EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'Autonomia, promulgo la següent

LLEI

L'article 9.32 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya declara que la Generalitat té competència exclusiva en matèria de "casinos, jocs i apostes, amb exclusió de les Apostes Mútues Esportivo-benèfiques". En conseqüència, fent ús de la iniciativa legislativa que li reconeix l'article 32.6 de l'Estatut en relació amb l'article 25.2, amb aquesta Llei, desplega les facultats que té atribuïdes en aquesta matèria.

L'aprovació de la Llei del joc és necessària, i fins i tot urgent, per tal com la realitat social desborda actualment el marc normatiu estatal, notòriament insuficient i incomplet. La intenció de la Llei no és ni fomentar el joc ni prohibir-lo amb un rigor que seria contrari a les tendències socials. El seu objectiu primordial consisteix a establir unes regles terminants que ofereixin als ciutadans la seguretat jurídica deguda i, d'altra banda, permetin al poder executiu de la Generalitat de desenvolupar una política del joc adaptada a les circumstàncies de cada moment.

En línies generals, la Llei estableix un sistema que no afecta inútilment les actuacions administratives però introdueix modificacions de certa importància, les unes motivades per l'especificitat catalana i les altres per la lliçó de l'experiència, atès que la legislació i l'administració estatals són massa recents i han anat apareixent a títol d'assaig, cosa que ha provocat una situació de provisionalitat que cal superar.

Una d'aquestes modificacions és la inclusió a la Llei catalana d'un catàleg de jocs concebut com un inventari complet dels jocs admesos, a diferència del catàleg estatal, que es refereix exclusivament als que un dia van ésser penalitzats, per la qual cosa hi manca un punt de referència global i cal recórrer, a més del catàleg, a nombroses reglamentacions especials.

Així mateix la Llei preveu la possibilitat que el Consell Executiu de la Generalitat planifiqui la distribució de les autoritzacions concretes pel que fa a aquells jocs, empreses i locals en què, per la importància econòmica o la incidència social, resulti aconsellable de fer-ho.

Les autoritzacions en aquesta matèria són discrecionals. El caràcter especial del joc exigeix que l'Administració retingui la facultat d'autoritzar-ne l'exercici o no, bé que, un cop concedida l'autorització, aquest resta estrictament reglat.

La intervenció administrativa s'entén també al material del joc. Aquesta intervenció es desenrotlla a tres nivells:
a) quant a la fabricació; b) quant a la reglamentació de les característiques tècniques de les màquines i del material del joc en general; i c) quant a l'homologació del material. La Llei regula també un aspecte capital i delicat com ho és el del control del joc. La Llei atribueix a la Generalitat el control dels altres aspectes administratius, legals i tècnics, i amb aquesta finalitat ordena l'establiment d'un servei d'inspecció.

Pel que fa a les infraccions i a les sancions, la Llei opta per una solució intermèdia, amb la qual es garanteixen alhora els principis de legalitat i d'eficàcia. La legalitat s'assegura mitjançant la tipificació reglamentària posterior, i l'eficàcia s'assegura per mitjà de les reglamentacions especials, rigorosament sotmeses a la supremacia de la llei.

Es tracta, en definitiva, d'una llei breu amb la qual la Generalitat possibilita l'exercici legal de les seves competències estatutàries amb l'establiment d'un model d'unes característiques molt específiques, que es resumeixen en un caràcter sistemàticament exhaustiu i en la seva transparència. Així, doncs, a partir d'ara tant els jugadors i les empreses dedicades al joc com l'Administració tenen unes regles d'actuació conegudes prèviament.

Article 1
Aquesta Llei té per objecte de regular, per a l'àmbit territorial de Catalunya, totes les activitats relatives a casinos, a jocs i a apostes, segons el que disposa l'article 9.32 de l'Estatut d'Autonomia.

Article 2
-1 S'inclouen en l'àmbit d'aquesta Llei:
a) Les activitats en les quals s'arrisquen quantitats de diners o objectes econòmicament avaluables, en forma d'envits, de travesses o d'apostes sobre els resultats d'un fet futur i incert, amb independència que hi predomini el grau d'habilitat, de traça o de perícia dels participants o bé que siguin exclusivament o primordialment de sort, d'envit o d'atzar, tant si es desenrotllen mitjançant la utilització de màquines automàtiques com per mitjà d'actes humans.
b) Les empreses dedicades a la gestió i l'explotació de jocs i d'apostes, a la fabricació de materials de joc i a activitats connexes. Els locals on es fan la gestió i l'explotació de jocs i d'apostes i la producció dels resultats condicionants.
d) Les persones que intervenen en la gestió, l'explotació i la pràctica dels jocs i les apostes.
-2 En resten exclosos, no obstant això, els jocs i les apostes de lleure i esbarjo constitutius d'usos socials de caràcter tradicional o familiar en els casos en què no es produeixen transferències econòmiques entre els jugadors o aquestes són d'escassa importància, sempre que els jugadors o les persones alienes a aquests no en facin objecte d'explotació lucrativa.

Article 3
-1 Correspon al Consell Executiu d'aprovar el catàleg de jocs i d'apostes autoritzats d'entre aquells a què fan referència els articles anteriors.
-2 De cada joc, el catàleg n'ha d'especificar les diferents denominacions, les modalitats possibles, els elements necessaris per a practicar-lo i les regles essencials que cal aplicar-hi.

Article 4
-1 Correspon al Consell Executiu de planificar els jocs i les apostes.
Aquesta planificació ha de tenir en compte la realitat i la incidència social del joc i de les apostes, les seves repercussions econòmiques i tributàries i la necessitat de reduir-ne, diversificar-ne i no fomentar-ne l'hàbit i d'impedir dins de la seva gestió activitats monopolistes.
-2 La planificació ha d'establir els criteris pels quals s'ha de regir la concessió d'autoritzacions tant pel que fa a la situació territorial i al nombre com a les condicions objectives per a obtenir-les.

Article 5
-1 El Departament de Governació ha d'aprovar les reglamentacions especials dels jocs i de les apostes inclosos en el catàleg, les quals han de regular els condicionaments i les prohibicions que es consideren necessaris per a praticar-los.
-2 Cada reglamentació ha de determinar com a mínim:
a) El règim i l'àmbit d'aplicació.
b) Els requisits que han de complir les persones o les entitats que poden ésser autoritzades per a gestionar i explotar el joc o l'aposta de què es tracta.
c) El règim de tramitació, modificació, renovació i caducitat de les autoritzacions.
d) Les normatives tècniques i urbanístiques dels locals on es pot practicar el joc i, si s'escau, se'n poden produir els resultas condicionants.
e) Els horaris d'obertura i de tancament.
f) Els requisits d'admissió del personal i les condicions d'habilitació professional.
g) El règim de fabricació i d'instal·lació dels materials que han d'ésser utilitzats.
h) El règim de gestió i d'explotació.
i) La documentació i el control comptable.

Article 6
-1 Llevat que el Decret de planificació no ho hagi disposat altrament, correspon a la Direcció General del Joc de concedir les autoritzacions necessàries per a gestionar i explotar els jocs i les apostes.
-2 En cada autorització cal precisar la persona o l'entitat titular del joc o de l'aposta autoritzats i el local on se n'ha de fer la gestió o l'explotació.
-3 Les autoritzacions s'han de concedir discrecionalment, tant pel que fa als titulars com als llocs i als jocs i les apostes autoritzats, però amb subjecció a les disposicions generals determinades en la planificació i la reglamentació sectorial corresponents.

Article 7
Correspon a la Generalitat de determinar i homologar les característiques tècniques del tipus o models de materials de joc i dels seus instruments autoritzats a Catalunya.

Article 8
Correspon al Departament de Governació de determinar les condicions que ha de complir la publicitat de les activitats incloses en l'àmbit d'aquesta Llei.

Article 9
Resten prohibits als menors d'edat i a tothom qui presenti símptomes d'embriaguesa o d'alienació mental la pràctica de jocs, l'ús de màquines recreatives amb premi i atzar i la participació en apostes i, en tots els casos, l'entrada als locals que s'hi dediquen específicament. Les reglamentacions especials poden determinar condicions més rigoroses d'accés i d'ús.

Article 10
-1 Per tal de garantir el compliment més exacte del que disposa aquesta Llei, correspon al Departament de Governació el control dels aspectes administratius i tècnics del joc i de les empreses i els locals que s'hi dediquen.
-2 Amb aquesta finalitat s'ha de crear i d'organitzar un servei especial d'inspectors de joc, que s'integrarà a la policia de la Generalitat en el moment oportú.

Article 11
-1 Constitueix infracció administrativa l'incompliment dels manaments, de les ordres i de les prohibicions establerts per aquesta LLei i per les disposicions que la desplegaran i pels actes administratius d'execució. Un mateix fet no pot ésser considerat com a constitutiu d'infracció administrativa tributària.
-2 Les infraccions són molt greus, greus o lleus.
2.1 És infracció molt greu:
a) La gestió o l'explotació d'un joc sense tenir-ne totes les autoritzacions exigides per aquesta Llei.
b) Qualsevol forma d'explotació de màquines, en les modalitats de joc autoritzades, sense haver-ne satisfet prèviament la taxa fiscal, o la utilització d'aquesta per a una màquina diferent.
c) El fet de no portar els llibres de comptabilitat previstos pel reglament del joc respectiu.
d) La utilització de màquines o d'elements de joc que no han estat homologats o autoritzats prèviament per l'organisme competent, o bé l'alteració o la modificació total o parcial dels elements del joc.
e) La importació, la fabricació, la distribució, la venda, la instal·lació o l'explotació de la manera que sigui de màquines o d'elements de joc, destinats a ésser utilitzats en l'àmbit territorial de Catalunya, no inscrits prèviament en el registre de models, o bé que hi tenen una inscripció en forma diferent o que corresponen a inscripcions cancel·lades, o l'exercici d'aquelles activitats per una persona altra que l'autoritzada.
f) L'autorització o la permissió als menors d'edat de la pràctica de jocs de sort, d'envit o d'atzar.
g) La utilització de documents que no són conformes a la realitat per a obtenir els permisos o les autoritzacions necessaris.
h) La manca dels documents necessaris per a explotar els elements de joc.
i) L'organització i la pràctica dels jocs aprovats pel catàleg de jocs en recintes altres que els autoritzats.
j) El fet d'assolir o de superar en un cent per cent els límits màxims de premis o d'apostes permesos per a cada joc.
k) La negativa, davant la requesta dels agents de l'autoritat, a mostrar-los la documentació de les màquines o a obrir o presentar-los els elements de joc i no facilitar-los la col·laboració deguda.
l) La reincidència en tres faltes greus d'un mateix caràcter en un període de sis mesos.
m) L'associació amb altres persones per a fomentar la pràctica dels jocs de sort, d'envit o d'atzar al marge de les normes establertes o de les autoritzacions concedides.
n) L'atorgament de préstecs als jugadors apostants en els llocs on es practica el joc.
o) Qualsevol acció o omissió que significa alteració o modificació substancial del que ordenen els reglaments respectius i que constitueix defraudació o engany, tant si és respecte al jugador com respecte als titulars de les autoritzacions administratives i al personal que les gestiona.
2.2 És infracció greu:
a) La cessió, per qualsevol títol, d'autoritzacions per a la pràctica de jocs, llevat que aquests compleixin els requisits i les condicions fixades pels reglaments.
b) Qualsevol acció de caràcter publicitari dels jocs que infringeix les normes reglamentàries establertes.
c) Les promocions de venda mitjançant activitats anàlogues a les dels jocs inclosos en el catàleg.
d) La pràctica de jocs d'atzar en establiments públics o en cercles tradicionals l'activitat estatutària dels quals no és la del joc quan la suma total de les apostes de cada jugada assoleix o supera el cinquanta per cent de l'import mensual del salari mínim interprofessional, o quan el total de les apostes admeses a cada jugador assoleix o supera, en un període de vint-i-quatre hores, el cent per cent del dit salari.
e) L'admissió de jugadors dels anomenats "prohibits" en la forma establerta per reglament.
f) La concessió de premis superiors als límits màxims establerts.
g) El fet de no trametre a l'autoritat les informacions que pot sol·licitar.
h) La reincidència en tres faltes lleus d'un mateix caràcter en el període de sis mesos.
2.3 Són lleus les infraccions que no mencionen els apartats 2.1 i 2.2 i, en general, que no produeixen perjudicis a tercers ni beneficis a l'infractor o a persones relacionades amb aquest ni redunden en perjudici dels interessos del Tresor.
-3 La multa no pot ésser en cap cas inferior al quíntuple de les quantitats defraudades.
3.1 Les faltes molt greus són sancionades amb una multa d'1.000.000 fins a 10.000.000 de pessetes; les greus amb una multa de 100.000 a 1.000.000 de pessetes, i les lleus amb una multa de fins a 100.000 pessetes. El Consell Executiu pot alterar anualment la quantia de les multes per a adaptar-les a la conjuntura econòmica. La quantia de la multa dins de cada categoria s'ha de graduar segons la malícia de l'infractor i els perjudicis ocasionats. Les sancions han d'ésser, en tot els casos, proporcionades a la infracció.
-4 La sanció porta implícita la devolució, a l'Administració o als perjudicats que siguin identificats, dels beneficis il·lícitament obtinguts. La sanció pot comportar en els casos greus i molt greus el comís i, quan s'hauran esgotat totes les vies de recurs, la destrucció dels materials amb què s'ha comès la infracció, la clausura del joc per un període no superior a tres mesos i la retirada de l'autorització d'explotació. En els supòsits de pressumptes infraccions greus i molt greus, es pot precintar el material afectat de resultes de la resolució que oportunament es produeixi i prohibir de practicar el joc en els locals on s'ha comès la infracció si s'hi desenvolupen altres activitats alienes al joc.
-5 Correspon als delegats territorials la sanció de les infraccions lleus, al Director General del Joc la de les greus i al Conseller de Governació la de les molt greus, llevat, en aquest darrer cas, de les sancions la quantia de les quals sigui superior a 2.000.000 de pessetes de multa i comportin la retirada del permís d'explotació, que correspon al Consell Executiu.

Article 12
Contra les resolucions dels delegats territorials es pot recórrer d'alçada davant el Director General del Joc; contra les que el Director General del Joc dicti en primera instància es pot recórrer davant el Conseller de Governació.
Les resolucions que esgotin la via administrativa podran ésser impugnades davant la jurisdicció contenciosa administrativa.

Disposicions finals
Primera
Mentre els òrgans de la Generalitat no faran ús de les facultats reglamentàries que els atorga aquesta Llei, s'han d'aplicar les disposicions generals de l'Administració de l'Estat.

Segona
Mentre la Generalitat no haurà homologat el material de joc, seran vàlides a Catalunya les homologacions fetes per l'Administració de l'Estat.

Tercera
S'autoritza el Consell executiu perquè dicti les disposicions que calen per a desplegar aquesta Llei.

Disposicions addicionals

Primera
Abans de tres mesos el Consell Executiu ha d'aprovar el primer catàleg de jocs autoritzats a Catalunya, el qual ha d'incloure els jocs següents:
- Loteria.
- Ruleta.
- Vint-i-u o black jack.
- Bola o boule.
- Trenta i quaranta.
- Daus.
- Punt i banca.
- Bacarà.
- Chemin de fer.
- Plena o bingo.
- Organització Nacional de Cecs.
- Màquines Recreatives A, B i C.
- Butlletes.
- Rifes.
- Tómboles.
- Apostes hípiques.
- Apostes de llebrers.
- Apostes de trinquet.

Segona
Les apostes externes referides als jocs inclosos en el catàleg a què fa referència la disposició addicional precedent només es poden fer en l'àmbit territorial de Catalunya.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els Tribunals i les Autoritats als quals correspongui la facin complir.

Barcelona, 20 de març de 1984

Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya

Macià Alavedra i Moner
Conseller de Governació