|
PRESENTACIÓ
Quina seguretat és possible? O, en altres paraules, què podem fer per aconseguir una seguretat que no suposi devastar la llibertat i la justícia?
Necessitem, abans de tot, una visió més ampla i profunda, que abraci la totalitat del procés de producció de la inseguretat social global. De manera que, d’una banda, ens permeti entendre les condicions en les quals es generen els conflictes i els riscs i, encara més, els processos que determinen la materialització d’ambdós en violències i desastres respectivament; i, de l’altra, que ens faciliti un mapa de situació en el qual es puguin encaixar polítiques públiques de seguretat efectives.
Comprendre la dinàmica que condueix a aquesta inseguretat social per tal de generar una seguretat sostenible (és a dir, compatible amb la llibertat i la justícia) requereix reunir coneixements d’un ampli ventall de disciplines: ciències polítiques, economia, sociologia, geografia, història i moltes altres.
Exigeix, a més, transcendir les fronteres acadèmiques i burocràtiques. Exigeix, així mateix, fusionar aquestes fonts de competència mitjançant la promoció del pensament interdisciplinari i transdisciplinari, així com el desenvolupament d’un llenguatge compartit.
Però també requereix un compromís fèrtil entre pensament i acció que –mitjançant la conjunció d’un pensament orientat a l’acció i una acció reflexiva– ens faci superar l’esquema mecanicista del pensar propi de la mentalitat tecnocràtica, el qual comporta buscar sempre solucions sense anar mai a les causes.
APLICACIÓ PROFESSIONAL
Aquest projecte de postgrau permet a professionals, funcionaris o gestors polítics o socials adquirir una visió i uns coneixements integrals per a l’aplicació d’instruments de gestió local en matèria de seguretat.
TEMARI
- La seguretat a la societat actual
- La seguretat ciutadana
- Gestió integrada de la seguretat
- Projecte final
PROGRAMA ACADÈMIC
El MÀSTER EN POLÍTIQUES PÚBLIQUES DE SEGURETAT s’ha dissenyat i estructurat en tres cursos d’especialització i un projecte final, que junts configuren 60 crèdits ECTS.
Del total dels 60 crèdits, 45 corresponen a l’ensenyament en línia o virtual i 15, a l’ensenyament presencial.
L’ensenyament en línia es durà a terme al campus virtual i mitjançant la metodologia d’aprenentatge de la UOC.
Cada crèdit virtual requereix, per part de l’alumne/a, 25 hores de dedicació total, de les quals 20 es destinen a la realització d’activitats avaluables, 2 a tasques de planificació i les altres 3 a comunicacions.
L’ensenyament presencial es durà a terme mitjançant jornades de docència i treball pràctic. Aquestes jornades tindran lloc a la seu de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, amb una periodicitat mensual. Cada crèdit presencial requereix, per part de l’alumne/a, 25 hores de dedicació total, de les quals 10 són d’assistència a l’aula i 15, de treball fora de l’aula.
El projecte final té com a objectiu aplicar els coneixements i les habilitats desenvolupades en el transcurs del curs, així com comprendre els problemes d’inseguretat propis del context territorial de l’alumne/a i, conseqüentment, dissenyar estratègies sostenibles de seguretat.
Taller virtual
Curs de presentació de la metodologia d’aprenentatge i del campus virtual de la UOC |
|
Inici:
5 març 2008
Final:
15 març 2008 |
Curs d’especialització |
Mòduls |
Crèdits |
Calendari |
V |
P |
1 |
La seguretat a la societat actual |
La ciutat del segle XXI |
12 |
3 |
Inici:
17 març 2008
Final:
27 juliol 2008 |
El govern local |
Amenaces, riscos, crisis i desastres |
Conflictes i violències |
(In)seguretat |
2 |
Seguretat urbana |
El fenomen de la inseguretat ciutadana |
12 |
3 |
Inici:
17 novembre 2008
Final:
15 març 2009 |
El govern local de la seguretat |
La justícia i la policia |
La participació comunitària |
La convivència i la seguretat |
3 |
Gestió integrada de la seguretat |
El sistema de seguretat pública |
12 |
3 |
Inici:
16 març 2009
Final:
26 juliol 2009 |
La seguretat privada |
L’atenció d’emergències |
La protecció civil |
|
Projecte final |
Fase 1. Diagnòstic |
9 |
6 |
Inici:
9 setembre 2009
Final:
20 desembre 2009 |
Fase 2. Polítiques públiques |
Fase 3. Pla d’acció |
Crèdits virtuals / presencials |
45 |
15 |
|
Total crèdits ECTS |
60 |
|
A QUI VA ADREÇAT
El MÀSTER EN POLÍTIQUES PÚBLIQUES DE SEGURETAT està adreçat als actors clau directament involucrats en el disseny de polítiques i en l’execució de programes o projectes de seguretat: comandaments del cos de Mossos d’Esquadra i de les policies locals; directius dels organismes públics i privats de seguretat i d’emergències; líders cívics, socials i polítics; funcionaris dels àmbits local, autonòmic, estatal o internacional; centres acadèmics i universitats; mitjans de comunicació; cooperants internacionals.
COMPETÈNCIES I OBJECTIUS ACADÈMICS
El MÀSTER EN POLÍTIQUES PÚBLIQUES DE SEGURETAT permetrà a l’alumne/a desenvolupar –en la seva activitat professional o acadèmica, de manera eficient, autònoma i flexible– un conjunt articulat i coherent de catorze competències vinculades directament als coneixements (sabers) i les habilitats (saber fer) requerits per al desplegament de polítiques públiques ajustades a la naturalesa canviant de les demandes actuals de seguretat.
Els objectius d’aprenentatge constitueixen el conjunt d’actituds, coneixements i habilitats, expressats en termes d’aprenentatge, que permetran a l’estudiant adquirir un domini avançat de les competències del Programa.
Competències |
Objectius d’aprenentatge |
1. Capacitat per analitzar les dinàmiques socials i territorials del fenomen urbà i metropolità actual. |
1.1 Identificar les característiques i els processos de la ciutat actual i com aquests traspassen els límits administratius.
1.2 Reconèixer les diverses dinàmiques de la ciutat actual: fragmentació, dispersió, reconversió d’usos del sòl o l’augment de la mobilitat.
1.3 Dotar-se dels instruments d’anàlisi per a comprendre la relació i les funcions dels nous agents urbans a la ciutat. |
2. Capacitat per comprendre l’organització política i administrativa de la ciutat i els nous instruments de gestió urbana. |
2.1 Comprendre el caràcter plurimunicipal de la ciutat funcional i la necessitat d’una escala regional de la gestió urbana.
2.2 Identificar els instruments de gestió urbana i les noves formes de governabilitat a escala local i regional.
2.3 Dotar-se de capacitat crítica per analitzar i elaborar noves propostes d’organització administrativa a través dels nous instruments de gestió. |
3. Capacitat per avaluar el procés de producció de riscs i desastres. |
3.1 Interpretar les característiques de les amenaces mediambientals.
3.2 Distingir la nova generació de riscs associats a les conseqüències incontrolades del desenvolupament tecnocientífic.
3.3 Examinar els elements clau en el procés de transformació dels riscs en desastres. |
4. Capacitat per avaluar el procés de producció de conflictes i violències. |
4.1 Reconèixer les manifestacions principals de conflicte en les relacions interpersonals.
4.2 Localitzar les manifestacions principals de conflicte en les relacions socials.
4.3 Examinar els elements clau en el procés de transformació dels conflictes en violències. |
5. Capacitat per avaluar el procés de producció d’(in)seguretat. |
5.1 Ponderar les condicions actuals d’efectivitat dels mecanismes de protecció cívica (destinats a garantir les llibertats fonamentals i la seguretat dels béns i les persones en el marc d’un Estat de dret).
5.2 Valorar les condicions actuals d’efectivitat dels mecanismes de protecció social (destinats a cobrir els riscs de malaltia, accident, vellesa desprotegida o exclusió social).
5.3 Mesurar els nivells de tolerància i/o aversió social als diferents riscs i conflictes. |
6. Capacitat per comprendre el fenomen de la inseguretat ciutadana. |
6.1 Valorar les propietats i els límits dels principals indicadors utilitzats per al mesurament de la inseguretat ciutadana.
6.2 Identificar els factors de risc que, en la seva manifestació extrema, deriven en les principals formes urbanes de violència i de delinqüència.
6.3 Reconèixer les interaccions entre les dimensions objectiva (risc real) i subjectiva (risc percebut) del fenomen social de la inseguretat ciutadana. |
7. Capacitat per avaluar el rol dels governs locals en la gestió de la seguretat. |
7.1 Revisar les principals polítiques públiques de seguretat ciutadana.
7.2 Valorar les millors pràctiques locals en la gestió de la seguretat.
7.3 Relacionar els elements necessaris per a elaborar un diagnòstic local de seguretat. |
8. Capacitat per revisar el rol de la justícia i la policia en la seguretat ciutadana. |
8.1 Valorar la intervenció de la justícia penal en el desenvolupament de les polítiques públiques de seguretat.
8.2 Analitzar la implementació dels nous models policials i llur incidència en la seguretat. |
9. Capacitat per dissenyar intervencions locals, en l’àmbit de la seguretat, concertades amb les institucions policials, altres institucions de govern, organitzacions no governamentals i la societat civil en general. |
9.1 Reconèixer les condicions de base per al desenvolupament d’una ciutadania compromesa, en les polítiques públiques de seguretat, mitjançant mecanismes de participació.
9.2 Identificar les responsabilitats pròpies dels diversos actors involucrats en les polítiques públiques de seguretat.
9.3 Descriure els elements necessaris per al disseny, l’execució i l’avaluació de mecanismes participatius, a l’àmbit local, en polítiques públiques de seguretat orientades a la consolidació del capital social i la reducció dels problemes de convivència. |
10. Capacitat per formular solucions sostenibles a la inseguretat urbana. |
10.1 Reconèixer les condicions bàsiques per a l’èxit de polítiques públiques que permetin minimitzar la violència i la delinqüència a les ciutats, bo i incidint en els corresponents factors de risc i sense accentuar la inseguretat de la ciutadania.
10.2 Identificar les condicions bàsiques per al desenvolupament de polítiques públiques de seguretat basades en el coneixement. |
11. Capacitat per desenvolupar sistemes integrats de seguretat. |
11.1 Conèixer el marc jurídic que regula el funcionament del sistema de seguretat pública.
11.2 Comprendre el funcionament del sistema d’autoritats en matèria de seguretat pública, la distribució de competències i els organismes de coordinació.
11.3 Distingir els elements necessaris per al disseny, l’execució i l’avaluació d’una estratègia integral de seguretat. |
12. Capacitat per formular polítiques d’articulació de la seguretat privada en el sistema de seguretat pública. |
12.1 Conèixer el marc jurídic que regula la seguretat privada.
12.2 Comprendre el funcionament de les empreses privades de seguretat.
12.3 Identificar els àmbits i les condicions de participació de la seguretat privada en la seguretat pública. |
13. Capacitat per desenvolupar procediments d’actuació conjunta dels serveis de seguretat i d’emergències. |
13.1 Conèixer el marc jurídic que regula l’atenció d’emergències.
13.2 Comprendre el funcionament dels organismes públics i privats d’atenció d’emergències.
13.3 Comprendre el funcionament dels telèfons únics d’urgències. |
14. Capacitat per desplegar dispositius de protecció civil. |
14.1 Conèixer el marc jurídic que regula la protecció civil.
14.2 Comprendre la funció dels diferents plans de protecció civil (territorials, especials…).
14.3 Descriure els components bàsics per a una gestió local dels riscs de desastre. |
DIRECCIÓ ACADÈMICA
El MÀSTER EN POLÍTIQUES PÚBLIQUES DE SEGURETAT ha estat elaborat pel Programa de Gestió de la Ciutat de la UOC, en col·laboració amb l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya.
Jaume Curbet, consultor internacional en temes de seguretat pública, director de l’Observatori del Risc i membre del Programa de Postgrau de Gestió de la Ciutat a la UOC, és el director acadèmic del màster.
El programa de sessions presencials serà coordinat per Àngel Abad, expert en temes de seguretat i antic assessor del Departament d’Interior.
REQUISITS D'ADMISSIÓ
Com a requisits són recomanables:
- haver cursat formació universitària o estar fent-ho;
- tenir coneixements d’usuari en l’ús d’instruments ofimàtics, així com d’Internet.
El fet que una part molt important de la formació es pugui dur a terme individualment amb participació en activitats on line afavorirà que les persones que no poden dedicar gaire temps a activitats presencials, a causa de les seves agendes professionals, puguin distribuir-se millor les franges que dediquen a l’aprenentatge en el marc d’aquest Màster.
L’experiència de la UOC ens mostra que, sense pèrdua en la qualitat de la formació, aquest format s’adequa molt bé a persones amb una jornada professional molt exigent, sobretot pel que fa a la necessitat de ser present en els seus respectius llocs de treball.
TITULACIÓ
Un cop superat el procés global d’avaluació, la UOC lliurarà un diploma de màster als participants que acreditin una titulació universitària legalitzada a Espanya. En cas de no disposar d’aquesta titulació, s’expedirà un certificat d’estudis.
PREU
4.500,00 €
MATRICULACIÓ
La matriculació al Màster s’ha d’efectuar abans del 15 de febrer de 2008.
Cal enviar per correu electrònic la sol·licitud de preinscripció (DOC) amb les dades de l’alumne/a a l’adreça: ispc.inscripcions.sij@gencat.cat.
Per a més informació, podeu trucar al telèfon 93 567 50 69.
|
