aquest sentit són molt interessants els comentaris que fan els professors Quim Brugué i Raquel Gallego (2002) de la Universitat Autònoma de Barcelona quan distingeixen entre la gestió pública que com a acadèmics pretenen impulsar i la gestió pública que els professionals gestors duen a terme en les administracions locals. L'interès d'aquesta distinció és, precisament, fruit de la situació de canvi que es viu, i que és palesa, sobretot, en les noves estructures socials i en les noves necessitats d'aquestes, inclosa la participació ciutadana en els processos polítics i en la política, en general.

Els professors Brugué i Gallego creuen que el gestor públic ha de ser aquell professional encarregat de negociar, d'idear i d'indicar i, en canvi, el gestor públic (local, per a estudiar-lo particularment) s'interessa més per qüestions pràctiques i d'organització, de solució de problemes i de presa de decisions: per introduir noves eines de gestió.

Les actituds i habilitats que es demanen al gestor públic passen de ser les requerides als gerents professionals tradicionals, a ser les requerides als nous gerents relacionals, organitzadors de xarxes de relacions, resolutius en problemes complexos a través de respostes creatives. En definitiva, amb les habilitats del professional emprenedor.

Probablement la gestió pública va més enllà del que alguns ponents o textos han presentat com la superació de la burocràcia weberiana, centrant la gestió pública en els processos, únicament. Els canvis que cal impulsar també s'han presentat com una forma d'apropar-se al ciutadà, de respondre les seves necessitats, i de coordinar les accions entre les administracions (Subirats, 2002).

És també interessant l'apreciació que fa Carles Ramió sobre dos elements, teòricament positius, presents actualment a les administracions públiques catalanes. El primer és la flexibilització institucional i el segon és la gestió indirecta de serveis públics mitjançant la participació de xarxes organitzatives diverses. Des d'un punt de vista pràctic, aquestes dues noves eines de gestió estan ocasionant nombrosos reptes per a les administracions, de manera que cal tenir-les en compte quan dissenyem les noves estratègies de gestió o simplement quan en parlem. Els reptes, en aquest sentit, giren al voltant, d'una banda, de l'esforç que cal fer en el disseny de sistemes administratius més flexibles, cosa que, de fet, és el que es pretén; i de l'altra, del perill d'afavorir dinàmiques perverses i poc desitjables a causa de l'escassa institucionalització d'aquests sistemes. Una incidència especial, cal fer-la en l'avaluació i el control que s'ha de dur a terme per part dels estaments públics ja que, si no és així, el resultat tendeix a encarir el servei i a provocar uns nivells de qualitat més baixos.

Igualment, les transferències competencials de l'àmbit autonòmic al municipal i les transformacions provocades per les noves tecnologies de la informació i la comunicació plantegen reptes importants que cal abordar des de les administracions públiques. En l'aportació que les noves tecnologies fan a la gestió, és important el comentari que fa Ramió: "en un moment de present i de futur en què les administracions públiques tindran una dimensió reduïda ja que la prestació dels serveis la gestiona una xarxa d'organitzacions públiques i privades, cal pensar en l'impacte potencial de les noves tecnologies, no en clau intraorganitzativa sinó interorganitzativa".

Probablement, la conclusió és que es busca un nou perfil de dirigent públic (Ramió, 2002), en alguns aspectes més assimilat a la gestió privada (vinculat a uns objectius i uns resultats), però que segueixi criteris i valors de l'administració pública. Així doncs, podria ser un perill que els valors empresarials es vinculin directament a la nova gestió pública, sense atendre la particularitat dels valors públics. Són els nous perfils professionals els que s'han d'incorporar a les administracions, duent a terme tasques de planificació, coordinació, control i avaluació, amb habilitats per a la direcció i gestió de xarxes d'organitzacions que presten directament els serveis públics, però alhora, amb coneixements sobre tecnologies de la informació, com a instruments clau per a la gestió.

Al capdavant de tota aquesta feina que cal fer, hi ha la figura que es pretén que sigui clau, la del gestor públic com a impulsor del canvi i de la tan citada modernització de l'administració pública. Ara bé, el seu paper no consisteix tant a modernitzar com a modificar pràctiques perjudicials molt arrelades, a adaptar-se a les noves necessitats socials, i a tenir present el fet que la raó de ser última del gestor és precisament un servei real, concret, mesurable i avaluable.

L'Institut Català de la Salut ha estat present en aquest Congrés amb diverses comunicacions entre les quals destaquen: el Pla de receptivitat, elaborat d'acord als paràmetres recomanats per l'Organització per a la Coorperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), que pretén modificar les noves relacions amb els ciutadans i fer-les més efectives des del punt de vista, tant de l'administració com del ciutadà mateix; i també l'Estació de Treball Clínic (ETC) de la Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge que, amb el propòsit d'agilitar processos, ha creat aquesta ETC com a eina d'unificació de la informació que es genera a l'Hospital (unes 300 funcionalitats), amb un format i una presentació gràfica unificats, encara que la informació provingui de fonts, sistemes i ordinadors diferents.

El Pla de receptivitat destaca, especialment, per estar dirigit al conjunt d'usuaris i usuàries de l'Institut Català de la Salut, per fomentar la participació del ciutadà en les decisions que l'afecten i per millorar la informació de què disposarà el pacient. Alhora, preveu la descentralització de la receptivitat atenent a l'organització de l'ICS, reconeixent i valorant les iniciatives que ja hi ha i promovent la cooperació entre els hospitals i l'atenció primària. No cal dir, però, que l'objectiu és ambiciós i que requereix necessàriament la implicació i el compromís de tots i cadascun dels professionals.

Les conclusions provisionals d'aquest Primer Congrés Català de Gestió Pública, així com els textos complets de moltes de les comunicacions presentades, les podreu trobar a internet, a la pàgina web de l'Associació Catalana per a la Gestió Pública

Bibliografia complementària:

1. Bardají, G i Esteve C. Model organitzatiu del Pla de receptivitat de l'Institut Català de la Salut 1r Congrés Català de Gestió Pública. Setembre 2002
   
   
2. Q. Brugué i R. Gallego (IGOP - UAB) Actituds i i habilitats en els gerents públics (locals) del segle XXI 1r Congrés Català de Gestió Pública. Setembre 2002.
   
   
3. A. Castiñeira Valors: cap a una ètica de la responsabilitat professional del gestor públic (CETC) 1r Congrés Català de Gestió Pública. Setembre 2002.
   
   
4. F. Longo Institucionalitzar la gerència pública: reptes i dificultats (IDGP - ESADE ) 1r Congrés Català de Gestió Pública. Setembre 2002.
   
   
5. J. P. López Pulido La direcció pública. Nous actors i nous reptes en les organitzacions públiques? 1r Congrés Català de Gestió Pública. Setembre 2002.
   
   
6. J. Mas Sabaté Una proposta d'aplicació dels valors en el disseny i la direcció de les organitzacions públiques 1r Congrés Català de Gestió Pública. Setembre 2002.
   
   
7. A. Miret i Serra El directiu públic 1r Congrés Català de Gestió Pública. Setembre 2002.
   
   
8. A. Miró, V. Sala, M. Salvador El gestor públic i les TIC en un entorn de canvis estratègics i culturals Juliol 2002 1r Congrés Català de Gestió Pública.
   
   
9. Murgui, Ll. L'Estació de Treball Clínic de la CSUB 1r Congrés Català de Gestió Pública. Setembre 2002
   
   
10. P. Mora i Gustems Una reflexió sobre les estratègies de millora i modernització de les administracions públiques 1r Congrés Català de Gestió Pública. Setembre 2002.
    
    
11. C. Ramió E- Administració i nous models de gestió pública Universitat Pompeu Fabra 1r Congrés Català de Gestió Pública. Setembre 2002.
    
    
12. J. Subirats Quina gestió pública? Per a quina societat? Una mirada prospectiva sobre l'exercici de la gestió pública a les societats actuals 1r Congrés Català de Gestió Pública. Setembre 2002.