Introducció. Diferents revisions -mieloma múltiple, esquizofrènia- han mostrat que les conclusions eren més favorables a la intervenció si els estudis eren finançats per una indústria. Per aquest motiu, els autors revisen el tema a partir dels assaigs clínics randomitzats (ACR) apareguts al British Medical Journal (BMJ) -ja que aquesta revista exigeix declarar els conflictes d'interessos (CI)-. L'objectiu ha estat analitzar l'associació entre finançament i altres CI (personals, acadèmics o polítics) i les conclusions dels ACR publicats al BMJ, ajustant per finançament, cofinançament, qualitat metodològica, potència estadística, tipus d'intervenció i control, i especialitat.

Metodologia. Es van incloure tots els ACR publicats al BMJ, des del gener de 1997 al juny de 2002, en els quals apareixia la paraula random (aleatori) o algun sinònim dins el mètode d'assignació.

De cada article es va recollir informació sobre les conclusions, els CI i la resta de les variables.

Les conclusions es van puntuar en funció del seu suport a la intervenció respecte del control. Es van puntuar -com s'indica, l'abstract i el resum- segons una escala que anava des de "la intervenció experimental és preferida clarament i pot considerar-se la intervenció estàndard per a tots els pacients o similar", que puntuava sis; fins a "la intervenció de control és preferida clarament i és la millor alternativa: pot considerar-se intervenció estàndard per a tots els pacients o similar", que puntuava u. La variable es va transformar en logarítmica, a fi i efecte d'apropar-la a una distribució normal i aconseguir l'homogeneïtat de la variància.

Es considerava un CI si l'estudi estava finançat per una organització amb ànim de lucre, o bé si estava cofinançat per organitzacions sense i amb aquest ànim. També es van prendre en consideració els CI de tipus personal, acadèmic o d'altres.

La qualitat metodològica es va fonamentar en tres criteris explícits relatius a la seqüència d'assignació, l'ocultació d'aquesta i si era cega.

Dos autors, un d'ells amb els CI cecs, van examinar els estudis. La concordança va ser de 0,89 (IC 0,85-0,92). Totes les dades van ser consensuades abans de l'anàlisi.

Resultats. Es van identificar 684 referències, 159 complien tots els criteris d'inclusió. Corresponien a dotze especialitats.

94 autors no declaraven cap CI, 65 en presentaven (27 finançats per organitzacions amb ànim de lucre, 19 finançats conjuntament per aquestes i d'altres sense ànim de lucre, i 19 amb altres tipus de CI).

El 70 % dels estudis conclouen en favor de la intervenció experimental (un 32 % obtenia una puntuació de sis, es podia considerar la intervenció estàndard per a tot tipus de pacients).

L'anàlisi global mostra una associació significativa entre CI i conclusions (r2 = 0,10; p = 0,001). No hi va haver associació entre conclusions i ACR en el cas de no haver-hi cap CI, o si el finançament havia estat conjunt per organitzacions amb ànim de lucre i sense, o si els CI eren de tipus no econòmic.

Discussió. "En una mostra d'ACR publicats en el BMJ, des del gener de 1997 al juny de 2001, hem trobat que les conclusions dels autors estaven associades positivament amb CI financers. Altres CI de tipus personal o acadèmic no s'associaven significativament. La qualitat metodològica, la potència estadística, l'especialitat i els tipus d'intervenció i de control no expliquen aquestes troballes."

Es fa menció de la limitació que pot suposar l'heterogeneïtat dels estudis i especialitats, així com altres aspectes com ara el biaix de publicació. En relació amb aquest biaix es comenta que, com que el BMJ exigeix la declaració dels CI, alguns autors es poder desanimar a l'hora de publicar en aquesta revista. També es comenta el biaix habitual de publicar menys estudis, si es confirma la hipòtesi nul·la, sobretot si hi està involucrada la indústria farmacèutica. Aquests biaixos podien fer que l'associació entre conclusions i CI estigués infravalorada.

Conclusions. Els autors conclouen que hem d'insistir en què es facin públics els CI, de manera que els lectors puguin treure'n les seves pròpies conclusions.

Conflicte d'interessos. Estudi finançat per diverses entitats daneses públiques i privades.