L'article 3 de la Llei 15/1984, de 20 de març, del Joc, disposa:
"1. Correspon al Consell Executiu d'aprovar el Catàleg de Jocs i Apostes autoritzats d'entre aquells a què fan referència els articles anteriors.
2. De cada joc, el catàleg n'ha d'especificar les diferents denominacions, les modalitats possibles, els elements necessaris per a practicar-lo i les regles essencials que cal aplicar-hi."

Pel que fa a la Ruleta, Ruleta americana amb un sol zero, Vint-i-u, Bola, el Trenta i quaranta, Daus o Craps, Punt i banca, Baccarà o Chemin de fer, Baccarà a 2 draps i Bingo, es tracta de jocs sotmesos a usos tradicionals i fins i tot pràctiques internacionals, que no sembla prudent alterar.
Per aquesta raó, i atès que en el Catàleg de Jocs aprovat per Ordre del Ministeri de l'Interior de 9 d'octubre de 1979, ja se n'ha fet una descripció minuciosa, que s'ajusta, a més, a les prescripcions de la Llei catalana, el present catàleg es remet a les disposicions de la norma estatal i les fa seves.

Els jocs mitjançant Butlletes, les Rifes i les Tómboles es caracteritzen per la seva realització popular i per la seva heterogeneïtat, a diferència dels jocs anteriorment esmentats, que se celebren en casinos i establiments especialitzats amb responsabilitat específica de gestió.
Per aquesta raó les prescripcions del Catàleg han de ser necessàriament breus. Aquí la seguretat econòmica i jurídica dels participants ve garantida per l'autorització administrativa individualitzada, en la qual han de concretar-se les notes pròpies de cada una de les modalitats possibles.

La Loteria, per la seva part, ofereix una peculiaritat essencial: no és realitzada pels particulars sinó per la pròpia Administració, circumstància que explica la sumarietat de les disposicions del Catàleg i la remissió a les particularitats de la seva reglamentació pròpia.

Pel que fa a les apostes (hípiques, de llebrers, i de trinquet) el Catàleg es limita a precisar de forma expressa la seva denominació, atès que per a les apostes no regeixen les especificacions de l'article 3.2 de la Llei, que al·ludeix únicament als jocs. La inclusió en el catàleg serveix, doncs, per consagrar la seva licitud (sempre que s'acompleixin les altres condicions imposades per la Llei) i sense que l'absència d'altres determinacions impliqui inseguretat, atès que en les reglamentacions particulars es troba una regulació precisa d'aquestes.

En virtut d'això, a proposta del Conseller de Governació i prèvia deliberació del Consell Executiu,

Decreto:

Article 1
1. El Catàleg de Jocs i Apostes Autoritzades a Catalunya, previst en l'article 3 de la Llei 15/1984, de 20 de març, comprèn els següents: Loteria, Ruleta, Ruleta americana amb un sol zero, Vint-i-u i Black Jack, Bola o Boule, Trenta i quaranta, Daus o Craps, Punta i banca, Baccarà o Chemin de fer, Baccarà a 2 draps, Plena o Bingo, Cupons dels sorteigs de l'Organització Nacional de Cecs, Màquines Recreatives A, B i C, jocs mitjançant Butlletes, Rifes, Tómboles, Apostes hípiques, Apostes de llebrers, Apostes de trinquet.
2. Aquest primer Catàleg podrà ser ampliat o reduït per Decret del Consell Executiu.

Article 2
Per als jocs de Ruleta, Ruleta americana amb un sol zero, Vint-i-u, Bola, Trenta i quaranta, Daus o Craps, Punt i banca, Baccarà o Chemin de fer, Baccarà a 2 draps i Bingo és d'aplicació directa el que disposa l'ordre del Ministeri de l'Interior de 9 d'octubre de 1979, per la qual s'aprova el Catàleg de Jocs.

Article 3
1. La Rifa és un joc d'atzar que consisteix en el sorteig d'una cosa entre diverses persones que satisfan, mitjançant butlletes de poc valor i import únic, el preu de la cosa.
2. La Tómbola és un joc d'atzar que constitueix en el sorteig simultani de diverses coses entre vàries persones, de manera que amb una sola butlleta existeix la possibilitat d'adquirir qualsevol de les coses sortejades.
El total de les butlletes, cada una d'escàs valor i import únic, ha de satisfer, almenys, el preu de totes les coses sortejades.
3. Les autoritzacions que han d'atorgar-se per a cada rifa o tómbola precisaran la cosa o coses sortejades, el nombre, l'import i les condicions de les butlletes, així com les garanties dels procediments de sorteig.

Article 4
Màquines recreatives.
4.1. El joc de les màquines es desenvolupa mitjançant aparells automàtics que s'accionen per monedes, i pot ésser un joc d'habilitat o d'atzar.
4.2. D'acord amb aquesta definició existeixen tres tipus de màquines:
4.2.1. Les del tipus A, o recreatives, que són aquelles en què, segons l'habilitat del jugador, es pot perllongar la partida o concedir un major temps d'utilització sense que hi hagi cap tipus de premi en metàl·lic.
4.2.2. Les del tipus B, o recreatives amb premi, que són aquelles que, contra el pagament del preu de la partida, proporcionen un temps d'utilització i, eventualment, un premi.
a) Aquestes màquines han de reunir les característiques següents:
- El preu màxim de la partida serà de 25 pessetes.
- La màquina no pot atorgar, per partida, premis superiors a les 500 pessetes.
- El percentatge de premis que ha de donar la màquina no pot ésser inferior al 65% del valor de les apostes fetes.
- Els premis no podran consistir en punts o crèdits a favor del jugador, per això hauran de portar incorporats uns dispositius d'expulsió automàtica dels premis a l'exterior, i hauran de consistir en moneda metàl·lica de curs legal.
- Hauran de tenir un dispositiu que bloquegi l'entrada de monedes quan el dipòsit de reserva per als pagaments no en tingui les suficients per pagar el premi màxim.
b) Quedaran excloses com a màquines "B" i, per tant, prohibides:
- Si els tambors que contenen les figures tenen un diàmetre superior a 40 milímetres.
- Les que tinguin palanques per fer-les funcionar superior a 10 centímetres de llargària, o tinguin un moviment en arc i, en general, les que tinguin un desplaçament de palanca superior als 10 centímetres.
- Les que permetin el doble o res, acumular o multiplicar els premis, retenir total o parcialment una jugada per una altra posterior, o concedir crèdits en forma de noves partides gratuïtes. Sí que podran disposar de dispositius o mecanismes en els quals, després d'un nombre determinat de partides, o en assolir una puntuació determinada en una o successives partides, les combinacions guanyadores atorguin el màxim establert, encara que en el pla de guanys hi figurin amb premis inferiors.
- Les que atorguin, total o parcialment, els premis en forma de fitxes canviables, punts o crèdits o, en general, de manera diferent als establerts al punt 4.2.2 d'aquest article.
- Aquelles en les quals el joc es desenvolupi per pantalla de televisió.
4.2.3. Són màquines del tipus "C" aquelles que, a canvi d'una o diverses monedes, concedeixin a l'usuari un temps d'ús o de joc i, eventualment, un premi en metàl·lic que sempre depèn de l'atzar. També es consideraran d'aquest tipus d'aquelles que, essent del tipus "B", no reuneixin totes les característiques citades en el paràgraf 4.2.2.
d'aquest article.
En qualsevol cas, les màquines del tipus "C" hauran de reunir els requisits següents:
- El valor màxim unitari d'aposta o partida serà el determinat pel valor màxim de les monedes de curs legal.
S'admetran, també, màquines que permetin la inserció d'apostes múltiples, que permetin la introducció de diverses monedes per a una sola partida, la qual cosa pot donar lloc a dos tipus de màquines: les d'aposta múltiple, "stricto sensu", i les multiplicadores, segons tingui l'opció de realitzar tantes combinacions guanyadores com monedes s'introdueixin, o es multipliqui el preu unitari pel nombre de monedes introduïdes.
Tanmateix, no s'admetran màquines que acceptin monedes per més valor de 300 pessetes en una sola aposta o partida.
- El premi màxim que poden entregar al jugador per cada moneda jugada serà igual a 400 vegades el valor d'aquella.
No obstant això, s'admetran les anomenades màquines progressives, individuals o agrupades en les quals el premi màxim s'incrementa de manera continuada en una funció predeterminada del nombre de monedes introduïdes a cada màquina; en cap cas l'import del premi màxim pot excedir del valor equivalent a multiplicar per 10.000 l'import màxim de l'aposta o partida per màquina.
- La duració mínima de la partida serà de 2,5 segons.
- La màquina haurà d'estar dissenyada de manera que retorni als jugadors, durant la sèrie de partides que resulti de la totalitat de combinacions possibles, un percentatge de premis no inferior al del valor de les apostes efectives. D'aquesta manera:
1. El 75%, si la màquina funciona amb monedes de 5 pessetes.
2. El 80%, si la màquina funciona amb monedes de 25 pessetes.
3. El 85%, si la màquina funciona amb monedes de 50 pessetes o valor superior.
- Les màquines hauran de disposar d'un mecanisme d'expulsió automàtica dels premis a l'exterior, que quedaran recollits en un caixetí a disposició del jugador.
Els premis hauran de consistir, necessàriament, en monedes de curs legal. Malgrat això, es podran inscriure aquelles màquines els premis màxims de les quals hagin d'ésser pagats manualment al jugador per un empleat del local, si el volum de les monedes que constitueixen el premi excedeix de la capacitat del dipòsit de reserva de pagaments.
- Totes les màquines aniran equipades, a més, per tots aquells elements i dispositius de seguretat que, per a les d'aquest tipus, assenyalin els reglaments particulars.
4.3. Totes les màquines, siguin del tipus que siguin, hauran d'ésser homologades i inscrites al Registre de Models.
4.4. Els locals d'instal·lació per a cada tipus de màquina estaran determinats pels reglaments particulars que assenyalaran, a més, els requisits documentals i identificatius de les màquines. Els locals d'instal·lació hauran d'ésser autoritzats per l'autoritat competent.
4.5. Les màquines, de qualsevol tipus, s'hauran d'explotar, necessàriament, per empreses operadores autoritzades, que s'hauran d'ajustar al que disposin les reglamentacions particulars.

Article 5
1. La Loteria és un joc d'atzar que admet entre altres les modalitats següents:
a) Sorteigs, en cada un dels quals s'adjudiquen als números que resultin agraciats els premis oferts en el prospecte respectiu, de manera que l'adquirent de cada bitllet sap exactament el número que juga, que és el que es troba imprès en el bitllet, i les possibilitats del seu premi, que consisteix en una quantitat fixa.
b) Sorteigs subjectes a dues variables: el nombre de participants, de manera que l'import del premi està en proporció a les aportacions dels jugadors, i els números que cada jugador determina en el seu bitllet.
Consegüentment, cada jugador no sap abans l'import del premi que pot correspondre-li.
c) Loteria pre-sortejada, que consisteix en el fet que el número del bitllet és invisible per a l'adquirent i, un cop obert, li descobreixen si es correspon amb algun premi fixat prèviament i rigorosament secret. En aquesta modalitat el jugador queda informat instantàniament de la seva fortuna. Una de les variants d'aquesta loteria pre-sortejada és la del joc mitjançant butlletes.
2. Els elements necessaris per practicar aquest joc, les seves regles essencials i les garanties del funcionament en cada una de les seves modalitats seran regulades per les seves reglamentacions especials.

Article 6
Les apostes hípiques, de llebrers i de trinquet es regularan per les seves reglamentacions especials.

Disposicions finals
Primera
S'autoritza el Conseller de Governació per al desplegament del que estableix el present Decret.

Segona
Aquest Decret entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Barcelona, 28 de novembre de 1985

Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya

Macià Alavedra i Moner
Conseller de Governació