Al bosc
	Als càmpings
	Als correfocs
	A les fogueres
	Amb elements pirotècnics
	A la natura i en els esports d'aventura
	A la platja

Al bosc

Amb l'arribada de l'estiu, el bosc es converteix en un espai de lleure i tranquil·litat. Allunyats de les nostres activitats quotidianes i en contacte amb la natura, moltes vegades oblidem que la negligència al bosc pot comportar riscos i conseqüències greus. Per això, si decidim passar les vacances en contacte amb la natura, cercant-hi descans i esbarjo, haurem de prendre les mesures següents, per prevenir que no hi hagi cap incendi:

• Hem de muntar el campament en una clariana del bosc o en una zona neta de vegetació.
• Si utilitzem un llum que vagi amb gas o amb un líquid inflamable, l'hem de penjar en un lloc que no comporti risc o l'hem de posar al terra, en algun lloc horitzontal i sense vegetació.
• Quan ens n'anem una estona del campament, hem de deixar els llums i els fogons ben apagats.
• Hem de deixar refredar els pots de cuinar abans de posar-los en contacte amb materials combustibles.
• Hem de tenir aigua preparada per si es cala foc.
• No hem de llençar deixalles ni, sobretot, vidre al bosc.

Consells generals davant d'un incendi forestal

	És recomanable tenir una franja neta de vegetació, amb les branques baixes esporgades, al voltant de la casa.

En alguns casos no hi ha manera de poder-se escapar d'un foc forestal. Quan aquesta situació és inevitable, els danys i fins i tot la mort es poden evitar seguint els següents consells:

• Hem de dominar el pànic.
• No hem de córrer cegament o innecessàriament, si el camí per escapar no està clarament indicat. Ens hem d'allunyar del front del foc pels costats i descendir tant com puguem.
• Hem d'entrar a la zona ja cremada: per fer-ho, ens hem de tapar tota la pell al descobert, hem de respirar profundament unes quantes vegades i travessar el front de flames de pressa.
• Hem de regular-nos la respiració per no inhalar fum espès: hem de respirar amb inspiracions poc profundes i lentes, agafant l'aire de prop de terra.
• Hem de protegir-nos de la radiació de calor buscant una rasa, un roc gran, un llac o un corrent d'aigua, una bassa, un vehicle o una construcció. No hem de buscar refugi als dipòsits d'aigua elevats; ni en pous o coves, ja que l'oxigen s'hi pot acabar de seguida.
• En cas de perill imminent ens hem d'estirar a terra de bocaterrosa en un lloc que no cremi. Ens podem protegir darrere de rocs grans o grans troncs caiguts.
• Hem d'evitar sempre les zones de pendent, els colls o les gorges, els ports de muntanya, les valls estretes, les fondalades.
• Si el foc ens empaita enfilant-se per la muntanya, o seguint la direcció del vent, hem d'evitar que ens atrapi fugint-ne de costat.
• Si anàvem a peu i el foc ens envolta, no hem d'abandonar mai el camí o la carretera. Si la via té més de 12 m d'amplada, ens hem d'ajupir per respirar l'aire fresc de sota i esperar que el foc passi.
• Si pot ser, hem de córrer pel camí a refugiar-nos en un tros que ja hagi cremat. Hem de tenir molta serenitat: sempre hi ha un moment que les flames decreixen, i llavors podem provar de passar corrents a la banda cremada per on el foc sigui més petit.
• Per travessar les flames, el millor és mullar-nos la roba i protegir-nos la cara amb un drap humit, per no respirar l'aire roent de l'incendi.

Sobreviure dins d'un vehicle

Si anem amb cotxe i ens trobem envoltats pel foc, no hem de deixar el camí o la carretera, no hem d'intentar creuar el front de foc: tancarem les finestres, encendrem els llums i tocarem de tant en tant la botzina perquè cap cotxe que s'acosti a través del fum pugui topar contra nosaltres. No hem d'abandonar mai la calçada: podria ser fatal.

Aturem-nos! No hem de conduir a través del fum. Hem d'aparcar al costat del camí o, si no és un camí, al lloc més espaiós que puguem trobar. No hem d'aparcar damunt de l'herba alta o el sotabosc. Hem d'encendre els llums, tancar les finestres i les obertures d'aire i tapar les escletxes. No ens hem de moure de dins el cotxe. És el millor lloc que tenim per protegir-nos de la calor de l'incendi. Hem d'estirar-nos al terra del cotxe i cobrir-nos tota la pell que ens queda al descobert. No hem de sortir del cotxe fins que el foc principal hagi passat.

El lloc més segur és l'interior del cotxe. Contràriament al que la gent pensa, és raríssim que el dipòsit de gasolina exploti.

No hem d'aparcar el vehicle en zones amb vegetació gaire alta, sobretot si du catalitzador, perquè l'alta temperatura que té pot encendre la vegetació.

Si casa nostra es veu amenaçada

	La seguretat d’una casa depèn d’on estigui situada, dels materials amb què estigui construïda i de la quantitat de combustible que hi hagi a la vora

Una construcció, normalment, ofereix prou protecció durant el pas del front del foc, encara que més tard s'encengui, ja que ens pot protegir de l'escalfor radiant i del fum.

Quan veiem avançar un foc a menys de dos quilòmetres de casa, ens hem de preparar per abandonar-la si tenim una sortida segura en direcció contrària al front del foc i hem de cercar refugi al poble, a la platja o en un altre lloc segur. Hem de deixar ben tancades totes les portes, les finestres i els balcons.

És molt difícil que una casa d'obra es cremi amb el pas d'un foc. Si decidim quedar-nos a casa, hem de recordar el següent:

• Hem d'enretirar tots els objectes combustibles del voltant de la casa, els mobles de jardí i els para-sols.
• Hem de tancar les golfes i també els respiralls de la cornisa i del celler.
• Hem de col·locar gibrells grans de plàstic, llaunes o galledes al voltant de la casa i omplir-los d'aigua.
• Hem de col·locar les mànegues de regar el jardí de tal manera que arribin a qualsevol lloc de la casa.
• Si tenim bombes portàtils de gasolina per treure l'aigua de la piscina, ens hem d'assegurar que siguin al seu lloc i que funcionin.
• Hem de tancar les finestres i les portes de la casa perquè no hi entrin brases portades pel vent. Hem de tancar també les portes de dins de casa perquè no hi hagi corrents d'aire.
• Si tenim temps, hem de treure els tapissos i les cortines. Hem de tancar les finestres venecianes o els porticons resistents al foc, per reduir l'acumulació d'escalfor irradiada a l'interior de la casa.

No hem de quedar-nos a ruixar el jardí per salvar-lo. L' únic que faríem seria malgastar l'aigua que es podria emprar en l'atac directe al foc, i podríem perdre temps per fugir.

Col·laboració amb els mitjans d'extinció

Els dipòsits BRA (base remota d’atac) permeten fer una instal·lació d’aigua en llocs on l’incendi forestal és de difícil accés.

Si anem amb el cotxe per ajudar en l'extinció, hem de deixar-lo ben arraconat, orientat cap a la sortida, amb els vidres tancats perquè no hi entrin guspires, però amb les portes sense bloquejar i les claus al contacte per si algú l'ha de treure en cas de perill o per si fa nosa.

Si coneixem bé el terreny, podem col·laborar amb els mitjans d'extinció indicant-los els camins i les dreceres més ràpids per acostar-se a l'incendi.

Per evitar riscos innecessaris i per no destorbar els treballs d'extinció, no hem d'acostar-nos només a mirar.

Si som responsables, disciplinats i ens considerem capaços, podem col·laborar en les tasques d'extinció tenint present que la unió fa la força. Hem de fer la tasca encomanada en grup, mai sols. Hem de vigilar en tot moment la direcció del foc, el sentit del vent i hem de preveure sempre una sortida clara i segura en cas d'emergència.

Quan els hidroavions aboquin l'aigua, hem de buscar protecció darrera d'alguna roca o d'algun arbre perquè el fortíssim impacte de l'aigua no ens pugui ferir greument.

Als càmpings

L' acampada lliure està prohibida a gairebé tot el territori. En els municipis on es permeti, hem de respectar les normes següents, que també valen com a normes generals per als campistes:

• La tenda no s'ha de situar sota un arbre solitari o sota l'arbre més alt del bosc, ni en una riera ni a la vora d'un penya-segat.
• No hem de fer foc a menys de 500 m de terrenys forestals, llevat de les àrees especialment indicades.
• Hem de portar sempre una farmaciola d'emergència.
• Hem d'haver previst el subministrament d'aigua potable i la manera de resoldre la qüestió de la higiene.

Als correfocs

La recuperació i la proliferació dels tradicionals correfocs i l'augment dels accidents que es produeixen durant la celebració d'aquestes festes exigeixen cridar a la prudència i informar amb amplitud, perquè puguem gaudir participant en aquests espectacles sense patir ni provocar riscos innecessaris.

Consells per als veïns

	Cal muntar un servei d’ordre i suport al llarg de tot el correfoc i evitar carrers estrets i sense sortida.

• Perquè no hi hagi accidents, hem de treure del carrer qualsevol obstacle que pugui destorbar el recorregut del correfoc, com, per exemple, els testos amb plantes, les bosses d'escombraries, les taules, les cadires, etc.

• Hem d'enretirar els nostres vehicles de la zona per on passarà la cercavila de foc, perquè la gent no hi pugui prendre mal i perquè no es produeixin desperfectes als cotxes.
• Hem de tancar les portes, les finestres i els balcons i protegir les obertures per impedir que ens entrin coets i guspires, que podrien causar un incendi.
• Hem de recollir la roba estesa i plegar els tendals per prevenir que es puguin encendre.
• Per més que els assistents al correfoc ens demanin aigua per mitigar la calor, no n'hem de llançar. Així evitarem que la pólvora es mulli i exploti o que surti en direcció inesperada en lloc de cremar-se.

Consells per a les persones que segueixen el correfoc

• Ens hem d'informar bé dels llocs per on passarà el correfoc i hem de seguir les recomanacions dels organitzadors i dels serveis d'ordre, perquè la participació en el correfoc sigui una festa completa.
• La roba més idònia per participar en un correfoc és la de cotó, amb mànigues i pantalons llargs, un barret de roba i unes sabates esportives de pell que ens agafin fort els peus.
• Si per qualsevol circumstància se t'encén la roba, tira't a terra i rodola per apagar les flames. Sobretot, no corris, perquè les flames s'escamparien i serien més virulentes.
• Hem d'esperar la comitiva del correfoc en carrers amples i evitar, en la mesura que ens sigui possible, les aglomeracions i els taps de la gent.
• Hem de col·laborar amb l'organització no demanant aigua als veïns. Així evitarem taps i relliscades i també evitarem que la pólvora es mulli i exploti en lloc de cremar-se.

A les fogueres

La nota més viva de la festa de Sant Joan són les fogueres, costum molt estès per tot el nostre país. Gaudim de les fogueres, amb la necessària garantia de protecció per a tothom.

Lloc a escollir

• No hem de situar la foguera a menys de 15 m de la façana de cap edificació.
• Està prohibit fer foc a tots els terrenys forestals de Catalunya, tant si estan poblats d'espècies arbòries com si no, i a la franja de 500 metres que els envolta.
• Sobretot, hem de vigilar el pas de les línies elèctriques, telefòniques, etc.
• Si pensem fer la foguera en un solar, abans haurem de deixar-lo net de bardisses o de materials inflamables.
• Si la volem fer al carrer, hem de procurar que hi hagi obert un pas per als vehicles d'urgència.
• Per no fer malbé el paviment, haurem de posar-hi terra o sorra (un mínim de 10 cm de gruix). Si el paviment és d'asfalt, aquesta precaució és imprescindible, de la mateixa manera que és obligatori el permís de l'ajuntament.
• No hem de fer la foguera prop d'un envà pluvial, ja que la dilatació provocada per la calor podria enderrocar-lo.

Materials

• Hem d'anar amb compte amb el que cremarem. Han de ser coses que deixin brasa, sobretot de fusta.
• No hem de cremar-hi papers ni teixits, perquè el vent els pot enlairar. No hem d'utilitzar mai bidons, llaunes o esprais, ja que poden explotar, ni pneumàtics ni plàstics, pels seus efectes contaminants.
• En general, hem de fer la foguera petita i, si sobren materials, anar-los-hi afegint a poc a poc.
• Encara que sigui més lent i menys espectacular, hem d'encendre la foguera per diferents focus, de paper, de palla, etc. No hem de fer servir mai gasolina ni qualsevol líquid inflamable.
• Si fa vent, és millor que deixem la festa per un altre any, no la convertíssim en una tragèdia.

Consells als veïns

• Hem de tenir molt de compte que tots els edificis veïns tinguin les finestres i els balcons tancats, no fos cas que les guspires o algun coet perdut entressin en algun habitatge i provoquessin un incendi.
• També hem de plegar els tendals que hi pugui haver a les terrasses.
• Hem de respectar la distància de 15 metres respecte dels cotxes aparcats. No hem de permetre mai que ningú salti damunt les brases.
• Necessitem un permís: hem de comunicar a l'ajuntament la situació de les fogueres.

Apagament de la foguera

• Hem de tenir en tot moment algun mitjà per apagar la foguera (galledes d'aigua, mànegues, extintors, etc.).
• Hem de vigilar la foguera fins que quedi del tot extingida i, sobretot, hem de ruixar el caliu perquè no hi pugui haver accidents.

Amb elements pirotècnics

Amb posterioritat a la realització l'any 1996 de la publicació Seguretat familiar: Guia per a la prevenció d'accidents i incendis a la llar i el lleure, reproduïda en aquestes pàgines, s'ha aprovat una nova classificació dels articles pirotècnics.

L' estiu, amb el bon temps, la calor i les nits de cel clar, és una època idònia per celebrar festes i revetlles en què l'atractiu principal és, a part de la música, l'espectacularitat dels focs d'artifici i la crema de les tradicionals fogueres. Aquestes celebracions proliferen i l'ús d'articles pirotècnics s'hi ha incrementat, de manera que cada vegada es produeixen més accidents.

	Exemple de productes pirotècnics de la classe 1
	Bombetes japoneses
	Sorpreses
	Fulminants de pirotècnia (piules)
	Sortidors petits
	Exemple de productes pirotècnics de la classe 2
	Volcans
	Correcames
	Rodes
	Coets

Les estadístiques demostren que els errors i les imprudències que es cometen amb els petards són, en bona mesura, els culpables dels greus accidents que es produeixen, accidents que es poden evitar amb una informació correcta.

Normes de seguretat

Per a la nostra seguretat i la de la nostra família, hem de comprar els productes pirotècnics als establiments que en tinguin autoritzada la venda.

• Els productes pirotècnics no es poden vendre als menors de 14 anys, sigui quina sigui la classificació que els correspongui.
• Els productes de la classe 1, els poden utilitzar els nens sempre que hi hagi persones grans que els vigilin. Són productes de la classe 1 les bombetes japoneses, les bengales i els sortidors petits, les sorpreses, els fulminants de pirotècnia, els articles de detonació fins a 0,5 grams de mescla detonant, els voladors infantils amb el mateix límit de mescla detonant o color i similars.
• Els productes de la classe 2, només poden utilitzar-los les persones de més de 18 anys. Són productes de la classe 2 les fonts, les rodes, els volcans, els tubs xiuladors, els correcames, les bengales, les candeles romanes, la traca amb una càrrega unitària de 2 grams i una càrrega final de fins a 20 g, els coets i altres articles de detonació amb una quantitat de mescla detonant entre 0,5 i 15 g, el tret de carcasses en tubs de cartró amb un pes màxim de 100 g de color i similars.
• Els productes de la classe 3, només els poden manipular els especialistes. Inclou tots els altres productes de pirotècnia recreativa, que pot utilitzar exclusivament el personal que pertanyi a un taller de pirotècnia autoritzat. Hi pot haver perill si els utilitzen persones no especialitzades.

Consells sobre l'ús dels articles pirotècnics

Els focs artificials resultaran més brillants i més espectaculars si els disparem d'esquena a la direcció del vent i, a més, evitarem el risc de cremades per l'acció de les espurnes.

• No ens hem de guardar cap article pirotècnic a les butxaques. Es poden encendre i explotar-nos al damunt.
• No hem de posar mai la cara ni cap membre a sobre o davant de qualsevol article pirotècnic encès. Si ho fem, podem patir greus cremades, accidents oculars i/o traumatismes.
• Procurem encendre el ble per l'extrem, perquè ens doni temps d'enretirar-nos.
• Les candeles romanes que no estiguin provistes de mànec especial, hem de fixar-les en un forat o en un test amb terra o amb sorra per no cremar-nos.
• Els coets voladors, no els hem de disparar mai agafats de la mà, ni amb la barnilla trencada, ni en un lloc amb risc d'incendi (a la muntanya, a llocs amb arbustos secs, etc.). Hem de disparar-los col·locats en una posteta, preparada convenientment amb armelles. Així evitarem fer-nos mal o provocar un incendi.
• Si l'article falla en encendre'l, no l'hem de tocar fins que no hagin passat 30 minuts. L' hem d'inutilitzar deixant-lo en remull durant una nit.
• No hem de llançar coets, globus o altres artefactes que continguin foc a menys de 500 m del bosc. Podríem calar-hi foc i provocar un incendi forestal.
• Hem de tancar les portes i finestres quan hi hagi focs d'artifici al carrer. Així evitarem el risc que el nostre habitatge s'encengui.
• Quan utilitzem focs artificials, hem de vigilar que no hi hagi a la vora líquids inflamables. S'encenen fàcilment i els vapors poden explotar.
• No hem de llançar cap petard contra algú altre. Podem ferir-lo greument.
• No hem de tallar el tro final d'una traca. La seva explosió fora de la traca ens podria fer molt de mal.
• Hem de fixar bé les rodes d'artifici. Així evitarem que cremin incontroladament.
• No hem de ficar trons dins de totxanes ni ampolles, perquè, en explotar, fan metralla que surt incontroladament.
• No hem de tirar cap coet amb la canya trencada, perquè sortirà en una direcció inesperada i pot explotar malament.

A la natura i en els esports d'aventura

Si gaudim de la natura, és important que la conservem i que ho fem amb seguretat.

Preparació física

	Cada activitat té unes tècniques pròpies, que hem de conèixer com cal. Siguem conscients de les nostres limitacions. No hem de sobrevalorar la nostra capacitat física i tècnica.

Si practiquem algun esport, hem de preparar-nos físicament, de forma progressiva, fins que aconseguim l'enduriment, l'agilitat, la destresa, la força i la resistència necessàries per a l'esport que pensem practicar. Hem de deixar un marge de seguretat ampli quan valorem les nostres forces per fer un tipus d'activitat determinada.

Coneixements tècnics

És molt important anar acompanyat d'algú que conegui bé l'activitat i el terreny, perquè així podrem gaudir de la natura sense córrer cap risc innecessari.

Equip

Abans de sortir, hem de comprovar que portem el material adequat i que està en bones condicions. Hem de recollir la màxima informació del terreny, de les seves característiques i instal·lacions i dels refugis: si estan oberts o no, si necessitem la clau, etc. Hem de portar sempre roba d'abric.

Situació meteorològica

	Cal preveure que a la muntanya les condicions existents poden canviar: fred, calor, boira, neu, pluja, dia, nit, etc.

Quan programem una sortida, ens hem d'informar de la previsió meteorològica. Hem de tenir en compte l'evolució del temps durant la sortida. És molt important demanar la previsió a l'estació meteorològica més propera al lloc on volem anar.

Alimentació

Una alimentació insuficient o inadequada pot provocar l'esgotament i la disminució de la nostra capacitat física i psíquica. L' alimentació ha de ser adequada a l'esforç que pensem fer.

Informar

Hem de fer saber a algun company o familiar l'activitat que pensem fer, la situació i l'hora prevista de tornada, per si fos necessari mobilitzar els mitjans de socors per fer una recerca o un salvament. La rapidesa amb què ens localitzin ens pot salvar la vida.

Primers auxilis

	La muntanya no avisa i s’ha d’estar preparat per a les situacions que s’hi presentin.

Una actuació immediata en cas de malaltia o d'accident pot salvar-nos la vida. Hem de tenir, doncs, els coneixements bàsics (sobre causes, símptomes i primers auxilis) de les malalties pròpies de la situació en què ens podem trobar: a la muntanya, per exemple, el mal d'altura, el sobreesforç, les agressions per fred o calor, les lesions físiques, les intoxicacions, etc.

Conducció

Per no córrer riscos innecessaris, hem de tenir present que una conducció llarga pot fer disminuir la nostra capacitat per fer altres esforços. Igualment, l'esgotament després d'un esforç físic important pot fer que tinguem menys reflexos en la conducció de tornada. Preveiem el temps i el descans necessaris per a tot tipus d'activitat.

A la platja

	Al mar un matalàs inflable pot ser un risc afegit tant per als grans com per als petits.

Habitualment, a les platges, l'estat de la mar s'indica amb banderes de colors:

• Bandera verda: Informa que l'estat de la mar és adequat per gaudir de les activitats de platja (sempre parant compte, per la nostra seguretat, als coneixements tècnics, a la preparació física, a la situació meteorològica, etc.).
• Bandera groga: Informa que l'estat de la mar demana precaució i que no ens hem de banyar a la vora de les roques, els espigons, ni allunyar-nos de la platja mar endins. Hem de vigilar atentament la mainada en aquesta situació.
• Bandera vermella: Informa que l'estat de la mar no és adequat per fer-hi activitats. Per tant, en aquesta situació no ens hi hem de banyar ni practicar-hi cap activitat.

A la platja les agressions del medi, com les del sol, poden ser habituals. Ens hem de protegir d'una exposició excessiva als rajos solars. No hem de dormir a la platja ni a les taules de surf o als matalassos.