Sou a: Usuaris » Drets i deures

	Drets i deures

	Drets

3. Drets relacionats amb la intimitat i la confidencialitat 3.1 Dret a decidir qui pot estar present durant els actes sanitaris 3.2 Dret a preservar la pròpia intimitat, quan aquesta significa la protecció del cos d'un pacient respecte al seu accés per part d'altres 3.3 Dret a ser atès en un medi que garanteixi la intimitat, dignitat, autonomia i seguretat de la persona 3.4 Dret a la llibertat ideològica, religiosa i de culte 3.5 Dret a la confidencialitat de la informació 3.6 Dret a accedir a les dades personals obtingudes en l'atenció sanitària 3.7 Dret que se li demani el seu consentiment, abans de la realització i difusió de registres iconogràfics.

3.1. Dret a decidir qui pot estar present durant els actes sanitaris Llevat dels casos d'aquells professionals que, per la seva responsabilitat, hi hagin d'estar ineludiblement presents, aquest dret implica la possibilitat de limitar la presència d'investigadors, estudiants o altres professionals que no tinguin una responsabilitat directa en l'atenció que cal prestar. Es procurarà facilitar la presència de familiars, o persones vinculades, quan els pacients així ho prefereixin, llevat dels casos en què aquesta presència sigui incompatible o desaconsellable amb la prestació del tractament. En aquest sentit, durant el procés del part s’ha de facilitar l’accés del pare o, si escau, d’un altre familiar designat per la mare, perquè hi siguin presents. Aquestes consideracions són especialment importants en el cas dels menors i de tots aquells que tinguin l’autonomia disminuïda: gent gran, malalts mentals, etc.

3.2 Dret a preservar la pròpia intimitat, quan aquesta significa la protecció del cos d'un pacient respecte al seu accés per part d'altres Implica que la prestació de les atencions necessàries es farà respectant els trets bàsics de la intimitat: higiene, visita, cures, exploracions, etc., la facilitació de vestidors unipersonals i la limitació d'accés dels professionals i d’altres usuaris, siguin o no familiars, si aquests no col·laboren directament en l'atenció. En el cas de pacients ingressats, implica el dret a disposar d'un espai físic reservat en l’habitació que garanteixi una certa intimitat.

3.3 Dret a ser atès en un medi que garanteixi la intimitat, dignitat, autonomia i seguretat de la persona En el cas d’un ingrés hospitalari, el pacient té dret a continuar mantenint la relació amb l’exterior i amb les persones amb qui està vinculat, d’acord amb el marc i les normes d’organització dels centres i serveis. Igualment, se li han de respectar els hàbits de vida, sempre que siguin compatibles amb les necessitats d’assistència, amb els drets dels altres pacients i amb la normativa interna del centre. El pacient té el dret a la llibertat i confidencialitat de la correspondència i de les comunicacions. El pacient té dret a rebre l’atenció sanitària en centres i establiments que vetllen per les normes de seguretat dels espais físics i de les instal·lacions on s'atenen els pacients.

3.4. Dret a la llibertat ideològica, religiosa i de culte. La persona té dret que es respectin els seus valors morals i culturals, així com les seves conviccions religioses i filosòfiques. La pràctica que se’n derivi ha de ser compatible amb la pràctica mèdica i respectuosa amb les normes del centre. En situació d’hospitalització, s’ha de respectar el dret a refusar o a rebre ajuda espiritual sense distinció de creença.

3.5. Dret a la confidencialitat de la informació Aquest dret significa que la informació relativa a les dades dels actes sanitaris s'ha de mantenir dins del secret professional estricte i del dret a la intimitat del pacient. Això és especialment important en aquell tipus de dades que poden ser més sensibles: les relatives a la pròpia salut, les creences, l’herència genètica, l’adopció, les malalties infeccioses, ser subjecte de maltractaments, etc. En aquest sentit, cal recordar que l’accés a les dades només el poden tenir aquells professionals sanitaris relacionats directament amb l'atenció del pacient, i que no es poden facilitar a altres professionals o familiars/persones vinculades sense l'autorització de l’interessat. Cal tenir en compte que el dret a la confidencialitat no és absolut i hi estan reconegudes diferents excepcions, entre les quals cal destacar les següents: - Quan mantenir la confidencialitat pot significar un perill o perjudici rellevant per a altres persones. - Quan el mateix pacient autoritzi la revelació d'informació a tercers, la qual cosa no significa l’obligació del professional de facilitar-la. - Quan mantenir la confidencialitat esdevingui un perjudici per al mateix pacient, la qual cosa és especialment important en el cas de maltractaments.

3.6. Dret a accedir a les dades personals obtingudes en l'atenció sanitària És el dret a conèixer la informació i les dades de caràcter personal que figuren en fitxers i registres, tant si són automatitzades com si no, que s’han obtingut durant l'atenció sanitària. Sens perjudici del que s’estableix per a la història clínica, en l’apartat 7.3. d’aquest document, el pacient té dret a l’accés, a la rectificació i a la cancel·lació de les dades, d’acord amb el que preveu la normativa. Així mateix, té dret a conèixer les mesures de seguretat i les persones i/o organismes/institucions que poden accedir a aquestes dades i que en garanteixen la confidencialitat.

3.7. Dret que se li demani el seu consentiment, abans de la realització i difusió de registres iconogràfics. El pacient té dret a donar el seu consentiment previ a la realització i difusió de registres iconogràfics que permetin la seva identificació (fotos, vídeos, etc.) i que se li expliqui el motiu de la seva realització i l’àmbit de la seva difusió.

[Torneu a drets i deures]