Objectius.

1) Avaluar la utilitat dels incentius i l'opció de resposta múltiple en els qüestionaris, per tal d'incrementar el grau de resposta dels participants.

2) Avaluar l'impacte d'oferir un incentiu en el grau de resposta dels participants.

Disseny. Assaig aleatori.

Emplaçament. La recollida de dades es va dur a terme a la ciutat de Calgary, Canadà. Aquesta ciutat té, aproximadament, un milió d'habitants i la recollida de dades es va fer entre els anys 2001 i 2002.

Participants. Una mostra de 3.064 números telefònics, provinents del cens metropolità de la ciutat de Calgary. La mostra es va dividir en tres grups, per tal de ser utilitzats en tres fases diferents d'aquest estudi. No tots els números va ser utilitzats.

Només les persones residents majors de 18 anys van ser escollides per tal d'efectuar l'estudi.

Intervenció i mesures. En una primera fase, es va enviar per correu ordinari una carta amb informació sobre l'estudi esmentat i les diverses opcions per participar-hi (n = 1.021). Hi incloïa l'opció de contestar l'estudi per correu ordinari, correu electrònic, telèfon, lloc web i resposta telefònica interactiva. No es va oferir cap incentiu econòmic. Si no es disposava de l'adreça postal dels participants es contactava amb ells per telèfon.

En una segona i tercera fase es va seguir exactament el mateix protocol, excepte en els incentius de 5 i de 20 dòlars que s'oferien als participants. Per a la segona fase es van seleccionar, aleatòriament, 300 números de telèfon del grup fase II (n = 1.021) i per a la tercera fase 200 números (n = 1.021), que li pertocaven per a aquesta fase.

A cada fase de l'estudi se li demanava al participant que completés un qüestionari amb dades demogràfiques sobre qualitat de vida, cura de la salut i una sèrie de preguntes relatives al Rome II Modular Questionnaire for Irritable Bowel Syndrome (IBS), síndrome del còlon irritable.

Resultats. El nombre de llars participants amb les quals es va establir un contacte amb èxit va ser de 723, 209 i 145, respectivament, a la fase I,II i III de l'estudi. A la primera fase 437 (60,4 %) van accedir a continuar amb la següent fase del protocol (seleccionar un individu major de 18 anys); a la segona fase, 139 (66,5 %); i a la tercera fase, 98 (67,6 %). El nombre d'individus que van completar el qüestionari va ser de 253,101 i 83, respectivament, a cada fase.

El qüestionari es podia contestar de 5 maneres diferents: entrevista telefònica, lloc web, enquesta telefònica interactiva, correu ordinari, correu electrònic. La majoria de llars que en un primer moment van optar per participar-hi (n = 437, 139, 98, respectivament) van optar per l'entrevista telefònica (més de la meitat).

El nombre de participants que van constatar criteris d'IBS (Rome II Criteria) van ser 70, 23 i 17, respectivament. Així, la prevalença d'IBS pel que fa a cada grup era de 27,7 % (interval de confiança: 95 %) 22,7 % (IC 95 %) i 20,5 % (IC 95 %) a la tercera fase.

Conclusions. En aquest estudi el grau de resposta era més alt en les persones que havien rebut un incentiu. La decisió de si calia oferir o no incentius dependria dels objectius de futurs estudis. Si l'objectiu fos estimar la prevalença, llavors, la inversió de recursos valdria la pena, perquè tal com s'interpreta en aquest patró, (s'incrementa la freqüència, com més baix és l'incentiu); sembla ser que els individus que pateixen IBS participen més, probablement, sense incentiu.

D'altra banda, si l'objectiu fos relacionar l'IBS amb altres variables: factors de risc, tractaments, etc., potser, l'ús dels incentius ja no tindria tanta importància.

Font de finançament. Als Doctors Patten i Hilsden, els ha donat suport l'Alberta Heritage Foundation for Medical Research. Aquest estudi ha estat finançat per una beca d'investigació de l'Institute of Health Economics, Edmonton, Alberta, Canadà.

Comentari crític. Existeix la idea generalitzada que el grau de respostes que s'obtenen telefònicament és cada cop més baix. Aquesta tendència podria estar relacionada amb l'ús de tecnologies de protecció de trucades, amb l'ús cada vegada més extens i comú de la telefonia mòbil, etc. Aquesta problemàtica encara s'aguditza més en estudis com l'IBS en què les preguntes són de caire molt personal i en què el fet d'aconseguir un grau de respostes adequat es converteix en un autèntic repte. De la mateixa manera, podríem aplicar aquesta casuística a d'altres tipus de patologies que impliquen un cert grau d'intromissió a la vida personal del pacient. Així doncs, era necessari aquest estudi pilot, per tal d'examinar l'impacte dels incentius (associat a altres característiques metodològiques) en el grau de respostes.

Bibliografia.