| 2 |  |
Abril-Juny 2003 |
És evident que no totes les preguntes tenen resposta. I en alguns casos, si
n'hi ha, la resposta pot ser llarga i poc comprensible. Atul Gawande, l'autor
del llibre Complicacions (2003), té la virtut de la síntesi davant
d'una pregunta difícil: què esperen els pacients dels professionals sanitaris?
La resposta que dóna és: que siguin competents i amables. És a dir, la tècnica
i el tracte.
Una bona pregunta genera una bona resposta. I si seguim el fil d'aquesta ens
condueix a parlar, en primer lloc, de la qualitat tècnica. Com es pot definir
una pràctica de qualitat? L'Institut of Medicine ha reflexionat a fons
sobre la qualitat.
El llibre Crossing the quality chasm resumeix aquestes reflexions i
fa palès que podem oferir una atenció d'alta tecnologia, però fragmentada, mal
distribuïda en el territori i no accessible per a tothom. Les conclusions d'aquest
estudi són que una atenció de qualitat ha de ser segura, efectiva (ja que no
té sentit millorar el que no serveix), centrada en les necessitats del pacient,
respectuosa amb el temps, sostenible i equitativa.
De tots aquests aspectes, el més prominent és la seguretat. Hi ha dues revisions
en aquest recull que parlen de la seguretat en la pràctica clínica. No es pot
parlar de qualitat en el context d'una pràctica clínica insegura per al pacient.
És per això que cada cop més és important reflexionar, no només sobre els beneficis,
sinó també sobre els riscos.
En segon lloc, no podem oblidar que la segona part de la resposta és el tracte...
Hi podem donar les voltes que vulguem però, finalment, la conclusió és tan senzilla
(o tan difícil) com acceptar que ens cal ser competents i amables.
Joan Escarrabill
Hospital Universitari de Bellvitge
