Tornar al web de l'ICSTornar a Índex
E-mailCrèdits
 53  Repensar el càlcul de l'eficiència en salut

Hollingsworth Bruce, Wildman John. The efficiency of health production: re-estimating the WHO panel data using parametric and non-parametric approaches to provide additional information. Health Econ 2003, 12(6) : 493-504.

Resum narratiu. Els autors d'aquest article presenten de manera innovadora una modificació tècnica important pel que fa als procediments de recollida i càlcul de dades que permeten quantificar l'eficiència dels sistemes de salut.

Després de la publicació del darrer informe mundial de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre l'estat de la salut al món l'any 2000, han aparegut diversos articles crítics pel que fa a la manera en què es computen algunes estimacions i càlculs de l'eficiència en el món de la salut. A un d'aquests articles feia referència el comentari que es va publicar als reculls trimestrals del Centre Corporatiu de l'ICS1. Aquest article especial va més enllà de la crítica teòrica i ofereix una proposta d'avenç tècnic per intentar superar els esculls propis del càlcul de l'eficiència.

L'informe de l'OMS, que és l'origen de la discussió, utilitza dades de 191 països i les treballa a partir de dues mesures de salut: les DALE2 i un índex compost a partir de la fusió de 5 índex més (DALE, distribució de salut, objectius, distribució dels objectius i finançament); igualment, serveix de base per presentar una estratègia tècnica nova utilitzant els mateixos números que ha cedit l'organisme internacional esmentat. Aquesta proposta de nova estratègia s'orienta a corregir tres defectes identificats en el càlcul de l'eficiència: l'absència de la ineficiència com a variable, els canvis en el temps que pateix un mateix paràmetre, i el fet de no tenir en compte les variacions aleatòries dels números.

Els autors de l'article volen que el lector vegi la necessitat d'una nova estratègia basada en l'ús combinat de tècniques estadístiques paramètriques i no paramètriques que utilitzi dades de països amb observacions completes, l'anàlisi global d'aquestes, l'índex de productivitat de Malmquist, així com la correlació lineal de rangs d'Spearman per validar el model final.

Al llarg de l'article els diversos indicadors utilitzats reben una anàlisi acurada de la metodologia emprada per calcular-los.


Font de finançament. El finançament d'aquest article prové de quatre fonts: la Universitat de Monash (Melbourne, Austràlia), la Universitat de Melbourne (Austràlia), els fons de recerca competitius nacionals (Austràlia) i els contractes de recerca amb institucions no citades.

Comentari crític. Els autors de l'article presenten una alternativa tècnica al mètode analític utilitzat per l'OMS en els seus càlculs d'eficiència en el món de la salut. És un article recomanable de llegir per les persones preocupades per l'ús acurat de l'evidència científica i per les que han de prendre decisions tècniques i polítiques en matèria de salut emprant dades incompletes que provenen de fonts diferents. És recomanable llegir, prèviament, el comentari corresponent a les Revisions Bibliogràfiques de Gestió 2001;0:5-6.


Bibliografia.

  1. Revisions Bibliogràfiques de Gestió 2001; 0 : 5-6.

  2. DALE, abreujat de l'anglès, Disability Adjusted Life Expectancy; en català: esperança de vida lliure de discapacitat.

  3. Murray CJL, López AD (eds.) The Global Burden of Diseases. Harvard School of Public Health, 1996

Revisor. Rafael Abós
EAP Ripollet

Anar amunt

Institut Català de la Salut