L'article 4 de la Llei 15/1984, de 20 de març, del Joc estableix:
"1. Correspon al Consell Executiu de planificar els jocs i les apostes.
Aquesta planificació ha de tenir en compte la realitat i la incidència social del joc i de les apostes, les seves repercussions econòmiques i tributàries i la necessitat de reduir-ne, diversificar-ne i no fomentar-ne l'hàbit i d'impedir dins de la seva gestió activitats monopolistes.
2. La planificació ha d'establir els criteris pels quals s'ha de regir la concessió d'autoritzacions tant pel que fa a la situació territorial i al nombre com a les condicions objectives per a obtenir-les."

En compliment d'aquell manament, que permet una planificació adequada, i en moments diversos, es dicta aquest primer Decret, que per una banda planifica aquells jocs que tenen una incidència més gran en la societat, com són: els Casinos, Bingos, Màquines Recreatives, Rifes i Tómboles, i per l'altra fixa, com en el cas dels Hipòdroms, els terminis per a la seva implantació.

Les línies mestres que assenyalen el camí d'aquest primer Decret vénen determinades per dues coordenades:
a) Jocs que es desenvolupen en locals tancats d'accés difícil.
b) Jocs que es desenvolupen en locals accessibles i a l'abast de tothom.
En el primer cas es troben els Bingos, Casinos, Salons Recreatius i Hipòdroms. S'ha previst per a aquest grup una limitació quantitativa de locals, bé en funció de l'actual demanda, bé en funció de la localització.
En el segon cas hi ha les Màquines Recreatives instal·lades en locals d'hoteleria, les Rifes, Tómboles i combinacions aleatòries. Les solucions que dóna el Decret són diverses, però totes tenen un mateix objectiu: evitar l'excés d'ofertes de joc i aconseguir un control efectiu d'aquest.
Hi ha un tercer grup de jocs, que es desenvolupen en recintes tancats, com són els cinòdroms i frontons, per als quals, a causa de la seva poca incidència social, a hores d'ara, es considera convenient un tractament diferent, i es deixa oberta la possibilitat de noves autoritzacions.

Per tot això, a proposta del Conseller de Governació, i de conformitat amb el Consell Executiu,

Decreto:

Article 1
a) Es limita a 130 el nombre d'autoritzacions de Sales de Bingo per a tot el territori de Catalunya.
b) Quan es produeixi alguna baixa en alguna de les sales ja existents, podrà autoritzar-se l'obertura d'una de nova, sempre que sigui a la mateixa àrea d'influència en què va causar baixa la Sala de Bingo i amb les mateixes característiques de categoria i aforament que l'anterior.
En cap cas no s'autoritzaran ampliacions per damunt de les 600 places.

Article 2
a) Es limita a tres el nombre de Casinos autoritzats per a tot el territori de Catalunya.
b) No s'autoritzaran altres modalitats o localització de jocs que les previstes en el Catàleg i els seus reglaments específics.

Article 3
D'acord amb els seus reglaments particulars:
a) Podrà autoritzar-se, sense limitació de nombre, la instal·lació de Màquines Recreatives del tipus "A".
b) A partir del 15 de desembre de 1985 no s'emetran noves guies de circulació per a màquines del tipus "B" per instal·lar en locals d'hoteleria. Les llicències que actualment emparen aquestes màquines podran renovar-se en benefici d'altres de noves.

Article 4
Les autoritzacions per a l'obertura de nous Salons Recreatius s'ajustaran a les condicions i als límits del seu reglament particular, en el qual s'haurà de precisar el volum mínim de les poblacions que puguin comptar amb un d'aquests salons, així com els criteris de localització i fonamentalment les distàncies, en els supòsits de poblacions que, per la seva densitat demogràfica, puguin tenir diversos establiments d'aquest gènere.

Article 5
a) Les empreses operadores a què fa referència l'article 6 del Reial Decret 1794/1981, de 24 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de Màquines Recreatives i d'Atzar, amb caràcter previ a l'autorització, hauran de constituir fiances en funció del nombre de màquines que es vulguin explotar:
Nombre de màquines.
D'1 a 25: 1.500.000 pessetes.
De 26 a 50: 3.000.000 de pessetes.
De 51 a 100: 8.000.000 de pessetes.
De 101 a 500: 10.000.000 de pessetes.
De 501 a 1.000: 15.000.000 de pessetes.
Més de 1.000: 30.000.000 de pessetes.
b) La fiança haurà de ser constituïda a la Caixa General de Dipòsits de la Generalitat pel titular de l'autorització, el qual podrà fer-ho en metàl·lic, per aval bancari o per pòlissa de caució individual, i haurà de formalitzar-se a favor del Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya. La fiança haurà de ser única i per la quantia indicada a l'apartat anterior, i s'haurà de complementar sempre que el nombre de màquines superi el permès per la fiança ja dipositada.
c) La fiança respondrà solidàriament del compliment de les obligacions econòmiques contretes en ocasió del funcionament de l'empresa operadora i, especialment, del pagament de premis, tributs i multes imposades.
d) La fiança s'haurà de mantenir per la quantia corresponent al nombre de màquines autoritzades a l'empresa operadora, durant tot el període de vigència de l'autorització i les pròrrogues.
La persona o entitat que l'hagi constituïda haurà de reposar les quantitats de la fiança de les quals es disposi, en virtut dels oportuns procediments reglamentaris, dins dels vuit dies següents, i, en cas de no fer-ho, restarà en suspens, tot seguit, l'autorització de l'empresa operadora.

Article 6
a) Els cinc hipòdroms previstos en el Decret 455/1983, de 22 de setembre, s'instal·laran d'acord amb el seu reglament particular, però durant els deu anys posteriors a l'autorització del primer d'aquests no se'n podrà autoritzar cap altre.
b) L'autorització per a l'establiment d'un hipòdrom comportarà la de gestionar les apostes internes i també les urbanes relatives a les curses que s'hi celebrin. No s'atorgaran en cap cas autoritzacions per organitzar apostes relatives a curses en hipòdroms situats fora del territori de Catalunya.

Article 7
D'acord amb els reglaments particulars podrà autoritzar-se la instal·lació de nous cinòdroms, velòdroms i frontons amb la llicència annexa per organitzar les apostes internes; però en cap cas no s'autoritzarà l'organització d'apostes urbanes o externes d'aquest tipus.

Article 8
a) No s'autoritzaran Rifes i Sorteigs de caràcter periòdic o continuat. D'acord amb el seu reglament particular, podrà autoritzar-se a entitats sense ànim de lucre la celebració de Rifes i Sorteigs de caràcter esporàdic.
b) Podran autoritzar-se combinacions aleatòries quan hi hagi garantia suficient que no hi ha possibilitat de frau ni contraprestació econòmica per part del possible beneficiari.

Article 9
La loteria, en qualsevol de les variants que es preveuen al Catàleg de Jocs, serà organitzada per la Generalitat de Catalunya, sens perjudici de les competències que corresponguin a altres organismes.
Les diferents variants es regiran pels seus reglaments particulars.
Les autoritzacions a què fa referència l'article 6 de la Llei 15/84, de 20 de març, del Joc, seran concedides per l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat pel què fa als jocs de Loteria i qualssevol altres Jocs i Apostes que organitzi i gestioni directament l'esmentada Entitat.
L'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat concedirà o denegarà les autoritzacions esmentades en un termini màxim de tres mesos a comptar de la data d'entrada de la sol·licitud en qualsevol dels registres de l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes. En cas de manca de resolució expressa en el termini assenyalat, l'autorització s'entendrà desestimada.

Article 10
Les reglamentacions particulars s'ajustaran al que es disposa en la planificació i detallaran, si s'escau, els criteris necessaris de localització territorial dels jocs i de les apostes en les seves diferents modalitats, així com les condicions objectives de l'obtenció de les autoritzacions.

Article 11
Els Projectes de Decret en els quals es pretengui modificar algun dels vuit primers articles del present seran sotmesos, durant un mes, a informació pública, a fi que les Corporacions locals, Associacions de Veïns, de Consumidors i d'Usuaris, i Associacions d'Empresaris del sector afectades per aquests, puguin presentar les observacions i els suggeriments que considerin oportuns.

Disposició transitòria
El que es disposa a l'article 5 anterior serà d'aplicació a aquelles empreses operadores que, estant autoritzades, tenen condicionada l'autorització al fet que s'acullin a les noves normes que es dictin. Així mateix, serà d'aplicació a totes aquelles empreses operadores que sol·licitin noves màquines o presentin noves sol·licituds d'instal·lació.

Disposicions finals
Primera
Es faculta el Conseller de Governació per desenvolupar el present Decret.

Segona
El present Decret entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Barcelona, 28 de novembre de 1985

Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya

Macià Alavedra i Moner
Conseller de Governació