Com es produeix un incendi

Des del punt de vista físic i químic, un incendi s'origina per la concurrència d'una font de calor (energia), d'un material combustible i de l'oxigen de l'aire, en condicions determinades. Òbviament, la font de calor ha d'arribar a la temperatura d'inflamació del material i el material ha d'estar prou fragmentat per cremar. D'aquesta observació sorgeix la necessitat de controlar la combustibilitat i la inflamabilitat dels materials i les fonts de calor que ens envolten. La idea bàsica és valorar aquests dos factors conjuntament. Com més materials combustibles o inflamables, més restrictiu s'ha de ser amb les fonts de calor.

I una explosió, què és des del punt de vista físic i químic? Una explosió no és més que una reacció química molt ràpida.

Com es detecta un incendi

Un incendi, el poden detectar les mateixes persones, o es pot detectar, també, de forma automàtica (i encara, en algun cas el comportament dels animals pot alertar les persones de l'existència d'un incendi).

Les persones poden detectar un incendi per:

• La vista: Si veiem directament el fum o les flames en un lloc determinat.
• El tacte: Si en tocar un objecte determinat, com una porta o un aparell elèctric, el trobem força més calent del que és habitual.
• L'olfacte: Quan sentim l'olor característica de "cremat", que no és l'habitual, o una olor realment estranya.
• L'oïda: Si sentim el soroll característic de crepitació que acostumen a fer alguns combustibles en cremar.

Els incendis també es poden detectar de forma automàtica, és a dir, per mitjà de determinats aparells que ens indiquen de forma visual (llums) o sonora que s'ha produït un incendi. Aquesta indicació és el que anomenem alarma. Els aparells més estesos per detectar incendis són els detectors de fums.

L' alarma es dóna, normalment, als llocs on hi ha persones perquè aquestes actuïn en conseqüència, si bé a vegades l'alarma es dóna automàticament a empreses que actuen com a central d'alarmes, als Bombers, a la policia, etc., i en alguns casos, simplement, l'alarma es dóna a la façana de l'edifici. Perquè un accident per incendi no es faci gran, convé detectar-lo al més aviat possible, quan encara comença i és fàcil de controlar.

	Els detectors són com un vigilant permanent, que ens avisa en cas de foc, fum o molta escalfor

A Catalunya, l'ús dels detectors als habitatges encara no és habitual, però ja és normal trobar-los als centres comercials, als despatxos, a les indústries, etc. El detector ens avisa que passa alguna cosa: nosaltres hem de saber com haurem d'actuar després d'aquest avís. Els detectors són uns aparells que necessiten un petit manteniment per funcionar bé en una situació de risc.

Un detector col·locat en una habitació o en una sala poc freqüentada ens assegura una vigilància permanent d'aquell lloc. També és molt útil tenir-ne a les cambres o a les habitacions per dormir. És com si hi hagués un vigilant nocturn.

Com s'ha d'actuar en cas d'incendi

Quina ha de ser la nostra actitud, què hem de fer quan es produeix un incendi en un edifici? El primer i el més important és mantenir la calma i no deixar-nos endur pel pànic. Si ens trobem en un incendi, hem de trucar als Bombers, si podem, o hem de donar l'alarma de la forma que l'establiment hagi previst (per un polsador d'alarma, trucant a centraleta, etc.).

A continuació cal veure quina situació ens podem trobar.

Si hi ha fum

L' incendi en un edifici no és perillós només per les flames o la temperatura, tot i que moltes vegades les víctimes es veuen afectades per l'incendi a la mateixa habitació en què ha començat o a les habitacions properes. L' incendi també pot ser perillós perquè el fum s'escampa (horitzontalment i, sobretot, verticalment) per tot l'edifici, per falta de portes tallafoc (o perquè aquestes estan obertes) o per falta d'altres sistemes que impedeixin que el fum s'escampi per tot l'edifici.

En aquestes circumstàncies, l'incendi pot afectar moltes persones allunyades del punt on el foc ha començat, per culpa del fum que s'escampa per l'edifici. Les escales, sobretot, són el lloc que primer s'omple de fum (si no hi ha un sistema com les portes tallafoc) i, així, el fum impedeix que ningú les pugui utilitzar per allunyar-se del perill o sortir a fora.

El fum és la causa del 70% de les morts per incendi, mentre que les cremades només en causen el 20%. La resta de morts es deu a caigudes o a altres causes. El moviment del fum és la conseqüència del seu pes, que és inferior al de l'aire ambient, ja que el fum és a una temperatura superior.

Com hem d'evitar el fum?

	El fum s’escampa sobretot verticalment. Les escales són el primer lloc que s’omple de fum si no hi ha un sistema de portes tallafoc.

Podem mitigar els efectes del fum de la manera següent:

• Ens hem d'ajupir i caminar a quatre grapes. Ran de terra hi ha més oxigen i menys gasos tòxics.
• Sempre que sigui possible, si hi ha fum espès, hem de gatejar ran de paret per no perdre'ns ni desorientar-nos.
• Hem de procurar aguantar la respiració de manera intermitent per reduir la quantitat de fum aspirat.
• A més, si pot ser, ens hem de tapar la boca i el nas amb un drap o amb un mocador humit per no respirar aire molt calent.

Com hem d'impedir que el fum s'escampi?

L' edifici ha de disposar, com a elements estructurals integrats en el seu disseny, d'uns elements sectoritzadors i compartimentadors que evitin que el fum s'escampi sense control per l'edifici. Les portes són l'element clau: limiten de forma molt efectiva que el fum s'estengui i s'escampi. Per complir adequadament la seva funció, les portes tallafoc han d'estar tancades sempre o bé han de tancar-se automàticament en cas d'incendi. Totes tenen un temps màxim de resistència al foc (15 minuts, 30 minuts, 60 minuts, 90 minuts, etc.), durant el qual garanteixen que el foc no sortirà de l'habitació o del local on està confinat.

Les portes normals també poden ser una gran ajuda en cas d'incendi. En funció de la qualitat de la porta, poden tenir un cert temps de resistència al foc. I a més a més, si estan tancades, també impedeixen l'aportació d'aire que faci créixer l'incendi més de pressa. Per tant, en cas d'incendi convé tenir les portes tancades, perquè el fum no s'escampi i perquè no hi hagi aportació d'oxigen a l'incendi.

Si cal evacuar l'edifici

	Avisador d’alarma. Indiquen la situació dels botons polsadors i altres dispositius que donen l’alarma sense alertar directament els ocupants.
	Avisador sonor. Indica la situació dels botons polsadors o altres dispositius que alertin directament els ocupants mitjançant un senyal sonor.
	Telèfon a utilitzar en cas d’urgència. Indica la situació de qualsevol telèfon que permeti transmetre l’alarma

Per garantir la seguretat de les persones que l'ocupen, l'edifici ha de disposar d'uns mitjans d'evacuació proporcionats al nombre de persones que l'edifici o el local pot tenir, i adequats a la seva morfologia i a les seves característiques. És important que aquests mitjans no puguin quedar bloquejats ni inutilitzats pel fum i que els pugui utilitzar qualsevol persona en qualsevol circumstància. A part dels incendis, hi han altres situacions que poden fer necessària l'evacuació d'un edifici o d'un establiment, com, per exemple, una amenaça de bomba.

Per tant, tant els ocupants accidentals com els usuaris permanents dels edificis i locals públics han de tenir una informació prou àmplia per a les situacions d'emergència, en funció de la grandària i de les característiques de l'edifici. En qualsevol cas aquesta informació ha d'incloure com a mínim el següent:

• Les consignes o instruccions de comportament en cas d'alarma a l'edifici o al local (incendi, amenaça de bomba, etc.).
• La indicació dels mitjans a l'abast per transmetre l'alarma (en cas que descobrim un incendi) i la forma i el lloc a on s'ha d'avisar.
• El sistema o codi d'avís per transmetre l'ordre d'evacuació a tots els ocupants de l'edifici.
• La senyalització dels camins d'evacuació normals i de les emergències.
• La situació dels mitjans d'extinció que poden utilitzar els mateixos ocupants de l'edifici.

Encara que l'ocupació de l'edifici no sigui accidental (per exemple, el lloc on es treballa), també hi ha d'haver informació sobre els simulacres d'evacuació que es fan a l'edifici i sobre les pràctiques amb els mitjans d'extinció.

Si podem actuar davant d'un incendi

Un foc, al començament, es pot apagar amb relativa facilitat. En canvi, al cap d'uns minuts l'extinció es pot tornar difícil i ja l'haurà de fer personal expert. Per això és bo que no ens arrisquem i que valorem les possibilitats d'apagar l'incendi. Hem de saber fins quan és convenient que nosaltres mateixos intentem l'extinció i com podem extingir un incendi de manera ràpida i eficaç.

Els mitjans més comuns per apagar un foc són els extintors, les mantes, la sorra, els sifons, les boques d'incendi equipades o l'aigua. Per començar, aïllar l'incendi ens ajudarà a impedir que es propagui. Això, ho aconseguirem tancant les portes, enretirant de la vora altres objectes que puguin cremar amb facilitat o bé refredant l'entorn. Una altra forma de mitigar un incendi és eliminar-hi l'aportació d'oxigen. Per tant, hem d'evitar tenir les finestres i les portes obertes i sobretot hem d'evitar els corrents d'aire.

Si apaguem un incendi, hem d'estar molt alerta davant la possibilitat de quedar sense sortida. Hem d'estar preparats per abandonar el lloc de l'incendi i no ens hem de deixar atrapar pel foc o pel fum. Els estris més habituals dels edificis per extingir incendis són els extintors i les boques d'incendi equipades.

Extintors

	Equip de lluita contra incendis.
	Indica la situació d’un extintor d’incendis
	Indica la situació d’una boca d’incendis equipada.

En la gran majoria de situacions (per descomptat també a casa nostra), podem apagar l'incendi amb un extintor. Per tant, fóra bo que, abans d'haver d'utilitzar un extintor per necessitat, aprenguéssim a fer-lo servir. Cal llegir les instruccions d'ús i aprendre a fer-lo servir; és molt senzill. L' ús de la majoria dels extintors consisteix només a treure el passador de seguretat, prémer el gatell d'operació i dirigir el contingut contra la base de les flames.

És obligatori que els extintors de més de 3 kg tinguin una petita mànega de sortida de l'agent extintor, ja que la mànega en facilita molt l'ús. També han de tenir una vàlvula (pistola) per poder parar la sortida de l'agent extintor quan es vulgui.

Per fer front a un incendi, el més important és actuar amb serenitat. En la majoria de casos, pensar amb lògica i actuar amb rapidesa ens ajudarà a evitar un sinistre greu.

Els extintors més habituals que podem trobar en un edifici són aquests:

• Els extintors de pols polivalent: són els més utilitzats. S'anomenen polivalents perquè serveixen per apagar focs de tipus A, de tipus B i de tipus C (en un foc de tipus A cremen materials com la fusta, el paper, la roba, el carbó, etc.; en un foc de tipus B cremen líquids combustibles com el gasoil, la gasolina, l'oli, l'alcohol, etc.; en un foc de tipus C cremen gasos com el propà, el butà, el gas natural, etc.).
• Els extintors de pols convencional: serveixen per apagar focs de tipus B i de tipus C.
• Els extintors de diòxid de carboni (CO2): s'utilitzen per apagar focs de tipus elèctric i focs petits on no convé que quedin residus.

La cuina és el millor lloc per tenir un extintor. El millor és penjar-lo en un lloc ben visible.

Boques d'incendi equipades

Les boques d’incendi equipades poden trobar-se al replà de l’escala, al garatge, etc., i serveixen perquè els veïns les utilitzin en cas d’incendi.

Les boques són unes mànegues connectades a la xarxa d'aigua. Estan tancades dins d'unes caixes metàl·liques, amb la part de davant de vidre, que es pot trencar en cas d'incendi. N'hi pot haver al replà de l'escala, al garatge, etc. i serveixen perquè els veïns les utilitzin en cas d'incendi.

Hi ha dos tipus habituals de mànega de boca d'incendi, segons el diàmetre. Les mànegues de 25 mm de diàmetre tenen forma de tub quan estan plegades i deixen passar l'aigua sense estar del tot estirades; faciliten l'ús ràpid i simple, a l'abast de qualsevol ocupant de l'edifici. Les mànegues de 45 mm de diàmetre queden planes quan estan plegades i han d'estirar-se totalment per utilitzar-les; per tant, no són d'ús tan ràpid i senzill.

En alguns establiments o locals hi ha sistemes d'extinció automàtica d'incendis. El sistema més estès és el dels ruixadors automàtics, que provoquen una mena de pluja en el lloc on hi ha l'incendi.

Per actuar amb seguretat

La fatalitat dels incendis en els edificis pot tenir múltiples raons i variar d'un tipus d'edifici a un altre. No obstant això, es poden establir alguns punts sobre els quals s'hauria de basar l'actitud preventiva, prudent i positiva que ha d'evitar els incendis i reduir les seves conseqüències.

Per evitar els incendis

• Hem d'actuar sobre les causes: no hem de deixar-nos cigarrets encesos, ni adormir-nos mentre fumem, ni deixar a l'abast dels nens mistos i encenedors, ni sobrecarregar la instal·lació elèctrica, ni tenir els aparells elèctrics en mal estat, ni situar les estufes a qualsevol lloc, ni descuidar el manteniment correcte de les instal·lacions de gas, ni utilitzar de qualsevol manera els productes inflamables i les benzines, i hem de netejar periòdicament la xemeneia, etc.
• Hem de reduir la quantitat i la inflamabilitat dels materials, i no els hem de posar a la vora de les fonts de calor: no hem d'amuntegar papers, fustes, draps, trastos i andròmines, i encara menys a la vora de les fonts de calor; hem d'emmagatzemar correctament els productes inflamables i les benzines. Les cortines, la roba de llit, els mobles entapissats afavoreixen la propagació del foc; els olis calents i l'abundància de greix afavoreixen l'inici de l'incendi, etc.

Per reduir les conseqüències de l'incendi

• Hem de tenir uns mitjans de protecció (extintors, boques d'incendi equipades, portes tallafoc, etc.) proporcionats al risc.
• Hem d'actuar adequadament, segons unes consignes ja establertes, que han de deixar poc marge a la improvisació:
• Si detectem una olor sospitosa o una superfície massa calenta, hem d'avisar els responsables de l'establiment o el personal de seguretat.
• Si descobrim un foc, hem de donar l'alarma pel mitjà disponible a l'establiment (responsable, personal de seguretat, telèfon, polsadors d'alarma, etc.).
• No hem de cridar ni posar-nos nerviosos. La millor manera d'ajudar és mantenir la calma, actuar amb serenitat.
• Si decidim atacar el conat d'emergència, ho hem de fer saber, i no hem de córrer riscos innecessaris.

Consignes generals

• Són perillosos tant el foc mateix com el fum, que pot arribar a asfixiar. Si el fum ens arriba a envoltar, ens hem d'ajupir i anar de quatre grapes. El fum sempre va cap amunt.
• L' ascensor, en cas de foc, es pot convertir en una presó mortal: en un incendi podem anar a parar al pis on hi ha foc, o bé una falla de subministrament elèctric pot deixar l'ascensor entre dos pisos i exposar-nos a un greu perill d'asfíxia. Sempre val més utilitzar les escales. La consigna és que no hem d'utilitzar mai l'ascensor en cas d'incendi. Hem de recordar-nos d'on es troben les escales d'emergència i les hem d'utilitzar per anar al pis de sota de l'incendi i al carrer.
• Llevat dels casos en què sortir és impossible, l'evacuació s'ha de fer sempre cap avall, no cap amunt.
• No hem de baixar per l'escala si veiem que hi ha fum. En aquest cas hem d'entrar a casa, tancar-nos i col·locar draps humits a les escletxes de la porta per impedir que el fum hi entri.
• En cas d'evacuació, no hem de recollir els objectes personals: això ens faria perdre un temps meravellós, el temps que ens pot salvar la vida.
• No hem d'obrir cap porta si creiem que hi ha foc al darrere. Hem de comprovar que la porta no sigui calenta abans d'obrir-la i hem de mirar si en surt fum per sota.
• Hem de fixar punts de trobada amb els acompanyants.

	Porta d’emergència. Senyalitza les portes que s’han d’utilitzar en cas d’emergència.
	Sortida d’emergència: cal pressionar la barra per sortir. La trobareu damunt les portes d’emergència provistes d’aquest mitjà d’obertura.

Evacuació d'emergència

• Quan siguem en un edifici públic, ens hem de fixar on es troben les sortides d'emergència.
• Hem d'estar alerta a qualsevol tipus de senyal acústic i seguir les instruccions que ens donin.
• De pressa i sense córrer, ens hem de dirigir a la sortida més propera seguint la senyalització (no hem de tornar pas a la sortida per on hem entrat ni a la que dóna més prop del cotxe). Un cop iniciada l'evacuació, no hem de tornar enrere.
• En cas d'evacuació, és recomanable que les dones que portem taló alt i prim ens traguem les sabates.
• No hem de cridar ni posar-nos nerviosos. La millor manera d'ajudar és mantenir la calma, actuar amb serenitat i sortir de l'establiment sense precipitació.
• Hem de conèixer els mitjans d'evacuació més ràpids i segurs: els normals i els d'emergència, per si els normals estan bloquejats pel foc o pel fum.



Senyalització de trams de recorregut d'evacuació que condueixen
 a les sortides d'emergència

Si ens trobem sense sortida

• Rumiem.
• Hem d'anar a quatre grapes entre el fum, retenir la respiració i tancar els ulls quan puguem. Ens hem de posar un mocador o roba mullada tapant el nas i la boca, per respirar més fàcilment.
• Hem de deixar les portes tancades entre nosaltres i el fum. Taparem les possibles entrades de fum amb roba, mantes, coixins posats a les escletxes de les portes. I les mullarem si tenim aigua. Hem d'aturar l'aire condicionat i tapar qualsevol forat per on el fum pugui entrar.
• Hem de buscar una habitació amb una finestra que doni a fora. Si pot ser, traurem el fum del local obrint la finestra, mitjançant la ventilació de la sala de bany, etc.
• Hem d'omplir la banyera: la podríem necessitar per mullar el lloc on som.
• Hem de llançar aigua a les superfícies calentes (parets, portes, etc.), amb una galleda o un estri equivalent. Si el foc és just a fora, traurem les cortines i mullarem la finestra.
• Si el telèfon funciona, hem de trucar als Bombers (085/080) i dir-los on som, encara que ja hagin arribat.
• Si som més amunt d'un primer pis, no hem de saltar per la finestra. Tenim més possibilitats de sobreviure si esperem que ens rescatin.
• Tinguem calma, l'ajut pot arribar de seguida.