Objectius. Explorar els punts de vista i les actituds dels metges de capçalera britànics sobre el desenvolupament d'un paper avançat d'infermeria en la pràctica general.

Disseny. Grups focals de metges generals.

Emplaçament. Regne Unit (Yorkshire).

Participants. 25 metges generals.

Intervenció i mesures. A través de grups focals formats per sis o vuit metges. S'enregistraven les converses i els resultats eren analitzats per dos assessors independents.

Resultats. Es va aconseguir un alt grau de consistència entre els dos assessors (K = 0,921; 95 %; IC: 0,86 - 0,98). Es van identificar quatre grans temes: a) l'amenaça al paper del metge; b) la capacitació de les infermeres (es qüestiona si les infermeres estan preparades o no per diagnosticar) c) la impossibilitat del sistema (les infermeres facultatives són contractades pels metges generals i acostumen a rebre un sou més elevat respecte a les que no ho són, això pot ocasionar un sobrecost per al metge i un desequilibri en la resta de la plantilla); d) la voluntat dels pacients (els metges creuen fortament que el pacient vol ser visitat pel metge, sobretot en casos que els pacients perceben que són seriosos i busquen un diagnòstic. Malgrat tot hi ha el convenciment que són situacions que han anat canviant amb el temps).

Conclusions. Hi ha una necessitat de reconèixer la inquietud i encoratjar un debat més ampli sobre la distribució d'habilitats en atenció primària. Els programes educacionals conjunts i el desenvolupament de metges generals pot ajudar a desenvolupar una major comprensió del valor potencial d'un rol avançat d'infermeria en la pràctica general.

Conflicte d'interessos. No hi consten.

Comentari crític. El paper de la infermeria en l'atenció primària anglosaxona és lluny de l'estàndard de responsabilitats del de l'atenció primària catalana. Malgrat tot, el rol d'infermeria és un debat de redefinició i replantejament continu. D'una banda els metges de família no volen cedir el protagonisme de la seva tasca quotidiana amb el malalt. De l'altra, els professionals d'infermeria, es senten, de vegades, com els submisos i reclamen més independència d'acció. És un debat etern. Les competències d'uns i altres semblarien, a priori, clares. No obstant això, els límits poden encavallar-se. Un grup de treball del Col·legi d'Infermeres de Barcelona va definir les competències del col·lectiu d'infermeria en diferents apartats: procés de cures; prevenció i promoció de la salut; procediments i protocols; cura de les persones en situacions específiques; comunicació/relació amb l'usuari o persones significatives; treball en equip i relació interprofessional; comunicació intraprofessional; manteniment de les competències professionals; ètica, valors i aspectes legals, i implicació i compromís professional. Tots aquests apartats tenen un desenvolupament ampli. Amb tot, cal una concreció de les competències per a cada un dels àmbits de la professió, entre ells, el de l'atenció primària. El que sembla evident és que cal fer una lectura d'aquesta estratègia sanitària en el context d'un dèficit de metges evident, arran de les ofertes de treball que ens arriben del Regne Unit. En aquest sentit, és necessari frenar l'interès economista d'aquestes mesures. Evitar que les administracions plantegin la substitució de professionals d'infermeria en comptes de metges de família o a la inversa, per tal d'estalviar costos. Interès que, de ben segur, repercutiria en la qualitat assistencial dels usuaris de la sanitat. Sens dubte que el rol clínic d'infermeria tendirà a desenvolupar-se i acaparar més protagonisme en l'escena de les consultes de primària. Aquest rol haurà de perfilar-se segons la realitat dels requeriments socials, cedint certes competències i adoptant-ne de noves. Els canvis són inevitables. Adaptar-s'hi serà qüestió de temps.

Revisor. Quintí Foguet
EAP Olot