Els infants, per la seva inexperiència, i la gent gran, per la disminució de les seves facultats, són els més exposats a patir un accident.

Els accidents són la primera causa de mortalitat dels nens d'1 a 14 anys.

La prevenció dels accidents infantils és cosa dels pares, dels educadors, del personal sanitari, etc. Però a la vegada competeix als poders públics, que han de garantir que s'apliquen les mesures de seguretat pertinents en els llocs per on el nen es mou: a la llar, al carrer, al cotxe, quan fa esport, etc.

Si prenem les precaucions necessàries, si som prudents i preveiem qualsevol nova situació de perill, podrem estimular el desenvolupament psicomotor del nen, la seva ànsia d'experimentar i de conèixer i a la vegada podrem evitar els accidents i les seves conseqüències.

Els accidents més usuals en aquest grup d'edat, el dels nens d'1 a 14 anys, acostumen a ser els següents:

Les cremades

Els accidents per cremades acostumen a originar-se per una negligència nostra: una imprudència, falta d'atenció, falta de reflexió o de sang freda. Per evitar aquest tipus d'accidents, tindrem presents mesures com les següents:

A la cambra de bany

• Hem d'omplir la banyera primer amb l'aigua freda i després amb l'aigua calenta, fins a obtenir la temperatura que volem.
• No hem de deixar mai el nen sol a la cambra de bany: així evitarem que jugui amb les aixetes de l'aigua calenta i s'hi cremi.

A la cuina

La cuina és el lloc més perillós de tota la casa i, per tant, el lloc on hem de prendre les màximes precaucions. El millor consell és que apartem, tant com sigui possible, les criatures de la cuina; que impedim que es converteixi en un lloc per jugar-hi. Atenció als detalls següents:

• Sempre hem de tombar els mànecs de les paelles i les nanses de les cassoles cap endins; així evitarem que el nen es cremi intentant agafar un mànec o una nansa, i també evitarem que es pugui tirar pel damunt sopa, aigua, oli, etc. calents.
• Hem de tancar la flama del gas quan no hi hagi cap olla al damunt.
• Hem d'enretirar qualsevol recipient calent de la punta del marbre o de la taula, perquè el nen, que passa corrents pel costat i rellisca i mira de no caure, s'hi pot agafar i abocar-se el recipient pel damunt.
• Hem de vigilar de no ensopegar amb el nen quan portem el menjar calent o la cafetera a la taula.
• Hem d'ensenyar a la mainada que no han de tocar les claus de pas de la cuina ni de les estufes.

A les habitacions

	Durant els dos o tres primers anys la seguretat del nen depèn totalment de la família i del fet que li haguem creat un entorn segur.

• Hem de protegir els endolls, perquè el nen no hi pugui ficar els dits.
• No hem de tapar mai els llums amb un drap o amb paper per atenuar-ne la claror, perquè el drap o el paper poden produir un incendi.
• No hem de deixar mai un aparell de calefacció mòbil a l'habitació dels nens. Encara que el deixem en el racó adequat, els nens el poden desplaçar cap a les cortines, els cobrellits, etc. i originar un incendi.

A la sala d'estar - menjador

• Hem de protegir la llar de foc amb un paraflames, perquè el nen, jugant, no pugui caure-hi i també perquè les espurnes no puguin provocar un incendi.
• No hem de deixar cap joguina al damunt de la llar de foc: el nen pot enfilar-se per agafar-la i caure damunt del foc.
• Hem de treure de l'abast dels nens els mistos, els encenedors i els cigarrets encesos, perquè el nen els pot fer servir de joguina.
• Hem de vigilar els aparells de calefacció de flama oberta o incandescents, perquè la flama pot encendre la roba del nen, tot d'una, per contacte.
• Hem de parar compte a l'estabilitat del braser, perquè pot caure damunt del nen per un cop.
• Recordem que les plaques elèctriques desconnectades encara segueixen calentes durant un temps i que la criatura s'hi pot repenjar per aixecar-se del terra.
• En general, hem de procurar que la roba dels nens més petits sigui de cotó o llana, teixits que no s'encenen amb facilitat. Hem de procurar utilitzar com menys millor, doncs, les fibres sintètiques i la roba molt baldera, que és el que s'encén amb més facilitat.

Les electrocucions

Algun nen s'ha enrampat o s'ha electrocutat per un contacte indirecte, generalment per culpa d'un electrodomèstic mal instal·lat o amb un defecte d'aïllament. No és un accident típic d'aquesta edat; de fet, una mala instal·lació, un defecte d'aïllament poden afectar igualment una persona adulta. En aquests casos, acostuma a ser important que el medi sigui humit: peus molls, aigua al terra, etc.

Els exemples següents, desgraciadament, li sonen a tothom: la nena que era dins la banyera i va agafar un eixugador de cabells connectat al corrent; la criatura que torrava el pa per esmorzar i va tocar la torradora amb els peus molls sortint de la dutxa; el nen que va aparèixer inanimat sobre la tapa d'una rentadora en funcionament.

Hi ha tres tipus d'accident característics de la mainada, tots tres ocasionats per contacte directe. En primer lloc, hi ha la criatura que, jugant, toca amb les mans un conductor pelat, o les potes d'un endoll que sobresurten de la base de connexió, o la part metàl·lica del portabombetes d'un llum que estava encès. El segon tipus és molt freqüent: el nen que, anant de quatre grapes, troba per terra la presa femella d'una prolongació connectada a la xarxa elèctrica per l'altra punta i se la du a la boca. El tercer tipus: el nen que fica un objecte metàl·lic (unes tisores, un clip dels cabells, una agulla de fer mitja, etc.) als forats d'una presa de corrent.

A més, hi ha el cas del nen que toca un cable d'alta tensió, en enfilar-se en una torre, o bé perquè el cable havia caigut a terra.

Les caigudes

El nen més grandet cau perquè s'havia enfilat on no ho havia de fer: una finestra, la barana d'un balcó, un arbre, el forat  de l'escala, una escala de mà, una taula, etc.

Els nens cauen perquè són inesgotables i tenen una gran curiositat, i llavors arriba el moment que sobrepassen els nostres esforços per mantenir-los vigilats i allunyar-los de possibles riscos. És molt important, doncs, en aquest tipus d'accident, el medi: el disseny de les baranes, les escales, les finestres, etc. pot afavorir que hi hagi un accident.

A peu pla, el nen que comença a caminar cau perquè no té estabilitat, no té seguretat, circumstàncies pròpies de l'aprenentatge. El nen més gran cau per una relliscada o una trompada, pròpia de l'esverament de l'edat, o jugant amb els companys o els germans. Hi ha algunes circumstàncies que sovint afavoreixen les caigudes: els terres que rellisquen (un terra massa encerat o que s'hi ha vessat algun líquid), les catifes o les estores no fixades al terra, les banyeres que no tenen res per impedir la relliscada, les joguines o els objectes escampats pel terra, la mala il·luminació dels corredors o les escales, etc.

També hi ha les caigudes de diferent nivell. El nen més menut cau perquè no estava ben protegit al bressol, perquè no estava ben subjecte a la trona o al cotxet, etc. El lactant, forces vegades, cau del llit mentre li canviem la roba i el deixem sol només un instant o cau de la plataforma on el vestim; també cau per descuit de la persona gran que el té als braços.

Els talls i els aixafaments

Els talls es produeixen per culpa dels estris manuals: els ganivets, les tisores, els obrellaunes, etc. Aquests estris, gairebé sempre, fan només un tall, més o menys important. Els estris mecànics o elèctrics, com les maquinetes de trinxar carn o verdura, les batedores, les màquines de tallar gespa, etc., poden produir, en canvi, l'aixafament o l'amputació dels dits.

Hi ha altres accidents molt greus. Els accidents d'ascensor acostumen a ser greus, sovint mortals o incapacitants, ja que provoquen l'amputació o un gran traumatisme de les extremitats. Un nen empresonat per una porta de garatge pot patir lesions mortals. La succió del drenatge d'una piscina dóna lloc a una rara lesió d'evisceració per l'anus amb perforació intestinal.

Les intoxicacions

	El risc d'intoxicació és cada cop més freqüent, a causa del gran nombre de productes tòxics que tenim al nostre abast. la majoria de les intoxicacions i els enverinaments es deuen a la negligència i a la poca atenció que posem a l'hora d'utilitzar-los i guardar-los

Les intoxicacions, les acostuma a provocar la ingestió de medicaments, de productes de neteja i de pesticides. Les principals precaucions són les següents:

• Hem de guardar els medicaments fora de l'abast de la mainada.
• També hem de guardar fora del seu abast els productes domèstics tòxics (lleixiu, salfumant, aiguarràs, etc.). Aquests productes, no els hem de posar mai dins d'ampolles d'altres begudes. Els hem de deixar en el seu envàs original, ben etiquetat, amb la indicació que són tòxics. Els taps de seguretat no s'han d'inutilitzar.

L'asfíxia

L'asfíxia acostuma a deure's a un ofegament o a la presència de cossos estranys. Les principals precaucions són les següents:

• No hem de deixar a l'abast del nen cap objecte petit que es pugui ficar a la boca (un botó, una medalla, un cigró...).
• Hem de vigilar que el nadó no s'ofegui amb la roba del llitet o amb el coixí.
• No hem de deixar a l'abast del nen cap bossa de plàstic, que li pot servir de joguina ficant-hi el cap i el pot asfixiar.

 

Les asfíxies per aspiració de cossos estranys són un tipus d'accident propi dels nens petits. Afecta especialment els nens d'entre 1 i 2 anys.