Comentari crític. En aquest treball de revisió bibliogràfica, els seus autors, J. Mira, S. Lorenzo i A. Martínez, s'endinsen en un tema d'actualitat, que consisteix a esbrinar què hem de fer perquè el ciutadà prengui part activa en les decisions que l'afecten, en el camp de la seva salut. L'instrument utilitzat són les report cards, mitjançant les quals, les companyies que gestionen plans de salut als Estats Units exposen els resultats que han obtingut, corresponents a un període de temps concret. El seu objectiu és difondre informació rellevant per ajudar el pacient/client a elegir, no solament per les dades aportades, sinó també per la possibilitat de comparar-les amb les d'altres companyies, hospitals o serveis. Els autors parteixen d'una acurada i ben dissenyada recerca bibliogràfica, combinada amb una estratègia d'extracció adequada de la informació que aquesta conté. Les característiques, metodologia i resultats de cada un dels 40 treballs analitzats queden reflectits en una taula fàcil de llegir i d'interpretar. Els quaranta articles, dels quals només tres són espanyols, corresponen al període 1996 - 2002. Aquestes dades inicials posen de relleu diferents aspectes importants; en primer lloc, l'escàs nombre de treballs d'investigació i, possiblement, de metodologia científica, que encara està en desenvolupament en aquest camp específic; en segon lloc, atès el predomini aclaparador de treballs duts a terme als Estats Units, els resultats presentats, tal com assenyala Miras, reflecteixen una realitat sanitària diferent a la nostra, basada en un model de medicina privada, liderada per companyies tipus Managed Care (assistència gestionada). Tot i això, els autors consideren que els problemes que es detecten poden generalitzar-se i servir de punt de partida per entendre les dificultats que comporta la difusió d'informació útil per als seus destinataris.

La participació del malalt/client en les decisions que l'incumbeixen té dos vessants diferents. El primer gira sobre la informació relativa a la seva malaltia, per al qual ja compta amb nombroses publicacions i treballs a què pot accedir de manera òptima, mitjançant les pàgines web. La importància d'aquest vessant queda reflectida en què els malalts crònics, gràcies a la seva accessibilitat al coneixement permanentment i actualitzat, estan canviant el rol del metge. El segon vessant gira sobre la informació relacionada amb la gestió de recursos i resultats clínics obtinguts per aquelles institucions, companyies, hospitals o serveis a què el pacient desitgi dirigir-se i que puguin ser útils per ajudar-lo a escollir. El treball de Miras es centra en aquest vessant. El primer camp que s'analitza és la informació que es transmet en les report card. D'acord amb la cerca bibliogràfica i la seva anàlisi sistemàtica conclou que: a) és massa extensa, b) sol ser de difícil comprensió per a la majoria de les persones, c) les dades que aporta no solen ajudar el pacient a decidir-se, atès que no aborden aspectes que puguin ser-li rellevants. Els autors destaquen l'absència d'informació pel que fa a resultats previsibles relacionats amb l'estat funcional d'altres pacients, que sigui semblant al del pacient/client mateix; als costos que generen, als possibles riscos o efectes col·laterals indesitjables que puguin afectar-lo, i a la freqüència amb què s'esdevenen en la institució o companyia. Altres detalls com ara temps d'espera, d'hospitalització, o temps totals previsibles de baixa, tampoc hi solen figurar.

Això fa que en moltes ocasions les dades subministrades siguin més útils per als professionals de la salut que elaboren la informació, que per als pacients/clients. El segon camp que analitzen és com s'ha de presentar la informació per afavorir que els seus destinataris l'entenguin fàcilment. En els treballs analitzats existeix disparitat de presentacions, no només en l'aspecte formal, sinó també en els seus continguts.

Aquests últims són difícils d'interpretar per persones profanes, es necessita un esforç per fer-los comprensibles. Per aconseguir aquest objectiu, els autors proposen que un primer pas sigui diferenciar la població diana, és a dir, a qui va dirigida la informació (possibles malalts, professionals o autoritats sanitàries) i tenir en compte la seva opinió i interessos per elaborar les dades que se'ls subministren.

L'últim camp que s'analitza és el de la utilitat real de les report cards. Miras i d'altres autors del treball n'assenyalen una limitació important perquè pacients i futurs clients les considerin útils: moltes vegades, no tenen marge per escollir o bé, no els és necessari. La màxima utilitat de les report cards es dóna en el camp professional, ja que sembla que han permès millorar la variabilitat en la pràctica clínica i introduir millores en la qualitat de les àrees en què hi havia oportunitats per fer-ho.

En resum, l'estudi realitzat per J. Miras, S. Lorenzo, i A. Martínez posa l'èmfasi en la medicina centrada en la persona. Els ciutadans de la societat del coneixement, per als quals pot ser fàcil accedir a informació sobre les seves malalties, necessiten una informació moltes vegades inexistent i d'altres, millorable, en el camp de la gestió de recursos (temps d'espera), de riscos, en els resultats de salut previsibles; així com en els costos directes i indirectes que es van originar amb la seva malaltia. Fer que el ciutadà participi en les decisions que li són pròpies suposa un llarg camí, en què aquest rigorós treball marca unes directius insalvables que cal tenir en compte, actualment. Finalment, és important recalcar que els lectors interessats en aquest tema, han de considerar aquest treball com una lectura obligada.