Objectius. Estimar el grau de la síndrome d'esgotament professional (burnout) en metges d'atenció primària (AP). Analitzar la relació de diferents factors amb el nivell d'aquesta síndrome.

Disseny. Estudi descriptiu analític.

Subjectes. Metges d'AP de la província de Càceres.

Mètode. S'utilitza el qüestionari Maslach Burnout Inventory, versió en castellà, autoadministrat, anònim, enviat per correu, i amb recordatori als deu dies.

Mesures. S'avaluen tres aspectes de desgast professional: la despersonalització (DP), l'absència de fites personals (AF), i l'esgotament emocional (EE), mitjançant 22 preguntes en l'escala Likert. Paral·lelament s'obté informació sobre: variables professionals i condicions de treball, sociodemogràfiques, i de caire personal.

Resultats principals. Es van enviar 255 enquestes i es van obtenir 157 respostes vàlides (62%). El 75 % eren homes, amb una mitjana d'edat de 41 anys [desviació estàndard (DE): 7,2]. El 80 % estava casat, el 73 % era propietari de plaça i el 49 % exercia en un medi urbà. Tenien una pressió assistencial mitjana de 40 visites/dia (DE: 16,5) i una antiguitat a la feina de 15 anys (DE: 7).

Els valors de mitjana del qüestionari van ser DP: 8,3, (DE: 5,8); AF: 35,2, (DE: 8,4); i EE: 22, (DE: 11,3). El 66 % de les enquestes tenien una puntuació elevada d'algun dels tres aspectes avaluats. La repercussió de cada un d'aquests era diferent: la DP mostrava una associació estadísticament significativa (AES) amb símptomes socials i familiars, l'AF tenia una AES amb les repercussions laborals, i l'EE mostrava una AES amb totes les possibles mostres de la síndrome: els símptomes psicofísics, els sociofamiliars i els laborals.

Es va trobar una AES entre dedicar menys de dues hores per dia al lleure i puntuacions més altes de desgast professional. El 86 % va referir que les activitat burocràtiques eren elevades o massa elevades, resposta que va mostrar AES amb valors més alts d'EE i d'AF.

Conclusions. Els participants d'aquest estudi tenen en conjunt un nivell intermedi de desgast professional, tot i que altres estudis d'àmbit nacional mostren nivells alts en el 30 - 40 % de metges d'AP.

S'observa que els professionals més grans tenen més síndromes d'esgotament professional, però que el gènere, l'estat civil, i les condicions d'habitabilitat no s'hi associen. Una major pressió assistencial, una escassa relació amb el segon nivell assistencial i un excés de tasques burocràtiques augmenten el nivell de desgast professional.

Conflicte d'interessos. No hi consten.

Comentari crític. El desgast professional es produeix per factors laborals però està modulat per factors individuals i facilitat per elements socials. Pot manifestar-se amb símptomes psicosomàtics (cefalees, alteracions gastrointestinals, dolor generalitzat, insomni, etc.), de conducta (absentisme, augment del consum de cigarretes, etc.), emocionals (com ara la irritabilitat), i defensius (com pot ser la ironia). Té una evolució larvada, començant per l'estrès, quan la feina supera els límits dels recursos físics o emocionals de l'individu. Segueix amb fatiga i irritabilitat, i finalment apareixen el cinisme i la rigidesa d'actitud. La pressió assistencial massa elevada, una relació escassa amb el personal de segon nivell assistencial i l'excés de burocràcia són les variables que s'associen a un major grau de desgast professional. No es pot passar per alt que aquests factors són susceptibles d'una actuació amb mesures correctores i/o preventives, per tal de controlar l'efecte de la síndrome d'esgotament professional en els equips de treball del nostre àmbit.

Revisor. Antoni Hidalgo
SAP Sant Andreu